Tipologia ling????stica
De Viquip??dia
La tipologia ling????stica classifica les lleng??es per trets gramaticals comuns i no per fam??lies o semblances gen??tiques. ??s un dels grans camps d'estudi de la ling????stica general, que intenta establir una s??rie de caracter??stiques universals a totes les lleng??es i analitzar com es manifesten als diferents idiomes. Un dels primers autors en llistar els possibles universals va ser Greensberg, al 1963, fortament influ??t pel generativisme.
Taula de continguts |
[edita] Ordre can??nic de la frase
La sintaxi estudia els diferents components de la frase i quines funcions fan a l'oraci??. Aquestes funcions es podem dividir en tres grans grups: subjecte (S), verb (V) i objecte (O), que inclou la majoria de complements. Hi ha lleng??es, com el catal??, que permeten una certa llibertat en l'ordre d'aquests constituents i d'altres que nom??s permeten un ordre fix. Per?? tots els idiomes tenen un ordre predilecte, que forma una oraci?? can??nica. Segons quin sigui aquest ordre, les lleng??es es classifiquen en una tipologia o una altra. Per exemple el catal?? seria una llengua SVO ja que aquest ??s l'ordre m??s t??pic de les frases.
Segons les permutacions possibles es troben lleng??es
- SVO: ??s l'ordre present a m??s idiomes, incloent les principals lleng??es indoeuropees. Aquest ordre s'altera en les preguntes, quan l'objecte est?? pronominalitzat o es vol donar ??mfasi a algun element de la frase.
- SOV: s??n les segones lleng??es m??s comunes, com el japon??s, l'hindi i les lleng??es cauc??siques. Juntament amb les SVO formen el 75% de les lleng??es analitzades.
- OSV: ??s una construcci?? m??s rara, present a algunes lleng??es de la selva de l'Amazones o a idiomes artificials (com a curiositat cal destacar que Yoda de la Guerra de les Gal??xies parla tots els idiomes en un ordre OSV)
- OVS: aquesta estructura apareix al t??mil, al kl??ngon i a les construccions passives de moltes lleng??es, com el castell??
- VOS: les lleng??es VOS acostumen a tenir un predomini del cas ergatiu, com el maia o el malgaix
- VSO: aquesta construcci?? ??s la preferida per algunes lleng??es celtes o l'??rab antic per?? solen permetre altres estructures en alternan??a lliure
Alguns autors destaquen que hi ha lleng??es que fixen un element en una posici?? concreta, deixant llibertat per ubicar els altres dos. Un exemple clar seria l'alemany, que marca el verb en segona posici?? i el subjecte i l'objecte canvien segons es tracti d'una proposici?? subordinada o principal, entre altres.
[edita] Acusativitat
El verb pot regir (obligar) la pres??ncia de certs complements per tenir sentit, per exemple el verb "oblidar-se" en catal?? exigeix un sintagma precedit per la preposici?? "de". Se sol distingir entre els complements exigits pels verbs transitius dels regits per verbs intranstius. Aquesta distinci?? s'anomena acusativitat i pot dur-se a terme amb un morfema concret, canviant l'ordre dels elements o amb sistemes h??brids. Segons el mecanisme predilecte, hi ha diversos tipus de lleng??es:
- Lleng??es nominatives-acusatives: consideren de la mateixa manera el subjecte de verbs transitius i intransitius, com un cas no marcat (i si existeix la declinaci?? estan en cas nominatiu), mentre que es marca l'objecte dels verbs transitius (en cas acusatiu en les declinacions). El llat?? ??s un exemple d'aquest tipus de llengua (i per tant les lleng??es rom??niques n'han heretat alguns trets, com es veu als pronoms febles o a l'exist??ncia de la veu passiva)
- Lleng??es ergatives-absolutives: declinen amb el mateix cas el subjecte dels verbs intransitius i l'objecte dels transitius, ressaltant el seu car??cter d'elements imprescindibles, mentre que deixen apart el subjecte dels verbs transitius (en cas ergatiu o a vegades en genitiu si hi ha declinacions). Un exemple seria el basc.
- Lleng??es activo-estatives: els complements dels verbs intransitius poden comportar-se com els dels transitius o pert??nyer a una categoria apart en funci?? del significat o paper tem??tica (en la teoria Theta) que jugui. Un exemple n'??s el georgi??.
- lleng??es austron??siques: aquesta fam??lia ling????stica t?? un sistema h??brid de considerar els arguments, que d??na peu a diferents veus (fins a quatre diferents).
Hi ha lleng??es que no s'ajusten a cap dels esquemes anteriors o que usen sistemes variables en funci?? del context, com certs idiomes iranians. La tipologia b??sica necessita ser eixamplada amb posteriors estudis, ja que hi ha lleng??es poc estudiades.
[edita] Tipologia morfol??gica
Segons el procediment m??s usual per formar nous mots, les lleng??es es classifiquen en diverses tipologies, enunciades per primer cop per Karl Wilhelm Friedrich von Schlegel. Avui dia es pensa que no hi ha tipus absoluts, sin?? un continu amb lleng??es m??s aglutinants o m??s sint??tiques que d'altres, per exemple.
Es considera que una llengua es sint??tica quan afegeix un morfema (o m??s) a un lexema per formar paraules per derivaci??, com el cas del catal??, que pot crear "tauleta" a partir del primitiu "taula". Segons si els morfemes es poden destriar f??cilment o no es parla d'una llengua anal??tica o fusional. Els verbs s??n fusionals en catal??, perqu?? no es pot separar el morfema de temps de l'aspecte o el de la persona i el de nombre, per exemple. En canvi el turc ??s un idioma clarament anal??tic, perqu?? la separaci?? entre els diferents morfemes es marca fins i tot fon??ticament.
Per altra banda, les lleng??es a??llants (que sovint s??n una variaci?? de determinats paradigmes anal??tics), funcionen a base de mots invariables, com per exemple els verbs en angl??s, que no tenen gaireb?? conjugaci??.
Per ??ltim existeixen les lleng??es polisint??tiques, m??s rares, que s??n les que condensen tota una frase en un sol mot, de manera que tenen una morfologia extremadament regular per?? paraules molt complexes, formades per gran quantitat de morfemes. ??s el cas de la majoria de lleng??es amer??ndies antigues.
[edita] Exist??ncia de classificadors
Hi ha lleng??es que tenen una categoria especial, anomenada classificador, que serveix per precisar el tipus de nom de qu?? es tracta. No ??s un morfema ordinari ni una categoria separada, sin?? un h??brid, per aix?? les lleng??es es poden dividir entre les que tenen aquest classificador i les que no el tenen.
S??n idiomes amb classificadors el llenguatge de signes o el japon??s. L??xicament aquestes part??cules funcionen com a col??lectius (per aix?? es pot dir en japon??s "tres persones d'alumnes" en comptes de "tres alumnes" directament. Hi ha una n??mina tancada de classificador, que varia segons l'idioma per?? que s'acosta als 20 i que permet dividir els noms en conjunts semblants als g??neres d'Arist??til o als hiper??nims usats en la majoria de definicions.
[edita] Trets r??tmics
Les lleng??es tamb?? poden estudiar-se en funci?? dels elements r??tmics rellevants des del punt de vista de la fon??tica. Les lleng??es sil??l??biques es basen en la s??l??laba, que dura m??s o menys sempre el mateix i que t?? una estructura fixa (com el cas del castell??). En canvi les lleng??es accentuals mesuren el temps entre s??l??labes t??niques, com les lleng??es germ??niques. Les lleng??es tonals, com el xin??s, sumen a la for??a de veu el to de cada mot particular, que influeix en la corba mel??dica general.
[edita] Bibliografia
- Croft, W. (1990). Typology and universals. Cambridge: Cambridge UP
