Mester de Clerecia
De Viquip??dia
Mester de Clerecia ??s la literatura medieval castellana composta per clergues, ??s a dir, homes instru??ts i no necess??riament sacerdots (podien ser nobles, com Pedro L??pez de Ayala, jueus, com Sem Tob, o musulmans, com l'an??nim autor del Poema de Yusuf) que posse??en uns coneixements superiors als del trivium o trivials, l'ensenyament elemental de l'??poca. Aquests clergues havien cursat en canvi els alts estudis de llavors, l'educaci?? superior derivada del quadrivium, d'on ve l'expressi?? quaderna via, que va servir per a denominar la seva estrofa caracter??stica, el tetrastrof monorrim.
Taula de continguts |
[edita] Els tres mesters
Mester ve del llat?? ministerium, (ofici); l'Edat Mitjana, rigurosament jerarquitzada en tres estaments o estats, plebe, clero i noblesa, es va veure representada en l'??mbit literari per tres mesters que emanaven d'aquests sectors de la societat, laboratores o treballadors, serfs i vassalls del senyor, oratores o clergues i defensors o militars.
El mester de joglaria era el m??s popular, encara que no tant que els seus autors no haguessin rebut una formaci?? bastant superior a la normal: la veritable literatura tradicional del poble analfabet era llavors oral i principalment l??rica, mentre que els joglars divulgaven poemes narratius compostos per gent lletrada, veritables autors de can??ons de gesta, destinant aquest producte a un p??blic molt variat i poc escollit en les places dels pobles o dels castells, amb un estil de vers anisosil??l??bic (de s??l??labes desiguals) de rima asonant, amb habitual esticom??tia i una ret??rica senzilla, de forma semirrepresentada.
El mester de clerecia es va engendrar pel contrari en ??mbits escol??stics i religiosos m??s cultes i utilitzava un vocabulari ampli, ple de cultismes i colors ret??rics, estrofisme i no tirades de versos, vers isosil??l??bic i regular i una rima m??s exigent, la consonant, amb temes no guerrers sin?? religiosos i morals i una consci??ncia clara de voler fer "una altra cosa" que els joglars.
El mester de cortesia, menys articulat que els altres, va n??ixer, pel contrari, en la Cort, en les cancelleries r??gies, i va utilitzar sempre la forma de la prosa per a ??mbits legals i cortesans, amb la intenci?? educativa de formar nobles i pol??tics que poguessin prosperar en les dif??cils condicions de la regirada Edat Mitja espanyola; a aquesta intenci?? responen les nombroses compilacions de contes, les obres hist??riques i els diversos escrits de Don Juan Manuel.
El mester de clerecia, no obstant aix??, ??s una denominaci?? que posseeix dos sentits, un restringit i m??s homogeni i un altre ampli m??s heterogeni. En sentit restringit, assenyala nom??s a un grup d'obres de caracter??stiques molt definides que segueixen el deixant del Llibre d'Aleixandre: el Llibre d'Apolonio i les hagiografies de Gonzalo de Berceo, solament. En sentit m??s batego, ha de veure amb totes les derivacions ulteriors que van adaptar aquest model a altres condicions socials i mentalitats: el Libro de Buen Amor, el Rimado de Palacio, el Poema de Fern??n Gonz??lez, els Proverbios morales, el Poema de Yusuf, etc??tera. Aquesta segona agrupaci?? ??s m??s extensa i heterog??nia.
[edita] Cronologia
El mester de clerecia ??s propi dels segles XIII i XIV, encara que en el segle XV encara apareixen obres epigonals inspirades en aquesta escola. Les primeres produccions d'aquest moviment van ser el Llibre d'Apolonio i el Llibre d'Alexandre, en que la seva segona estrofa es es fa expl??cit el manifest d'aquesta nova escola po??tica:
-
-
-
-
- Mester traigo fermoso non es de juglar??a
- mester es sin pecado, ca es de clerec??a,
- fablar curso rimado por la cuaderna v??a
- a s??labas cunctadas, ca es grant maestr??a
-
-
-
Gonzalo de Berceo, principal autor d'aquesta escola, va seguir principalment el model proposat per l'obra mestra del g??nere, el Llibre d'Aleixandre, que fins i tot va poder compondre ell mateix o un tal Juan Lorenzo d'Astorga. Es va educar en els estudis generals (antecedent de les modernes universitats) de Pal??ncia, on va adquirir una s??lida cultura. No va ser frare, com se sol creure, sin?? clergue i notari eclesi??stic dels monestirs de Santo Domingo de Silos i San Mill??n de la Cogolla, i va compondre els seus poemes hagiogr??fics amb la intenci??, m??s pr??ctica que piadosa, de fomentar les peregrinacions a les rel??quies que es veneraven en ambd??s llocs. Els autors de la quaderna via (quadrivium) van voler desmarcar-se de la m??trica irregular del mester de joglaria, per?? van rec??rrer de vegades als seus recursos d'estil per a poder ser entesos, ja que l'elevada mat??ria que tractaven els exigia civilitzar el llenguatge i introduir nombrosos cultismes enrarint la llengua popular. El mester de clerecia ??s, doncs, una de les tres grans escoles liter??ries d'entre els segles XIII i XIV, a m??s del mester de joglaria i el mester de cortesia. Una evoluci?? ulterior del mester de clerecia en el segle XIV va procurar renovar alguna cosa la mon??tona estrofa de la quaderna via amb ocasionals versos??de setze s??l??labes i hemistiquis de vuit, o intercalant altres composicions fonamentalment en z??jel, o fent rimes internes en els hemistiquis, com va fer Sem Tob; per una altra part, va afegir temes profans als religiosos i morals, va utilitzar una major individualitat art??stica i algunes fonts pr??pies i biogr??fiques i va afegir cr??tica social conseq????ncia de les tensions que estaven dissolent l'Edat Mitja i que provenien en ??ltima inst??ncia del desenvolupament de la burgesia (s??tires contra el poder igualitari dels diners que permet trencar les barreres entre estaments (Juan Ruiz), o contra els mercaders que enganyen per a enriquir-se (Per?? L??pez de Ayala), etc??tera). Finalment en el segle XV es generalitza la quaderna via de versos de setze s??l??labes, s'abandonen les innovacions m??triques i es torna als temes morals i religiosos de la primera ??poca.
[edita] Caracter??stiques
S??n obres elaborades per homes instru??ts i clergues que utilitzen colors de la ret??rica i un vocabulari amb freq??ents cultismes (paraules extretes directament del llat?? sense canvi).
- Tracten temes religiosos i historiogr??fics amb fi moralitzador, presos d'altres fonts (obres llat??-medievals gaireb?? sempre).
- Es creen per a entretenir (delectare) i ensenyar (docere) a la gent (veure estrofa 3 del Llibre d'Alexandre) i impulsar-la (movere) a la virtut i a la pietat.
- Estan escrites en vers regular, preferentment alexandr?? o de catorze s??l??labes dividit en dos hemistiquis isom??trics de set s??l??labes cadascun i separats per una pausa forta o cesura, al contrari que el mester de joglaria, que utilitza versos irregulars i anisos??l??l??bics i hemistiquis heterom??trics.
- Utilitzen la rima m??s dif??cil i exigent, la consonant, enfront del mester de joglaria, que utilitza la rima asonant, i el mester de cortesia, que utilitza preferentment la prosa.
- Usen com esquema m??tric preferent el tetr??strof monorrim, i ja en el segle XIV altres metres per a donar varietat a la monotonia estr??fica, principalment z??jels o variants de la quaderna via, com en el cas de Sem Tob.
[edita] Evoluci??
L'evoluci?? tem??tica i formal del mester de clerecia reflecteix l'evoluci?? de la societat del seu temps: d'un seguiment estricte, traducci?? o amplificaci?? de les fonts, monometria i temes predominantment religiosos i morals al segle XIII, es passa a una creaci?? m??s original i lliure, a la polimetria i a l'obertura als temes profans al segle XIV (bon exemple n'??s l'Arxipreste de Hita). Posteriorment, en el segle XV, despr??s de la Pesta negra, el Cisma d'Occident i el naixement de la Devotio moderna, es torna a una religiositat l??gubre i a la monometria, per?? ara en quadernes vies amb versos de setze s??l??labes (ja usades en la cent??ria anterior).
[edita] Obres en quaderna via
- Llibre d'Apolonio
- Llibre d'Alexandre, atribu??t a Juan Lorenzo de Astorga o a Gonzalo de Berceo.
- Poema de Fern??n Gonz??lez, refundici?? en quaderna via d'un cantar de gesta.
- C??stigs i exemples de Cat??
- Poema de Yu??uf
- Cobles de Yo??ef
- Proverbis morals de don Sem Tob (o Santob)
- Vida de San Ildefons
- Lliuro de la mis??ria de omne
- Proverbis del rei Salom??
- Rimado de Palau de Per?? L??pez de Ayala, canceller de Castella i historiador.
- Obres de Gonzalo de Berceo: Milagros de Nuestra Se??ora, Vida de San Mill??n, Vida de Santa Oria, Vida de Santo Domingo de Silos, Martirio de San Lorenzo, Signos que aparescer??n antes del Juicio, Loores de Nuestra Se??ora, Del sacrificio de la Misa, Duelo que fizo la Virgen Mar??a.
- Llibre de bon amor de Juan Ruiz.
[edita] Obres en altres metres
Per una altra part, existeix un cert nombre d'obres que no utilitzen la quaderna via i poden considerar-se tamb?? dintre del mester: Ra?? d'amor amb els denuestos de l'aigua i del vi, Ai Jherusalem!, Vida de Santa Mar??a Egipc??aca, Elena i Mar??a, Llibre dels tres Reis d'Orient i la Hist??ria troiana polim??trica entre uns altres.
[edita] Obres fragmentaries
Nom??s s'han conservat fragments de diverses obres: un Cantar del rei don Alonso, sobre el rei savi i els seus conflictes amb Sancho IV, uns himnes a l'Ofici de la Passi??, unes Hores de l'Esperit Sant, uns Gojos de la Verge i una Oraci?? a Santa Magdalena, dels segles XIII o XIV.
[edita] Obres perdudes
S'ha perdut un cert nombre d'obres que poden classificar-se dintre de l'escola; aix??, per exemple, una continuaci?? de la vida d'Alexandre el Gran titulada Els vots del Pav??n, que va con??ixer i va llegir don ????igo L??pez de Mendoza i el rastre del qual es perd en les seves mans; una Vida de Sant Toribio de Li??bana, de la qual nom??s podem imaginar-nos com era per algunes de les seves escenes que pel que sembla estan representades en els capitels del absis central de l'esgl??sia de dit monestir, aix?? com per distintes vides que han quedat del sant en prosa; i una Vida de Sant Diumenge de Guzm??n. M??s dubtosa ??s l'exist??ncia d'una Traslaci?? dels m??rtirs d'Arlanza per Gonzalo de Berceo.