Meditació
De Viquipèdia
La meditació descriu la pràctica d'un estat d'atenció concentrada sobre un objecte extern, pensament, la pròpia consciència o cap dels anteriors, excepte l'estat de concentració. La paraula meditació ve del llatí meditatio, que originalment indica un tipus d'exercici intel·lectual.
D'aquesta manera, en l'àmbit religiós occidental s'ha distingit entre meditació o contemplació, reservant a la segona un significat religiós o espiritual. Aquesta distinció es torna tènue en la cultura oriental, de manera que al començament de la influència del pensament oriental a Europa, la paraula adquirirà un nou ús popular.
Aquest nou ús es refereix a la meditació pròpia del ioga, originada a Índia. El segle XIX, els teòsofs van adoptar la paraula meditació per a referir-se a les diverses pràctiques de recolliment interior o contemplació pròpies de l'hinduisme, el budisme i altres religions orientals. No obstant això, cal notar que aquest tipus de pràctica no és aliena a la història d'Occident, com mostren descobriments d'atuells Cèltics amb figures en postures del ioga.
La meditació es caracteritza normalment per tenir alguns d'aquests trets:
- Un estat de concentració sobre la realitat del moment present.
- Un estat experimentat quan la ment es dissol i és lliure dels seus propis pensaments.
- Una concentració en la qual l'atenció és alliberada de la seva comuna activitat i focalitzada en Déu (propi de les religions teistes).
- Focalitzar la ment en un únic objecte de percepció, com per exemple la respiració, una figura religiosa, o una recitació de paraules constant.
- Un anàlisi raonat d'ensenyaments religiosos. La meditació pot tenir propòsits religiosos o simplement de salut física o mental.
Existeix una àmplia varietat de guies i ensenyaments per a la meditació, que van des de les quals apareixen en les religions fins a les terapèutiques; les quals mantenen grups new age o grups pseudoreligiosos, o les quals simplement són una ajuda per a un millor rendiment en el treball o l'esport.
