Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Jorge Luis Borges - Viquip??dia

Jorge Luis Borges

De Viquip??dia

Jorge Luis Borges
Jorge Luis Borges

Jorge Francisco Isidoro Luis Borges (Buenos Aires, 24 d'agost de 1899 - Ginebra, 14 de juny de 1986) va ser un escriptor argent?? i un dels m??s destacats escriptors llatinoamericans de la seua generaci??, i de la lliteratura en espanyol en general. ??s conegut especialment pels seus contes, assajos i la seua obra po??tica.

Taula de continguts

[edita] Biografia

[edita] Joventut

El pare de Borges, Jorge Guillermo Borges, va ser advocat i professor de psicologia, per?? tamb?? tenia aspiracions liter??ries ("va intentar ser escriptor i va fallar en l'intent", va dir alguna vegada Borges. Segons Borges son pare "va compondre alguns sonets molt bons"). Sa mare, Leonor Acevedo Su??rez, uruguaiana, va aprendre angl??s amb l'ajut del seu marit i va traduir-ne diverses obres al castell??. La fam??lia de son pare tenia or??gens espanyols, portuguesos i anglesos; la de sa mare espanyols i possiblement portuguesos. En sa casa es parlava en castell?? i angl??s, aix?? que des de la seua inf??ncia Borges va ser biling??e, i va aprendre a llegir angl??s abans que castell??. Va cr??ixer en el barri de Palermo -llavors quasi un raval-, en una casa gran amb una abundant biblioteca que pertanyia a son pare.

Va estudiar primer a Argentina i, durant la seua joventut, a Su??ssa. Jorge Guillermo Borges es va veure obligat a deixar la seua professi?? d'advocat a causa de la mateixa ceguera progressiva i heredit??ria que, d??cades m??s tard, afectaria tamb?? el seu fill. La fam??lia va realitzar un viatge a Europa, i en esclatar la Primera Guerra Mundial l'any 1914 la fam??lia es va mudar a Ginebra, on el pare de Borges va ser tractat per un oftalm??leg de la ciutat, mentre Borges i la seua germana Norah (nascuda l'any 1902) assistien a l'escola, on Borges va aprendre franc??s i llat??. Durant aquests anys, Borges tamb?? va aprendre de manera autodidacta l'alemany.

Despr??s de la Primera Guerra Mundial la fam??lia Borges va passar tres anys en Lugano, Barcelona, Mallorca, Sevilla i Madrid. Durant la seua estada a Su??ssa va entrar en contacte amb els expressionistes alemanys, i a Espanya es va unir als poetes ultra??stes, que van influir poderosament en la seua primera obra l??rica. La seua primera poesia, "Himne a la mar", escrita en l'estil de Walt Whitman, va ser publicada en la revista Grecia.

[edita] Inicis de la seua carrera liter??ria

El 24 de gener de 1921 va apar??ixer el primer nombre de la revista liter??ria espanyola Ultra, que -com el seu propi nom deixa entreveure- era l'??rgan difusor del moviment ultra??sta. Entre els col??laboradors m??s notables hi havia el mateix Borges, Rafael Cansinos-Assens, Ram??n G??mez de la Serna i Guillermo de Torre, qui m??s tard es casaria amb Norah Borges. El 4 de mar?? de 1921, els Borges ???El contingent estava compost per l'??via paterna, Frances Haslam, qui se'ls havia unit en Ginebra en 1916, els pares, Leonor Acevedo i Jorge Guillermo Borges i la germana Norah Borges??? van embarcar en el port de Barcelona en el vaixell "Reina Vict??ria Eug??nia" que els tornaria a Buenos Aires. En el port els esperava Macedonio Fern??ndez l'amistat del qual Borges hauria d'heretar de son pare. Ja a Buenos Aires publica en la revista Cosm??polis (espanyola), funda la revista mural Prisma (de la que nom??s es publiquen dos n??meros), i tamb?? publica en Nosotros, dirigida per Alfredo Bianchi. En aquesta ??poca coneix a Concepci??n Guerrero, una jove de setze anys de qui s'enamora. L'any 1922 visita a Leopoldo Lugones junt amb Eduardo Gonz??lez Lanuza; per a entregar-li el segon (i ??ltim) n??mero de Prisma. A l'agost de 1924 funda Proa junt amb Ricardo G??iraldes, autor de Don Segundo Sombra; Alfredo Branden Caraffa i Pablo Rojas Paz. L'any 1931 es publica el primer n??mero de Sur, dirigida per Victoria Ocampo; en aquest primer nombre Borges col??labora amb un article dedicat al coronel Ascasubi. Tamb?? escriuen: Victoria Ocampo, Waldo Frank, Alfonso Reyes, Jules Supervielle, Ernest Ansermet, Walter Gropius, Ricardo G??iraldes i Pierre Drieu la Rochelle. L'any 1923, poc abans d'un segon viatge a Su??ssa, Borges publica el seu primer llibre de poesia, Fervor de Buenos Aires, en el que es prefigura, segons paraules del propi Borges, tota la seua obra posterior. Va ser una edici?? preparada amb presses i corregudes en la que es van colar algunes errades i que a m??s no t?? pr??leg. Per a la tapa la seua germana Norah va realitzar un gravat. Es van editar aproximadament tres-cents exemplars; els pocs que es conserven s??n considerats tresors pels bibli??fils i en alguns s'aprecien correccions manuscrites realitzades pel mateix Borges. Lamentablement l'??nic exemplar pertanyent a la Biblioteca Nacional Argentina va ser robat junt amb altres primeres edicions de Borges l'any 2000. M??s tard va escriure, entre altres publicacions, en Mart??n Fierro, una de les revistes claus de la hist??ria de la literatura argentina de la primera meitat del segle XX. No obstant la seua formaci?? europeista va reivindicar tem??ticament les seues arrels argentines, i en particular portenyes, en poemaris com Fervor de Buenos Aires (1923), Luna de enfrente (1925) i Cuaderno de San Mart??n (1929). Va compondre lletres de tangos i milingues, si b?? va defugir ??la sensibleria de l'inconsolable tango-can???? i l'??s sistem??tic del lunfardo, que infon un aire artifici??s a les senzilles cobles??. En les seues lletres i alguns relats es narren les dubtoses gestes de la gent dels baixos fons, a qui mostra en tota la seua desposse??da brutalitat tot i que dins d'un clima tr??gic i fins i tot ??pic.

Si b?? la poesia va ser un dels fonaments del seu quefer literari, l'assaig i la narrativa van ser els g??neres que li van reportar el reconeixement universal. Dotat d'una vasta cultura, va elaborar una obra de gran solidesa intel??lectual sobre els fonaments d'una prosa precisa i austera, a trav??s de la qual va manifestar un ir??nic distanciament de les coses i el seu delicat lirisme. Les seues estructures narratives alteren les formes convencionals del temps i de l'espai per a crear mons alternatius de gran contingut simb??lic, constru??ts a partir de reflexos, inversions i paral??lelisme. Els relats de Borges prenen la forma d'endevinalles, o de potents met??fores de rerefons metaf??sic.

Entre les seues destacades amistats d'esta ??poca es compten Jos?? Bianco, Adolfo Bioy Casares, Estela Canto i diversos m??s, sobretot, els pr??xims al cercle de la revista Sur.

[edita] Maduresa

L'any 1946 Juan Domingo Per??n ??s electe president, vencent aix?? a la Uni??n Democr??tica. Borges, que havia recolzat a aquesta ??ltima, es manifestava obertament en contra del nou govern, la qual cosa va provocar que haguera d'abandonar la seua funci?? de bibliotecari, i es negara a acceptar el c??rrec d'"inspector d'aus i conills". Borges manifesta respecte al nou govern: "Les dictadures fomenten l'opressi??, les dictadures fomenten el servilisme, les dictadures fomenten la crueltat; m??s abominable ??s el fet que fomenten la idiotesa. Conserges que balbucegen imperatius, ef??gies de cabdills, visques i 'muires' prefixats, cerim??nies un??nimes, la mera disciplina usurpant el lloc de la lucidesa... Combatre aquestes tristes monotonies ??s un dels molts deures de l'escriptor. Haur?? de recordar als lectors del Mart??n Fierro i de Don Segundo Sombra que l'individualisme ??s una vella virtut argentina?"

Per aquest motiu, ha de superar la seua timidesa, i impartir confer??ncies. L'any 1948 la seua germana Norah Borges i sa mare s??n detingudes, acusades d'esc??ndol en la via p??blica. Norah Borges (i la seua amiga Adela Grondona) s??n portades durant uns dies a la pres?? del Buen Pastor (pres?? de dones), i en el cas de Leonor Acevedo es decreta arrest domiciliari per raons d'edat.

L'any 1950 ??s elegit president de la SADE i un any despr??s apareix editat a M??xic Antiguas Literaturas Germ??nicas, escrit en col??laboraci?? amb Delia Ingenieros.

Despr??s de la Revoluci??n Libertadora que va derrocar Per??n ??s anomenat director de la Biblioteca Nacional, c??rrec que va ocupar des de 1955 fins a la seua ren??ncia l'any 1973, a causa de la tornada al poder del mateix Juan Domingo Per??n, i ??s electe membre de la Academia Argentina de Letras. L'any 1956 va ser professor de literatura anglesa en la Universitat de Buenos Aires i president de la Asociaci??n de Escritores Argentinos. Resulta molt criticat per la seua adhesi?? al nou govern, entre altres, per Ernesto S??bato i per Ezequiel Mart??nez Estrada. S??bato i Borges van continuar enemistats fins a 1975.

El 21 de setembre de 1967 Borges es casa per primera vegada. Ho fa amb Elsa Astete Mill??n, matrimoni que nom??s va durar fins a octubre de 1970.

Alguns dels m??s importants premis que Borges va rebre van ser el Nacional de Literatura, l'any 1957; l'Internacional d'Editors, el 1961; el Formentor, compartit amb l'absurdista Samuel Beckett, el 1969; el Cervantes, m??xim guard?? literari en llengua castellana, compartit amb Gerardo Diego, el 1979; i el Balz??n, el 1980. Tres anys m??s tard, el govern espanyol li va concedir la Gran Creu de l'Orde de Alfons X el Savi. Malgrat el seu enorme prestigi intel??lectual i el reconeixement universal que ha merescut la seua obra, no va ser distingit amb el Premi Nobel de Literatura. Es considera que va ser excl??s de la possibilitat d'obtenir-lo per haver acceptat un premi atorgat per la presid??ncia d'Augusto Pinochet.

[edita] ??ltims anys

L'any 1973, davant d'una nova vict??ria del peronisme, Borges insisteix a recordar al primer govern de Per??n com "els anys d'oprobi". El 1975 mor sa mare, als noranta-nou anys. A partir d'aquest moment Borges realitzaria els seus viatges junt amb una exalumna, despr??s secret??ria i -finalment, en la senectut de Borges- la seua segona esposa Mar??a Kodama.

El 1980 va firmar una Sol??licitud pels desapareguts en el diari Clar??n. Borges va dir respecte d'aix??: "una vesprada van vindre a casa les ??vies i Mares de "Plaza de Mayo" a contar-me el que passava. Algunes serien histri??niques, per?? jo vaig sentir que moltes ploraven sincerament perqu?? un sent la veracitat. Pobres dones, tan dissortades. Aix?? no vol dir que els seus fills foren invariablement innocents per?? no importa. Tot acusat t?? dret, almenys, a un fiscal per no parlar d'un advocat defensor. Tot acusat t?? dret a ser jutjat. Quan em vaig assabentar de tot aquest assumpte dels desapareguts em vaig sentir terriblement malament. Em van dir que un general havia comentat que si entre cent persones segrestades, cinc eren culpables, estava justificada la matan??a de les noranta-cinc restants. Hauria hagut d'oferir-se ell per a ser segrestat, torturat i mort per a provar aquesta teoria, per a donar validesa al seu argument!"

L'any 1982 va condemnar la invasi?? argentina de les Illes Malvines, i va valorar positivament les conseq????ncies de la derrota: "...si s'hagueren reconquistat les Malvines, possiblement els militars s'hagueren perpetuat en el poder i tindr??em un r??gim d'aniversaris, d'est??tues eq??estres, de falta de llibertat total. A m??s, jo crec que la guerra es va fer per a aix??, no?".

El dia que Jorge Luis Borges va assistir a la sala on es jutjaven les Juntes Militars argentines va escriure una cr??nica per a l'ag??ncia espanyola EFE. Es va titular ???Dilluns, 22 de juliol de 1985???.

Va morir el 14 de juny de 1986, poc despr??s d'haver-se casat amb Mar??a Kodama en la ciutat de Ginebra (a la qual Borges havia designat "una de les meues p??tries" i que va triar, segons comentari ir??nic, per quedar b?? en l'inici de les enciclop??dies p??stumes), v??ctima d'un c??ncer hep??tic. Obeint la seua ??ltima voluntat les seus restes jauen en el cementeri de Plainpalais (en la part sud de la dita ciutat) sota una l??pida que ens diu molt de la seua forma de pensar, perqu?? moltes vegades va afirmar no t??mer la mort. Borges est?? soterrat en la tomba 735, ubicaci?? D-6, a la dreta d'un xiprer. [1] La l??pida ??s d'una pedra blanca i aspra i en la part superior es llegeix "Jorge Luis Borges"; despr??s est?? escrit en angl??s antic "And ne forhtedon na" que significa "I que no temeren", junt amb un gravat circular amb set guerrers que han tirat els seus escuts i amb l'espasa trencada es dirigixen al combat -i a la mort-, una petita creu de Gal??les i "1899/1986". Al dors de la l??pida repetix dos versos de la Saga Volsunga (XIII), "Ell va prendre la seua espasa, Gram, i va col??locar el metall nu entre els dos", davall una nau v??king i davall "d'Ulrica a Javier Otalora". [2]

[edita] Obra

Borges, a m??s de contes va escriure poesia, assajos i una considerable quantitat de cr??tica liter??ria i pr??legs. Va editar nombroses antologies i va ser un prominent traductor d'angl??s, franc??s i alemany (tamb?? va traduir obres de l'angl??s antic [1] i de l'escandinau antic [2] ) La seua ceguesa, desenvolupada igual que son pare durant l'edat adulta, va influir enormement en la seua escriptura posterior.

Entre els seus interessos intel??lectuals destaquen la mitologia, la matem??tica, la teologia, la filosofia i, com a integraci?? d'aquestes, el sentit borgi?? de la literatura com a recreaci?? ??? tots estos temes s??n tractats unes vegades com a joc i altres amb la major serietat. Borges va viure la major part del segle XX, per la qual cosa va viure el per??ode modernista de la cultura i la literatura, especialment el simbolisme. La seua ficci?? ??s profundament erudita i sempre concisa.

Igual que el seu contemporani Vladimir Nabokov i l'un poc m??s vell James Joyce Borges combinava l'inter??s per la seua terra natal amb interessos molt m??s amplis. Tamb?? compartia el seu multiling??isme i el seu gust per jugar amb el llenguatge, per?? a difer??ncia de Nabokov i Joyce, que amb el pas del temps es van dedicar a la creaci?? d'obres m??s grans, Borges sempre va ser un miniaturista; per exemple, mai no va escriure una novel??la. Tamb?? en contrast amb Joyce i Nabokov el treball de Borges va anar allunyant-se del que ell anomenava "el barroc".

La majoria de les seues hist??ries m??s populars tracten sobre la naturalesa del temps, l'infinit, els espills, laberints, la realitat i la identitat; mentre altres se centren en temes fant??stics. El mateix Borges conta hist??ries m??s o menys reals de la vida sud-americana; hist??ries d'herois populars, soldats, gautxos, detectius i figures hist??riques, mesclant la realitat amb la fantasia i els fets amb la ficci??.

Al marge de la ficci??, la seua obra ??s abundant i valuosa, inclosa l'aguda cr??tica liter??ria i de cine, biografies curtes i assajos filos??fics. Va explorar a m??s, des d'un punt de vista emp??ric o racional els temes de les seues obres de ficci??. En articles com "La hist??ria del tango" i "Els traductors de Les mil i una nits" va escriure l??cidament sobre fets i elements segurament autobiogr??fics.

Sobre Les mil i una nits (Arabian Nights en la seua versi?? anglesa), hi ha una an??cdota que deixa en evid??ncia la subtil i aguda ironia de Borges. Una vegada va donar una confer??ncia en la Universitat de Harvard sobre aquesta obra. Al finalitzar un universitari se li va acostar i, amb una gran dosi d'ingenu??tat i ignor??ncia sobre el tema, li va preguntar, si, per a informar-se'n m??s, havia d'inscriure's en el curs sobre la cultura ??rab. Al que Borges va respondre: "No, ha d'inscriure's en el de nits".

[edita] Traduccions

A l'edat de 10 anys, va traduir Oscar Wilde. Borges creia que la traducci?? podia superar a l'original i que l'alternativa i potencialment contradict??ria revisi?? de l'original podia ser igualment v??lida, m??s encara, que l'original o la traducci?? literal no tenia perqu?? ser fidel a la traducci??. Al llarg de la seua vida, va traduir, modificant subtilment, el treball de, entre altres, Edgar Allan Poe, Franz Kafka, Hermann Hesse, Rudyard Kipling, Herman Melville, Andr?? Gide, William Faulkner, Walt Whitman, Virginia Woolf i G.K. Chesterton.

[edita] Deixebles contemporanis

Si b?? Borges no ha tingut "deixebles" directes -perqu?? aix?? suposaria una est??tica i una escola previsibles en qu?? ell mateix no ho creia, hi ha autors contemporanis que, d'acord amb els seus cr??tics, han rebut la seua influ??ncia de manera directa. El fet que hagueren conegut a Borges personalment i hagen llegit la seua obra en espanyol, pot haver influ??t en les obres de Josyanne Sauvigneau, Daniel Herrendorf, Carlos Fuentes i Umberto Eco.

[edita] Cites

  • "Democr??cia: ??s una superstici?? molt difosa, un ab??s de l'estad??stica."
  • "Vida i mort li han faltat a la meua vida. D'aquesta indig??ncia, el meu labori??s amor per aquestes min??cies." Buenos Aires, 1932.
  • "Hi ha un concepte que ??s el corruptor i el desatinador dels altres. No parle del Mal, el limitat imperi del qual ??s l'??tica; parle de l'infinit." Avatars de la Tortuga.
  • "Aquells que argumenten que l'art no ha de propagar doctrines, es refereixen a doctrines contr??ries a les seues"
  • "Els peronistes no s??n bons ni dolents, simplement s??n incorregibles"
  • "La bona amistat suporta la infreq??entaci??"
  • "No ens uneix l'amor sin?? l'espant; ser?? per aix?? que la vull tant" (Buenos Aires i L'altre, el mateix)
  • "Estic mig desorientat -manifesta-. Se'm va acostar una dona vociferant: Inculte! Ignorant!"
  • "L'Argentina i Anglaterra semblen dos calbs barallant-se per una pinta, les illes caldria regalar-li-les a Bol??via perqu?? tinga eixida al mar" (sobre les Malvines).
  • "Diuen que la llengua francesa ??s tan perfecta que no necessita escriptors. Al rev??s, diuen que el castell?? ??s una llengua que es desespera de la seua pr??pia debilitat i necessita produir cada tant un G??ngora, un Quevedo, un Cervantes."

[edita] Col??leccions

[edita] Contes

  • "Tl??n, Uqbar, Orbis Tertius" (1940). Incl??s a Ficciones
  • "La biblioteca de Babel" (1941). Incl??s a Ficciones
  • "El Zahir" (1949). Incl??s a El Aleph
  • "El libro de arena" (1975). Incl??s a El libro de arena

[edita] Refer??ncies

  1. ??? Borges, Jorge Luis. Breve Antolog??a Anglosajona. Santiago, Chile, Ediciones la Ciudad, 1978.
  2. ??? Borges, Jorge Luis. La Alucinaci??n de Gylfi (Traducci?? de fragments de l'Edda Menor de Snorri Sturluson). Buenos Aires, Alianza Editorial, 1984.

[edita] Enlla??os externs