Victoria Ocampo

De Viquip??dia

Victoria Ocampo Aguirre (Buenos Aires, 7 d'abril de 1890 - 27 de gener de 1979) va ser una destacada escriptora i editora argentina.

Taula de continguts

1 Joventut
2 El seu per??ode en Sur
3 Els seus ??ltims anys
4 Obra
5 Vegeu tamb??

[edita] Joventut

Vict??ria Ocampo pertanyia a una fam??lia aristocr??tica, la hist??ria familiar de la qual es confon amb la hist??ria de la pr??pia Rep??blica Argentina. Era filla de Manuel Ocampo, enginyer i constructor de camins i ponts, i de Ramona Aguirre, i germana de Silvina Ocampo.

Va viure a Par??s amb la seua fam??lia, on va ser educada per institutrius i va estudiar en la prestigiosa universitat de La Sorbona. L'any 1912 es va casar amb Bernardo de Estrada, de qui es va divorciar poc despr??s. De la seua estada en Fran??a va portar a Argentina el gust per la literatura europea, que va reflectir generosament en Sur i amb invitacions personals a escriptors europeus a la seua resid??ncia.

[edita] El seu per??ode en Sur

La seua tasca m??s destacada va consistir en fundar i dirigir la revista Sur el 1931, en la que va publicar textos d'importants escriptors argentins, com Jorge Luis Borges, el seu cunyat Adolfo Bioy Casares, Ernesto S??bato i Julio Cort??zar. Per?? la import??ncia de la revista ra??a a difondre en el medi cultural argent?? els escrits d'autors d'altres pa??sos, fonamentalment francesos, anglesos i nord-americans.

El seu origen social i el fet que f??ra una reconeguda opositora al govern nacionalista i populista de Juan Per??n, que es va estendre des de 1946 a 1955, la van identificar amb un sistema cultural conservador i elitista, tot i que les seues relacions personals i la seua revista inclo??en noms d'alguns escriptors comunistes. L'any 1953 va ser empresonada per la seua oposici?? a Per??n. El 1960, va manifestar el seu disgust per la visita del secretari de redacci?? de Sur, Jos?? Bianco, a la Cuba castrista, i Bianco va renunciar al seu c??rrec.

[edita] Els seus ??ltims anys

Va ser la primera dona que va aconseguir una pla??a en l'Acad??mia Argentina de les Lletres, fundadora d'un dels m??s antics moviments feministes de la Argentina (la Uni?? de Dones), membre del PEN Club Internacional i doctora honoris causa de la Universitat de Harvard.

Abans de morir, va donar a la UNESCO sa casa a la ciutat de San Isidro, 25 km al nord de la ciutat de Buenos Aires, i que havia estat l'antiga casa d'estiueig de la seua fam??lia durant el segle XIX. La casa amb tot el seu mobiliari va romandre tancada molt de temps; el 2003, un incendi va destruir el seu entresolat. Actualment la mansi?? funciona com a museu. Tamb?? havia donat a la mateixa instituci?? la seua resid??ncia d'estiu a la ciutat atl??ntica de Mar del Plata, per?? aquesta va ser adquirida per la Municipalitat que la va convertir en centre cultural i museu.

La dura cr??tica dels escriptors peronistes, i d'alguns intel??lectuals d'esquerra a la seua figura va comen??ar a temperar-se despr??s de la seua mort, en la mesura que era reconeguda com una de les m??s importants animadores culturals de l'Argentina del segle XX.

[edita] Obra

Va escriure diversos assaigs, entre ells els dedicats a Emily Bront??, Lawrence d'Ar??bia i Virginia Woolf, nombrosos articles, una llarga s??rie de "Testimonios" (deu volums en total, que es van publicar entre 1935 i 1977) i una autobiografia, publicada en sis volums despr??s de la seua mort. Aquestes dues ??ltimes obres s??n considerades valuosos documents hist??rics sobre la vida cultural i les relacions de la intel??lectualitat argentina amb la literatura europea i ocasionalment nord-americana.