Machado de Assis
De Viquipèdia
Joaquim Maria Machado de Assis (Rio de Janeiro, 21 de juny de 1839 - Rio de Janeiro, 29 de setembre de 1908) fou un escriptor brasiler. Considerat el pare del realisme al Brasil, va escriure obres memorables, com Memórias Póstumas de Brás Cubas, Dom Casmurro, Quincas Borba y diversos contes, entre els quals destaca el conte llarg (o novel·la breu) O alienista, que tracta el tema de la bogeria. També va escriure poesia y va ser un crític literari actiu, així com un dels creadors de la crònica al Brasil. Va fundar l'Acadèmia Brasilera de Lletres.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Fill del mulat Francisco José de Assis, descendent d'esclaus lliberts, i de Maria Leopoldina Machado, una bugadera portuguesa de les illes Açores, Machado de Assis va passar la infància a la casa de camp de la viuda d'un senador de l'Imperi, a Ladeira Nova do Livramento, on la seva família treballava. De salut fràgil, epilèptic i tartamut, se saben poques coses de la seva infantesa i de la primera joventut. Aviat quedà orfe de mare i també perdé la germana petita. No freqüentà l'escola regular, però el 1851, quan morí el seu pare, la seva madrastra Maria Inés, que llavors vivia a San Cristóbal, començà a treballar en un col·legi del barri, i Machadinho, com l'anomenaven, es féu venedor de dolços. Al col·legi tingué contacte amb professors i alumnes, i és probable que anés a les classes quan no treballava.
Fins i tot sense tenir accés a les classes regulars, es va entossudir a aprendre i, encara molt jove, es va convertir en un dels intel·lectuals més importants del país. Hi ha proves que a San Cristóbal va conèixer una senyora francesa, propietària d'una fleca, el forner de la qual li va donar les primeres lliçons de francès, que parlava amb fluïdesa. Fins i tot va arribar a traduir, en la seva joventut, la novel·la Els treballadors del mar, de Victor Hugo. També va aprendre anglès i va traduir poemes com El corb, d'Edgar Allan Poe. Posteriorment va estudiar alemany, sempre de forma autodidacta.
D'orígens humils, Machado de Assis va iniciar la seva carrera treballant en diaris i a la impremta oficial de Rio de Janeiro, on va establir contacte amb el conegut escriptor Joaquim Manuel de Macedo. El 1855, als quinze anys, es va estrenar en la literatura, amb la publicació del poema "Ela" a la revista Marmota de Rio de Janeiro. Va continuar col·laborant intensament en diaris com a cronista, comediant i crític literari, i va assolir respecte com a intel·lectual fins i tot abans de convertir-se en un gran novel·lista. Machado va conquerir l'admiració i l'amistat del novel·lista José de Alencar, principal escriptor de l'època.
El 1864 va publicar el seu primer llibre, la col·lecció de poemes Crisálidas. El 1869 va casar-se amb la portuguesa Carolina Xavier de Novaes, germana del poeta Faustino Xavier de Novaes i quatre anys més gran que ell. El 1873 va ingressar al Ministeri d'Agricultura, Comerç i Obres Públiques com a primer oficial. Posteriorment ascendiria en la carrera funcionarial i es jubilaria en el càrrec de director.
Com que es va poder dedicar amb més comoditat a la carrera literària, va escriure una sèrie de llibres de caràcter romàntic. És l'anomenada primera fase de la seva carrera, en la qual destaquen les obres següents: Ressurreição (1872), A Mão i a Luva (1874), Helena (1876), i Iaiá Garcia (1878), així com les recopilacions de contes Contos de Rio de Janeiro (1870), Histórias da Meia Noite ' (1873), les col·leccions de poemes Crisálidas (1864), Falenas (1870), Americanes (1875), i les obres teatrals Os Deuses de Casaca (1866), O Protocol (1863), Queda que as Mulheres têm per a us Tolos (1861) i Quase Ministro (1864).
El 1881 va abandonar definitivament el romanticisme de la primera fase de la seva obra i va publicar Memórias Póstumas de Brás Cubas que marca l'inici del realisme al Brasil. El llibre, extremadament atrevit, està narrat per un difunt, i comença amb una dedicatòria inusitada: "Al cuc que primer va rosegar les fredes carns del meu cadàver dedico amb un viu record aquestes memòries pòstumes". Tant Memórias Póstumas de Brás Cubas com les altres obres de la seva segona fase van molt més enllà dels límits del realisme, malgrat que normalment es classifiquen en aquest moviment. Machado, com tots els autors genials, escapa dels límits de totes les escoles i crea una obra única.
En la segona fase, les característiques principals de les seves obres són la introspecció, l'humor i el pessimisme en relació amb l'essència de l'home i la seva relació amb el món. Les obres principals són: Memórias Póstumas de Brás Cubas (1881), Quincas Borba (1892), Dom Casmurro (1900), Esaú i Jacó (1904), Memorial d'Aires (1908), i les recopilacions de contes Papéis Avulsos (1882), Várias Histórias (1896), Páginas Recolhidas (1906), Relíquias da Casa Velha (1906) i el llibre de poemes Ocidentais. El 1904 va morir Carolina Xavier de Novaes, i Machado de Assis va escriure un dels seus millors poemes, Carolina, en homenatge a la seva esposa morta. Solitari i trist després de la mort de la seva dona, Machado de Assis va morir el 29 de setembre de 1908, en la seva vella casa del barri carioca de Cosme Velho.
[edita] Obra
[edita] Novel·la
- Ressurreição, 1872
- A mão e a luva, 1874
- Helena, 1876
- Iaiá Garcia, 1878
- Memórias Póstumas de Brás Cubas, 1881
- Quincas Borba, 1891
- Dom Casmurro, 1899
- Esaú e Jacó, 1904
- Memorial de Aires, 1908
[edita] Poesia
- Crisálidas, 1864
- Falenas, 1870
- Americanas, 1875
- Ocidentais, 1901
- Poesias completas, 1901
[edita] Contes
- Contos fluminenses, 1870
- Histórias da meia-noite, 1873
- Papéis avulsos, 1882
- O alienista, 1882
- Histórias sem data, 1884
- Várias histórias, 1896
- Páginas recolhidas, 1899
- Relíquias da casa velha, 1906
[edita] Teatre
- Hoje avental, amanhã luva, 1860
- Queda que as mulheres têm para os tolos, 1861
- Desencantos, 1861
- O caminho da porta, 1863
- O protocolo, 1863
- Quase ministro, 1864
- Os deuses de casaca, 1866
- Tu, só tu, puro amor, 1880
- Não consultes médico, 1896
- Lição de botânica, 1906
[edita] Obra Traduïda
[edita] Novel·la
- Memòries Pòstumes de Brás Cubas (Quaderns Crema)
- El Senyor Casmurro (Quaderns Crema)
[edita] Contes
- L'alienista (Quaderns Crema)
