Proterozoic

De Viquipèdia

Aquest article forma part de la sèrie
Proterozoic

Paleoproterozoic

Mesoproterozoic

Neoproterozoic

En geologia, el Proterozoic és un eó anterior a l'aparició de vida complexa en abundància a la Terra. L'eó Proterozoic s'estengué entre fa 2.500 i 542 milions d'any. El Proterozoic és la porció més recent del que se solia anomenar temps Precambrià.

El Proterozoic consisteix en 3 eres geològiques, de més antiga a més recent:

Els events que estan ben identificats són:

La transició cap a una atmosfera més rica en oxigen durant el Mesoproterozoic.
Diverses glaciacions, incloent-hi la hipotètica teoria de la Terra bola de neu durant el període Cryogenià cap al Neoproterozoic tardà.
El període Ediacarià (fa 635-524 milions d'anys), que es caracteritza per l'evolució de molts organismes multicel·lulars de cos tou.

[edita] El registre del Proterozoic

El registre geològic del Proterozoic és d'una qualitat molt més alta que la del període precedent, l'Arquià. A diferència dels dipòsits arquians d'aigües profundes, el Proterozoic presenta molts estrats que foren dipositats en extensos i somers mars epicontinentals; a més, moltes d'aquestes roques estan menys metamorfosades que les del Arquià, i de fet moltes d'elles romanen inalterades. L'estudi d'aquestes roques mostra que aquest durant aquest eó van tenir lloc una integració continental massiva i ràpida, única al Proterozoic, cicles de supercontinents i una activitat orogènica totalment moderna.

Les primeres glaciacions conegudes tingueren lloc durant el Proterozoic; una d'elles va començar poc després de l'inici de l'eó, mentre que n'hi hagué com a mínim quatre més durant el Neoproterozoic, culminant en la "Terra bola de neu" de la glaciació Varanger.

[edita] L'acumulació d'oxigen

Un dels events més importants del Proterozoic fou l'acumulació d'oxigen en l'atmosfera terrestre. Malgrat que s'havia alliberat oxigen per mitjà de la fotosíntesi ja en temps de l'Arquià, no va poder acumular-se de manera significativa fins que les "esponges químiques" - sofre i ferro oxidats - no van ser emplenades; fins fa uns 2.300 milions d'anys, l'oxigen només estava a un nivell d'entre un 1% i un 2% de l'actual. Les banded iron beds (literalment, "afloraments de ferro en bandes"), que representen gran part del mineral fèrric del món, també foren una "esponja química" important; gran part de l'acumulació va cessar després de fa 1.900 milions d'anys, a causa de o bé un increment en l'oxigen o d'una mescla més homogènia de la columna d'aigua oceànica.

Els dipòsits d'hematita indiquen un increment en l'oxigen atmosfèric a partir de fa 2.000 milions d'anys; no es troben en roques més antigues. L'acumulació d'oxigen es degué probablement a dos factors; l'emplenament de les "esponges químiques", i un increment en l'enterrament de carboni, que ocultà compostos orgànics que altrament haurien estat oxidats per l'atmosfera.

[edita] Vida en el Proterozoic

Les primeres formes de vida avançades, tant unicel·lulars com multicel·lulars, coincideixen amb l'acumulació d'oxigen; això es pot deure a un increment en els nitrats oxidats que fan servir els eucariotes, en contrast als cianobacteris. També va ser al Proterozoic que va desenvolupar-se la primera relació simbiòtica entre els mitocondris (per als animals i els protistes) i cloroplasts (per a les plantes) i els seus hostes.

L'expansió d'eucariotes com els acritarcs no va ser un obstacle per a la dels cyanobacteris; de fet, els estromatolits assoliren el seu punt de màxima abundància i diversitat durant el Proterozoic, arribant al zènit fa uns 1.200 milions d'anys.

Clàssicament, el límit entre el Proterozoic i el Paleozoic estava situat a la base del període Cambrià, quan els primers fòssils dels animals coneguts com a trilobits i els archeocyatha feren llur aparició. A la segona part del segle XX se'n trobaren unes quantes formes fòssils en roques del Proterozoic, però el límit del Proterozoic es mantingué a la base del Cambrià - situada actualment a fa 542 milions d'anys.