Neoproterozoic
De Viquip??dia
 Aquest article forma part de la s??rie Proterozoic |
| Paleoproterozoic |
| Sideri?? |
| Rhyaci?? |
| Orosiri?? |
| Estateri?? |
| Mesoproterozoic |
| Calymni?? |
| Ectasi?? |
| Steni?? |
| Neoproterozoic |
| Toni?? |
| Criogeni?? |
| Ediacar?? |
El Neoproterozoic ??s la tercera i ??ltima de les subdivisions (eres) de l'e?? Proterozoic, i va durar entre fa 1.000 i 542 milions d'anys. El Neoproterozoic compr??n possiblement el temps m??s interessant del registre geol??gic, durant el qual la Terra va sofrir les glaciacions m??s severes que es coneixen (durant les quals els casquets polars arribaven fins l'equador) i, en la part final de l'era (el per??ode Ediacari??), es troben els primers f??ssils de vida multicel??lular, incloent-hi els animals m??s antics.
La idea d'una era Neoproterozoica va apar??ixer fa relativament poc temps - als anys 60. Els paleont??legs del segle XIX situen els inicis de la vida multicel??lular en l'aparici?? dels animals amb closca dura coneguts com a trilobits i els archaeochyatha. Aix?? fou el comen??ament del per??ode Cambri??. A principis del segle XX, els paleont??legs van comen??ar a trobar f??ssils d'animals multicel??lulars que precedien la frontera cambriana. Es trob?? una fauna complexa al sud-oest d'??frica als anys 20 per?? no va ser ben datada. Se'n trob?? una altra al sud d'Austr??lia als anys 40 per?? no va ser examinada intensament fins a finals dels anys 50. Altres possibles f??ssils primitius van ser trobats a R??ssia, Anglaterra, Canad?? i altres llocs (vegeu fauna vendiana). Alguns foren identificats com a pseudof??ssils, per?? es va descobrir que altres eren membres de grups bastant complexos que encara no s??n ben coneguts. Almenys 20 regions arreu del m??n han proporcionat f??ssils de metazous d'abans del l??mit cambri??.
Alguns d'aquests animals primitius semblen poder ser avantpassats dels animals moderns. Molts d'ells estan en grups ambigus d'animals semblants a algues, discoides que semblen ser anclatges per a animals "medusoides", espec??mens amb forma de matal??s, petits tubs calcaris, i animals blindats d'origen desconegut. Normalment se'ls anomena fauna vendiana o ediacariana, i molts d'ells eren de cous tou. Llurs relacions, si n'hi ha, amb els animals moderns s??n obscures. Alguns paleont??legs relacionen moltes d'aquestes formes als animals moderns. D'altres accepten algunes relacions possibles o fins i tot probables per?? opinen que moltes de les formes ediacarianes s??n representants de tipus desconeguts d'animals.
Geol??gicament, es pensa que el Neoproterozoic compr??n un temps de complexa moci?? continental, a mesura que un supercontinent anomenat Rod??nia es va fragmentar en fins a vuit peces. Possiblement a causa de la deriva continental, van tenir lloc diverses glaciacions globals massives, conegudes conjuntament com a glaciaci?? Varanger, les m??s severes que mai han tingut lloc a la Terra. Es pensa que els casquets polars arribaren fins l'equador, portant el m??n cap a una "Terra bola de neu".
La nomenclatura del Neoproterozoic ha estat inestable. Els ge??legs russos parlaven del seu per??ode final com a Vendi??, els xinesos com a Sini?? i la majoria de ge??legs australians i americans com a Ediacari??. Finalment, el 2004, la Uni?? Internacional de les Ci??ncies Geol??giques va ratificar l'Ediacari?? com a per??ode geol??gic del Neoproterozoic.
