Cascades de l'Iguaçú
De Viquipèdia
Les cascades de l'Iguaçú (en portuguès Cataratas do Iguaçu, en espanyol Cataratas del Iguazú) són un conjunt impressionant de vora 275 caigudes d'aigua al riu Iguaçú, afluent del Paranà, al límit entre el Brasil (estat de Paranà) i l'Argentina (província de Misiones), vora les ciutats de Foz do Iguaçu i Puerto Iguazú, a banda i banda de la frontera. En tot el món són només comparables amb les cascades Victòria, a l'Àfrica Central.
Estan incloses dins dos parcs nacionals (l'argentí, anomenat Parque Nacional Iguazú, creat el 1934, i el brasiler, el Parque Nacional do Iguaçu, creat el 1939) que ocupen unes 250.000 ha de selva subtropical, establerts amb l'objectiu d'administrar i protegir el cabal d'aigua de les cascades i el conjunt mediambiental del seu entorn. Històricament, el primer europeu que va descobrir les cascades de l'Iguaçú fou l'andalús Álvar Núñez Cabeza de Vaca el 1542.
Els prop de 275 salts d'aigua transcorren al llarg de 2,7 km del riu Iguaçú, que es precipita a una altura de més de 70 metres. Hi destaca entremig l'anomenada Gorja del Diable (Garganta do Diabo / Garganta del Diablo), un canyó en forma de «U» invertida, amb 150 metres d'amplada i 80 metres d'alçada. El saltant més gran, majestuós i impressionant és el Salt de la Unió (Salto União / Salto Unión), dividit per la línia fronterera entre els dos estats sud-americans. La major part de les cascades són en territori argentí, tot i que és des de la banda brasilera d'on s'obtenen les més belles panoràmiques.
El nom Iguaçú prové del guaraní i deriva dels mots y («aigua», «riu») i guasu («gran»), i significa literalment «aigua gran», per tant «riu de grans aigües»
