V??net

De Viquip??dia

V??net 'V??neto'
Pronunciaci??:	AFI:
Altres denominacions:
Parlat a:	It??lia, Cro??cia, M??xic, Brasil, Argentina, Eslov??nia.
Regi??:	Europa, a l'Adri??tic
Parlants:	2,2 milions
R??nquing:
Classificaci?? gen??tica:	Indoeuropea Llengua it??lica Llengua rom??nica It??lica-Occiental It??lica-Occidental-Occidental Gal??lo-Ib??rica Gal??lo-Roman?? Gal??lo-It??lica V??net
estatus oficial
Llengua oficial de:	cap pa??s; s'ha proposat fer-la oficial a les escoles de la Regi?? del Veneto a l'It??lia
Regulat per:	cap instituci??
codis de la llengua
ISO 639-1	--
ISO 639-2	roa
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	vec
{{{mapa}}}
vegeu tamb??: llengua

El v??net ??s una llengua rom??nica parlada, amb diferents varietats dialectals, al V??neto, Trentino i Ven??cia J??lia (It??lia), a les costes de Cro??cia (costa D??lmata), a M??xic (a la ciutat de Chipilo), i al Brasil (als Estats de Rio Grande do Sul i de Santa Catarina). Va ser portat en aquests darrers pa??sos pels emigrants procedents del V??neto, per?? a Rio Grande do Sul el v??net ha estat apr??s i ??s emprat tamb?? per gent no v??neta: el primer diccionari de talian (o v??neto brasileiro) va ser editat per un polon??s.

Encara que sovint ??s considerat un dialecte itali??, el v??net ??s una llengua que no descendeix de l'itali??. De fet, ??s m??s propera a la llengua catalana, ja que ambdues descendeixen del gal??lo-ib??ric.

El dia 28 de Mar?? del 2007 el v??net va ser reconegut oficialment com a llengua pel Consell Regional de V??neto amb la llei de "tutela e valorizzazione della lingua e della cultura veneta" aprovada per gaireb?? tots els partits de govern i oposici??.

Els dialectes principals del v??net s??n:

V??net-central (P??dova, Vicenza, Rovigo)
Veneci?? (Ven??cia i ciutats properes)
Veron??s (v??net occidental)
Trevis?? (Treviso, i Marca Trevigiana a prop del veneci??),
Conellan??s (entre Cone??ian/Conegliano, Valdobi??den/Valdobbiadene i Montebe??una/Montebelluna)
Feltr??-belun??s (tots agrupats amb el nom de v??net septentrional)
Trent?? (v??net occidental en transici?? amb el llombard, parlat al Trentino)

Taula de continguts

1 Gram??tica i estructura de les varietats ling????stiques
2 Grafia
3 Vegeu tamb??
4 Enlla??os externs

[edita] Gram??tica i estructura de les varietats ling????stiques

Aquestes varietats tenen gaireb?? les mateixes estructures morfosint??ctiques. Molt conegut ??s el pronom cl??tic obligatori davant dels verbs quan estan en la segona persona singular o en la ter??a sing/plur: ??Giorgio el vien?? (Jordi ve) , ??I veci i parla?? (els vells parlen) , ??ti te parli/parla?? o ??ti ti/tu parla?? (tu parles)

Aquests pronoms no s??n simples pronoms redoblats, sin?? que tenen "car??cter distintiu" perqu?? s??n ells, i no les terminacions verbals, que determinen el sentit de la frase: ??el sente <--> i sente?? (=sent/senten) o ??te parlavi <--> parlavi?? (=parlaves/parl??veu) i ??el canta <--> i canta?? (=canta/canten). Per aix??, en alguns casos i en algunes varietats, les vocals finals del verb poden desapar??ixer ??el sent, i sent?? o es poden bescanviar ??te parlavi = te parlava??

En canvi, en Piemont??s, Milan??s i Itali??, el sentit de la frase sempre est?? basat en les terminacions verbals. Per exemple Piem. ??a canto <--> a canta?? , Mil. ??el canta <--> canten?? , It. ??canta <--> cantano?? (=cat. canta/canten)...

El l??xic tamb?? t?? moltes paraules compartides per totes les varietats v??netes encara que, evidentment, hi hagi alguns mots o formes diferents: ??fogo??ar/lar??n?? , ??ceo/cenin/picenin?? , ??el xe / l'???? , ????a xe / l'???? , ??el ga / l'???? , ????a ga / l'???? , ??i gav??a / i av??a/i v??a?? , ??magn??mo/magn??n/magn??n??...

La majoria del l??xic, en canvi, t?? tan sols difer??ncies de pron??ncia: per a exemple ??gato/gat??, ??saco/sac?? , ??fero/fer??, ??magnar/magnare??, ??vardar/vardare??, ??nasion/nazion/nathion?? , ??verxo/verzo/verdho?? ... i tamb?? ??la scala /'a sc??ea?? , ??sorela/sor??a?? (sovint unificades amb la L-trencada (??, ??) "??a sca??a" e "sore??a").

El v??net septentrional t?? els interrogatius en final de frase (F??tu che? S??tu chi?) mentre que en les altre varietats els interrogatius finals es poden emprar nom??s per a donar ??mfasi.

En v??net tamb?? existeix un interrogatiu buit amb valor d'exclamaci??: ??V??to ndar?!?? (On vols anar!) , ??V??tu far?!?? (Qu?? vols fer!)

El v??net t?? formes verbals interrogatives espec??fiques per a les preguntes directes de 2na singular ??D??(xi)tu par davero? , S??tu/S??to 'nd??? , Gatu/Gh??to visto? , P??rli(s)tu/P??rlito??? de 3ra sing/plur. ??P??rle??o? (3sing.m.) P??rle??a? (3sing.f.) P??rle??i? (3plur.m.) P??rle??e? (3plur.f.)?? i de 2na plural ??Parl??o/Parl??u?, Gav??o/Gav??u???

Nom??s en veneci?? i en les ciutats m??s grans aquestes formes falten (com en itali??) i es diu ??Te disi par davero? 'Te si 'nd??? Ti ga visto???; en veneci?? antic, per??, es feia us de les formes interrogatives (fastu? gastu? vostu?) que encara sobreviven en la ciutat de Chioggia.

Tamb?? cal recordar que hi ha paraules compartides nom??s pel v??net i el catal??: ??m?? pare?? (mon pare), ??m?? mare?? (ma mare), ??masa?? (massa). Aix?? ??s perqu?? l'origen gen??tic del v??net ??s molt proper al catal?? que a l'itali??: ambdues lleng??es provenen del gal??lo-ib??ric.

A Grado i en el v??net central s'empren les formes anomenades metafon??tiques, o sigui amb obscurament de vocal quan el mot acaba en -i: ??v??rde->virdi?? , ??dot??r(e)->duturi??: aquestes formes, que molt consideren mortes o menys importants perqu?? massa diferents de l'itali?? (verdi/dottori), es troben tamb?? en altres varietats i van ser molt utilitzades per Ruzante i Biagio Marin.

Cal remarcar tamb?? que en v??net encara sobreviu el g??nere neutre d'alguns pronoms (??questo?? =aix??) amb una forma diferent de la del mascul?? (??'sto qua?? =aquest) mentre que en itali?? nom??s hi ??s una forma per a ambdos (??questo?? =aquest motiu, aix??, aquest home). De la mateixa manera en v??neto ??parlo de que??o?? (=parlo d'all??) ??s diferent de ??parlo de que??o l???? (parlo d'aquell) mentre que l'itali?? t?? nom??s una forma ??parlo di quello?? (parlo d'all??, parlo d'aquell). Tamb?? les formes neutres com ??par que??a?? (per all??, per aquell motiu; procedents del plural llat?? "haec illa") son ben diferents dal femen?? ??par que??a l???? (per a aquella, per aquella noia).

Gaireb?? totes les varietats del v??net han estat utilitzades per escriptors i poetes (entre els quals Ruzante, Goldoni, Zanzotto, Barbarani, Marin) o per usos oficials (el veneci?? de la Seren??sima), per?? algunes d'elles es van difondre a l'estranger com ??s el cas del nord-trevis?? que ha estat portat de Segusino a Chipilo, M??xic, i encara hi ??s parlat o com la barreja de "vicentino" i belun??s que es parla al Brasil, encara que tingui influ??ncies del portugu??s i d'altres parles del nord d'It??lia.

[edita] Grafia

El v??net, com moltes lleng??es no-reconegudes, encara no t?? un grafia oficial. Heus aqu?? una llista d'algunes de les que han estat proposades:

"Manuale di Grafia Unitaria" fet per la Regione Veneto amb diferents opcions gr??fiques
sistema "Jegeye" basat en el criteri ??una lletra per a cada s?? (tret de la L-trencada que es pot pronunciar en maneres diferents)
"Parlade Venete Unificae" basat en el criteri ??una forma escrita per cada grup de pron??ncies alternatives??.
Dialetto Veneto de Segusino e Chipilo, esclusivament per al dialecte v??net feltr??-belun??s de la regi?? de Segusino i la ciutat de Chipilo, basat esclusivament en l'itali??.