Piemontès

De Viquipèdia

Piemontès Piemontèis
Pronunciació:	AFI:
Altres denominacions:
Parlat a:	Itàlia
Regió:	Piemont
Parlants:	3.500.000
Rànquing:	no està al top 100
Classificació genètica:	Indoeuropea Itàlica Romànica Occidental Gal·loitàlic Piemontès
estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-1
ISO 639-2	roa
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	PMS
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

El piemontès (piemontèis en piemontès, piemontese en italià) és una llengua neollatina parlada al nord d'Itàlia, a la regió del Piemont (províncies de Torí, Cuneo, Alessandria, Asti, Vercelli i Biella), on també, a més de l'italià, es parla occità vivaroalpí, francoprovençal i alemany (walser).

Parlants: uns 3 milions i mig, segons algunes informacions. Els parlants d'occità i francoprovençal de la regió són majoritàriament, sembla, també competents en piemontès.

[edita] Carecterístiques

[edita] Fonologia

Variacions fonètiques principals que s'han produït en el pas del llatí al piemontés:

Palatalització de la u (llat.lumen - lüm).
Pèrdua de vocals finals tret de les a (llat.subito - subit).
En els infinitius les a passen a e (llat.cantare - canté).
Simplificació de les geminades (llat. caballu - caval)

Els molts dels canvis fonètics que ha sofert el piemontès també s'han produït en el gallo.

[edita] Estatus legal

Del piemontès, com a llengua gal·loromànica, se'n parla ja en una resolució del Consell d'Europa (doc. 4745/12.10.81). Hi ha una llei regional del Piemont que reconeix el piemontès, la primera versió de la qual és de l'any 1990, i que preveu l'ensenyament facultatiu d'aquesta llengua a l'escola (n. 37/97). El parlament piemontès, el 12/10/99, va protestar per unanimitat, llevat de l'abstenció d'un sol diputat de Refundació Comunista, per la manca de reconeixement de l'idioma propi per part de l'Estat italià.

[edita] Ensenyament

La Llei regional núm. 26 del 10 d'abril de 1990, en l'article 3 (Conoscenza e diffusione del patrimonio linguistico regionale), apartat 1.a, diu que la Regió afavoreix l'ensenyament i l'aprenentatge del patrimoni lingüístic propi. Aquesta norma fou modificada per la Llei regional núm. 37 de 17 de juny de 1997 que en l'article 3.1.b garanteix que facultativament, almenys una hora a la setmana, els alumnes dels diferents nivells puguin rebre cursos d'història, cultura i llengua piemontesa, occitana, francoprovençal i walser, a càrrec dels pressupostos regionals. També, la regió es farà càrrec de la formació del professorat en aquestes matèries.

[edita] Normativització

La gramàtica normativa més usada, que codifica la grafia tradicional adoptada per la majoria d'escriptors actuals, és la Gramàtica piemontèisa (1967) de Camillo Brero (Milo Bré), de la qual també existeix una versió en italià. Tot i així, la discussió sobre la grafia del piemontès és encara una qüestió viva i polèmica, entre d'altres coses, per la influència de l'ortografia italiana, l'única que coneixen una bona part dels piemontesos. El piemontès comú és una koiné que pren com a base el dialecte de Torí, la capital, amb aportacions de la resta de parlars. La primera codificació coneguda és la Gramatica Piemontese (1783) de Maurizio Pipino.