Estat de São Paulo

De Viquipèdia

São Paulo

Capital	São Paulo
Àrea	248 808,8 km² 12è entre els estats del Brasil
Població	39.825.226 (2000) 1r entre els estats del Brasil
Densitat de població	160 hab/km² 3r entre els estats del Brasil
Fus horari	GMT-3
ISO 3166-2	BR-SP
Governador	José Serra
Mapes

L'Estat de São Paulo és un estat del Brasil, localitzat a la regió Sud-est. Limita amb Minas Gerais al nord i a l'est, amb Rio de Janeiro al nord-est, amb Paranà al sud i Mato Grosso do Sul al oest; a l'est té costa a l'oceà Atlàntic. Està dividit en 645 municipis i ocupa una àrea de 248.808,8 km². La capital és la ciutat de São Paulo. La ciutat de São Paulo és una de les ciutats més grans del món.

[edita] Geografia

L'estat presenta una altitud rellevant, atès que un 85% de la seva superfície posseeix una altitud de 300 a 900 msnm. El clima és tropical en la major part del territori, i subtropical en el sud. El cim més alt és la Pedra da Mina, amb 2.798,98 m d'altitud.

Campos do Jordão, ciutat situada 1600 m sobre el nivell del mar.

El clima de l'estat sofreix influències de l'altitud: en la ciutat de Campos do Jordão per exemple, situada a 1600 metres sobre el nivell del mar en la Serra de la Mantiqueira, les temperatures poden caure per sota dels 0º C en dies més freds d'hiverns rigorosos. Ja en l'interior de l'estat (Ribeirão Preto, São José do Rio Preto, etc), les temperatures poden superar fàcilment els 33º C en l'estiu.

[edita] Història

vegeu: història de São Paulo

[edita] Primers temps

El nom de São Vicente (São Paulo) va ser posat per Amerigo Vespucci , el 22 de gener de 1502, en un viatge que tenia per objectiu fer un mapa del litoral de Brasil.

La primera notícia de l'arribada de dones portugueses data del 1550.

Malgrat, les innumerables dificultats per traspassar la Serra do Mar, els camps de l'altiplà atreient els pobladors, lo que convertí São Paulo en una excepció en el tipus de colonització dels portuguesos en els primers temps, que es fixaven sobretot en el litoral.La façana litoral, estreta per la presència de la serra, no presentava les condicions necessaries per el desenvolupament. Arribar a Sao Paulo, requeria grans esforços contra les dificultats d'accés a la serra.

[edita] Exploració i ocupació

A inici del segle XVI el litoral paulista és visitat per navegants portuguesos i espanyols.La recerca de materials preciosos portà als portuguesos a ultrapassar la Serra do Mar, per l'antic camí indígena de Peabiru, i el 1554, a l'altiplà existent després de la Serra do Mar, és fundada la vila de São Paulo de Piratininga pels jesuítes liderats per Manuel da Nóbrega.

Fins el final del segle XVI son fundades altres viles a l'entorn del altiplà, com Santana de Parnaíba, garantint així la seguretat i la subsistència de la vila de São Paulo.

[edita] As bandeiras

Dificultats econòmiques, atinament sertinista, localització geogràfica (São Paulo éra un important centre de circulació fluvial i terrestre), esperit d'aventura, serien poderosos impulsos en la arrancada cap el sertao.

Els paulistes volien descobrir mines d'or i com diu José Joaquim Machado de Oliveira, "no hi havia paulista que més o menys deixés el pensament de descobrir mines"

L'èxode en direcció a Minas Gerais provoca una decadència econòmica a la capitania, i al llarg del segle XVIII aquesta va anar perdent territori i dinamisme econòmics fins a ser senzillament annexada el 1748 a la capitania de Rio de Janeiro.

[edita] La restauració i la província de São Paulo

El 1765, pels esforços de Morgado de Mateus, és restituïda la Capitania de São Paulo.Ja el 1817 és fundada la primera hisenda de cafè de São Paulo, al vall de Paríba, i després l'independència el cultiu de cafè guanya força a les terres de la Vall de Paraíba.

Les fronteres actuals paulistes són fixades per l'emancipació del Paraná el 1853.

L'enriquiment provocat pel cafè i la constant arribada d'immigrants italians, portuguesos, espanyols, japonesos i àrabs a la província, apart del desenvolupament d'una gran xarxa ferroviaria, porten la prosperitat a São Paulo.

[edita] República Velha i la política del cafè amb llet

A l'instaurar-se la república, s'afirmava clarament el predomini econòmic del nou estat. Si el Brasil era el cafè, el cafè era São Paulo.

No foren mestrestant, tranquils els primers moments republicans de São Paulo. Reflecteixen les agitacions i els desencerts que ocorrien en l'àmbit federal.

La dècada de 1930 São Paulo es caracteritzà, des del punt de vista econòmic, pels esforços d'ajust a les noves condicions creades per la crisi mundial de 1929 i per la crisi del cafè. Des del punt de vista polític, el període fou marcat per la lluita per la recuperació de l'hegemonia paulista a la federació.

[edita] Indústrialització i metropolització

Després de la Primera Guerra Mundialel cultiu del cafè comença a patir crisis d'excés d'oferta i competència de altres països. El cultiu comença a ser controlat pel govern, per tal d'evitar crisis i les hisendes tanquen, portant immigrants en direcció a São Paulo, on es convertiran en operaris.

Presions polítiques exigint el fi del predomini de l'elit cafetera paulista sorgeixen moviments artístics com la setmana de 1922, El 1930 el cafè entra en la seva darrera crisi, amb la crisi de 1929 i el crash de la borsa de Nova York el any anterior, el col·lapse dels preus extern dels grans i la Revolució de 1930, que retira els paulistes del poder.

La Segona Guerra Mundial trenca les importacions de productes i la indústria paulista inicia un procés de substitució d'importacions passant a produir al Estat els productes fins aleshores importats. El procés s'intensifica amb el govern de Juscelino Kubitschek, que llança les bases de l'indústria del automòbil al ABC paulista.

Per suprimir la mà d'obra necessària, el estat passa a rebre milions de nordestins, venint principalment dels estats de Bahia, Ceará, Pernambuco i Paraíba.

El 1960, la ciutat de São Paulo es torna la major ciutat brasilera i el principal pol econòmic del pais, superant Rio de Janeiro. Aquest fet de es deu al nombre major d'immigrant que escolliren anar a São Paulo .

[edita] Industrialització de l'interior

A les décades de 1960 i 1970 el govern estal promou diverses obres que incentiven la economia de l'interior de l'Estat, buidat des de la fallida del cafè el 1930.

Aquest procés de recuperació econòmica del interior, s'intensifica a partir de la dècada de 1980, quan grans problemes urbans, com violència, polució i ocupació desordenada, afligeixen la Região Metropolitana de São Paulo

Actualmente, encara que el creixament no sigui ja tant alt i tingui competència d'altres estats, São Paulo és el principal pol econòmic, polític i industrial de America del Sud.

[edita] Ciutats

• Sao Paulo 10.886.518 hab.
• Guarulhos 1.236.192 hab.
• Campinas 1.039.297 hab.
• São Bernardo do Campo 781.390 hab.
• Osasco 701.012 hab.
• Santo André 667.891 hab.
• São José dos Campos 594.948 hab.
• Sorocaba 559.157 hab.
• Santos 418.288 hab.
• Taubaté 271.660 hab.

[edita] Economia

Estat més desenvolupat del país, representa més de 30% del Producte Intern Brut brasiler. L'estat té com base principal de seva economia l'indústria (metal·lúrgia, mecànica, automòbiles i les seves peces, equipaments mecànics, electrònics, telecomunicacions, productes químics, plàstics, alcohol, aliments...), després els serveis (incloent lo sector financer) i el comerç. Però també seva agricultura i la seva ramaderia són molt importants i modernes.

Les indústries es concentren en la megalòpoli formada per les regions metropolitanes de São Paulo, Campinas i Baixada Santista, en la regió de Sorocaba, en les ciutats de São Carlos, Ribeirão Preto i en la vall del riu Paraíba do Sul.

L'estat constitueix el principal centre financer de l'Amèrica del Sud: en la regió metropolitana de la seva capital (la ciutat de São Paulo) estan les seus d'importants bancs brasilers i també estrangers amb filials a Brasil. L'Avinguda Paulista, en la capital de l'estat, concentra la set de bancs com el Itaú, i les sets brasileres de bancs estrangers, com el Santander i el Citibank, a més de la set la poderosa Federació de les Indústries de l'Estat de São Paulo (FIESP), que representa els interessos de les grans indústries instal·lades en l'estat. La BOVESPA (Borsa de Valors de l'Estat de São Paulo) és també a més important de l'Amèrica del Sud.

Seva agricultura produeix taronja i suc de taronja per al mercat intern i extern, i canya de sucre, cafè i cotó per al mercat intern. La canya de sucre és principalment plantada per a la producció de alcohol, usat en tot el Brasil com biocombustible. La ramaderia va sofrir una petita disminució en els últims anys amb o creixement de les plantaciós de canya, però encara és important i els seus ramats de bestiar estan entre els millors del país.

[edita] Turisme

Platja a la ciutat de Ubatuba, litoral nord de l'estat.

L'estat posseeix també locals turístics i bona infraestructura per a rebre visitants, encara que no siguin tan famosos com la ciutat de Rio de Janeiro.

Ciutats del litoral,considerades com Estância balneária algunes d'elles són(Ilhabela, Ubatuba, Bertioga, Santos,Guarujá, São Vicente, Peruíbe...).

Ciutats de muntanya, considerades com Estâncias climáticas (Campos do Jordão),

Estades balnearis d' aigües minerals (com Serra Negra, São Pedro, Águas de São Pedro, Lindóia, Águas de Lindóia) i unes altres.

La ciutat de São Paulo també rep visitants de l'interior de l'estat i d'altres estats, que visiten els seus barris i carrers de comerç especialitzat (com Brás, Bom Retiro i el carrer 25 de Março, especialitzades en robes i teixits), les exposicions en els seus museus, o llavors esdeveniments periòdics, com el Gran Premi de Brasil de Fórmula 1 que ocorre tots els anys en el Circuit de Interlagos.

[edita] Població

Font: PNAD 2006.

[edita] Religió

Font: IBGE 2000

[edita] Clubs de Futbol

Els clubs més destacats són

• São Paulo Futebol Clube
• Santos Futebol Clube
• Corinthians
• Palmeiras
• Guarani Futebol Clube
• Associação Desportiva São Caetano
• Associação Portuguesa de Desportos

Estats del Brasil
Acre | Alagoas | Amapá | Amazonas | Bahia | Ceará | Espírito Santo | Goiás | Maranhão | Mato Grosso | Mato Grosso do Sul | Minas Gerais | Pará | Paraíba | Paraná | Pernambuco | Piauí | Rio de Janeiro | Rio Grande do Norte | Rio Grande do Sul | Rondônia | Roraima | Santa Catarina | São Paulo | Sergipe | Tocantins
Districte federal: Districte federal del Brasil

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estat de São Paulo