Gelada

De Viquipèdia

En meteorologia una gelada o glaçada és l'estat en què quan la temperatura ambiental, mesurada dins la cambra meteorològica estàndar, arriba o queda per sota dels zero graus Celsius.

En l'aire sense vent és molt diferent la mesura de la temperatura dins la garita meteorològica a 1'5 metres d'alçada o a nivell de terra on la temperatura pot ser dos o tres graus més baixa.

En climes càlids com els tropicals i alguns dels subtropicals més càlids mai es dona el fenomen de la glaçada, al contrari del que passa en els climes més freds com la tundra o d'alta muntanya on hi pot haver glaçades a qualsevol època de l'any.

Per a una estació meteorològica determinada es determinen els dies de gelades durant un any i també el de la primera i darrera glaçada que és una dada de gran interès agroclimatològic ja que és un factor limitant per establir determinats conreus.

[edita] Tipus de glaçades

Irradiació: Glaçada produïda en nits serenes, sense vent la irradiació fa que l'aire fred davalli i s'acumuli poden ser de lleugeres a moderades. Són molt habituals de finals de tardor a principi de primavera.
Advecció: Transport d'aire fred a través del vent d'un lloc a l'altre s'anomena onada de fred i pot durar un parell o tres de setmanes. Les temperatures poden ser extremadament baixes i els danys elevats.Exemples febrer de 1956 , gener de 1985 o desembre de 2001

[edita] Les glaçades als Països Catalans

En general als Països Catalans a les zones costaneres les glaçades és un fenomen esporàdic (estadísticament d'un a tres dies de glaçada a l'any) i el ric al llarg de la costa augmenta amb la latitud de sud a nord. A Blanes lleugeres glaçades són habituals per estar situat al final del riu Tordera que és un corredor d'aire fred des del Montseny.
Al País Valencià aquest increment del risc de glaçades queda reflectit en el conreu dels cítrics els més sensibles llimoners,al sud els de sensibilitat intermèdia, tarongers, al centre i els més resistent mandariners al nord. A l'interior del País Valencià climàticament ja compta amb un determinat nombre de glaçades, cosa que fa que desapareixin els cítrics. El nombre màxim de glaçades, la intensitat i el període afectat dins les zones agrícoles és a la Plana d'Utiel i Requena comarques vinícoles d'uns 700 metres d'altitud que pertany físicament a l'altiplà de la Meseta
Les illes balears tenen un risc de glaçades similar al del País Valencià i és relativament màxim a la Serra de Tramuntana
A les zones interiors els dies de glaçada augmenten conforme s'incrementa la continentalitat, l'altitud i els factors orogràfics que produeixen la inversió tèrmica. A l'observatori del Turó de l'home al Montseny hi ha més de 100 dies de gelada a l'any. A gran part de l'interior de Catalunya, a baixa altitud, hi ha entre 20 i 30 dies de glaçada disribuïts generalment entre novembre i març.
La Catalunya nord resulta més freda que la resta de la costa tot i això com que relativament és la més suau de França té fama de molt càlida.
Als Països catalans, tot i que les zones agrícoles no pateixen habitualment temperatures mínimes gaire baixes, estan molt estesos conreus molt sensibles com els cítrics , l'ametller en floració (resisteixen ambdòs fins uns -3ºC) o l'olivera que mor la part aèria quan es superen els 10 graus sota zero.

[edita] Efectes de les glaçades

Unes glaçades hivernals moderades permeten que els cereals arrelin bé i són necessàries en diversos conreus de clima temperat
Les gelades afecten la vegetació depenent de la resistència intrínseca al fred que tingui cada planta motivada en general pel grau de concentració dels líquids interns,i de diversos factors ambientals com són la durada del fenomen, el vent i la humitat ambiental.

La gelada negra és aquell tipus de gelada amb la humitat ambiental molt baixa que provoca un necrosament dels teixits de les plantes afectades i agreuja la intensitat dels danys que serien menors amb una humitat més elevada.

L'època de l'any en la qual hi ha la glaçada revesteix gran importància: en general són més perilloses les gelades tardanes (de primavera) que les primerenques (de tardor) ja que les primeres acostumen a afectar brots tendres i en floració i les segones amb la collita ja efectuada.

En el clima mediterrani és més habitual que es perllongui el període de les darreres glaçades (fins al maig a la Plana de Vic) que no pas que s'avancin les primeres glaçades.

[edita] Mesures contra les glaçades

La forma directa habitual en extensions relativament grans de combatre les glaçades és regant les plantes per aspersió i fent sobre elles una capa de gel protectora (eficaç amb glaçades de fins a -7ºC) que a més en glaçar-se aporta la calor latent. Hi ha el perill que el pes del gel trenqui les branques dels arbres.
La instalació de torres elevades amb grans ventiladors també és habitual en zones fruiteres i barregen les capes d'aire per tal de trencar el procés d'irradiació. No serveixen en glaçades d'advecció.
Altres mètodes utilitzats són l'ús de proteccions plàstiques (túnels, hivernacles, mulching, mantes tèrmiques) o calefactors de combustible fòssil.

Hi ha assegurances dels cultius que cobreixen el seu valor econòmic en cas de ser malmesos per les glaçades. A més a més, en anys de fortes glaçades, les administracions públiques compensen les pèrdues als productors amb cultius afectats per les glaçades.