Illes Mariannes
De Viquip??dia
Les illes Mariannes o, simplement, les Mariannes (en angl??s Mariana Islands o the Marianas; abans del segle XX eren conegudes com les illes dels Lladres, de l'espanyol Islas de los Ladrones) s??n un arxip??lag conformat pel cim de 15 pics volc??nics al nord-oest de l'oce?? Pac??fic entre els paral??lels 12 i 21 nord i al llarg del meridi?? 145 est.
Es tracta de la part meridional d'una serralada submarina que s'est??n al llarg d'uns 2.519 km) des de Guam fins a prop del Jap??. Les Mariannes s??n les m??s septentrionals del grup d'illes d'Oceania conegut com la Micron??sia. Ocupen una extensi?? de poc m??s de 1.000 km?? i tenen una poblaci?? d'uns 250.000 habitants (al comen??ament del segle XX era de tan sols 2.500).
Administrativament, les Mariannes es divideixen en dues entitats pol??tiques dependents dels Estats Units d'Am??rica: Guam (territori no incoroporat) i les Mariannes Septentrionals (un commonwealth o mancomunitat).
L'arxip??lag de les Mariannes est?? format per dos grups ben definits, un al nord consistent en deu illes volc??niques principals, de les quals nom??s quatre (Agrihan, Anatahan, Alamagan i Pagan) estan habitades, i un al sud compost per cinc illes de pedra calc??ria coral??lina (Rota, Guam, Aguijan, Tinian i Saipan), totes habitades excepte Aguijan. Al grup volc??nic septentrional s'assoleixen les m??ximes elevacions de l'arxip??lag (965 m a Agrihan); alguns cr??ters presenten encara senyals d'activitat, i els terratr??mols no hi s??n estranys. La costa de les illes meridionals, poc elevades, est?? voltada per atols de corall.
Totes les illes excepte un parell de farallons (Medinilla i P??jaros, al nord) tenen una vegetaci?? molt densa, semblant a la de les Carolines i, tamb??, a la de les Filipines, amb abund??ncia de l??quens i molses. Els productes principals s??n els cocos, l'areca, el nyam, els moniatos, la mandioca, el caf??, el cacau, el sucre, el cot??, el tabac i el nacre, i se n'exporta sobretot la copra. Malgrat les facilitats que ofereixen el s??l f??rtil, el clima tan favorable i l'abund??ncia d'aigua, no hi ha conreus agr??coles destacats.
La fauna de les Marianes, si b?? inferior en nombre i en varietat, ??s tamb?? similar a la de les Carolines, amb algunes esp??cies que s??n end??miques de tots dos arxip??lags. Els porcs i els bous viuen en llibertat i es cacen quan ??s necessari: els primers ja eren coneguts pels primers habitants de l'illa, mentre que els segons, juntament amb la majoria d'altres animals dom??stics, hi foren introdu??ts pels espanyols. El clima ??s humit per?? saludable, mentre que la calor, temperada pels vents alisis, ??s m??s suau que a les Filipines; no hi ha grans variacions de temperatura.
[edita] Hist??ria
El primer europeu que va descobrir les illes fou Fern??o de Magalh??es, que el 6 de mar?? del 1521 en va observar les dues m??s meridionals quan va passar entre l'una i l'altra. La tripulaci?? les va anomenar Islas de los Ladrones, ja que el primer que van fer els natius de les illes fou saquejar les naus de Magalh??es; amb aquest nom foren conegudes fins no fa gaire. El mateix Magalh??es en deia les Islas de las Velas Latinas (o ??illes de les veles llatines??). M??s endavant tamb?? foren conegudes com l'arxip??lag de Sant Ll??tzer, Jardines i Prazeres.
El 1667 foren reclamades formalment per Espanya, que hi va establir una col??nia regular i les va anomenar oficialment Las Marianas en honor de la reina Marianna d'??ustria, v??dua de Felip IV. Llavors hi vivien una poblaci?? d'entre 40.000 i 60.000 persones, per?? la poblaci?? nadiua, els chamorros, gaireb?? fou exterminada per les malalties que dugueren els espanyols; al segle XVIII nom??s en quedaven 1.800. De la seva civilitzaci??, t??picament micron??sia, en queden encara alguns exemples a l'illa de Tinian, en forma de dues fileres de columnes quadrades de pedra massissa amb pesants capitells arrodonits. Segons les cr??niques espanyoles, dins els capitells s'hi trobaren urnes funer??ries.
Les Mariannes foren una col??nia espanyola dependent del governador de les Filipines fins al 1898, quan, a resultes de la guerra hispanoamericana, Espanya va cedir Guam als Estats Units.
Pel tractat del 12 de febrer del 1899, la resta de les illes de l'arxip??lag (excepte Guam), juntament amb les Carolines i les illes Palau, foren venudes a Alemanya per 837.500 marcs (uns tres milions d'euros d'aleshores) i foren incorporades al protectorat alemany de Nova Guinea; la poblaci?? total el 1900 era nom??s de 2.646 habitants, sobretot residents a les illes del sud, ja que les deu m??s septentrionals tenien molta activitat volc??nica.
El Jap?? aliat va comen??ar a ocupar les illes el 1914. Arran de la derrota d'Alemanya i de la resta de les Pot??ncies Centrals de la primera guerra mundial, les illes foren cedides al Jap?? com un mandat territorial de la Societat de Nacions.
L'arxip??lag fou escenari de diverses batalles entre les forces japoneses i nord-americanes el 1944 durant la segona guerra mundial. Els Estats Units volien capturar les illes per utilitzar-les com a base des d'on haurien de sortir els bombarders per atacar el Jap??. Un cop capturades, les illes de Saipan i Tinian foren usades per a aquest objectiu. De fet, tant l'Enola Gay com el Bockscar (que van tirar les bombes at??miques respectivament sobre Hiroshima i Nagasaki) van partir del Camp Nord de Tinian.
