Marianna d'??ustria
De Viquip??dia
Marianna d'??ustria (Viena, Sacre Imperi Romanogerm??nic 1634 - Madrid, Regne d'Espanya 1696), fou una arxiduquessa d'??ustria i reina consort de Castella i Arag?? (1649-1665) i regent de Castella i Arag?? (1665-1675).
[edita] Or??gens familiars
Nasqu?? el 23 de desembre de 1634 a la Cort Imperial de Viena sent filla de l'emperador Ferran III, emperador romanogerm??nic i la infanta Marianna d'Espanya. Era n??ta per l??nia paterna de l'emperador Ferran II, emperador romanogerm??nic i de la princesa Maria Anna de Baviera, i per l??nia materna del rei Felip III de Castella i de l'arxiduquessa Margarida d'??ustria.
Fou germana del tamb?? emperador Leopold I, emperador romanogerm??nic i de Ferran IV d'Hongria.
[edita] N??pcies i descendents
Fou promesa del pr??ncep d'Ast??ries, Baltasar d'Habsburg, per?? a la mort d'aquest el 1646, aix?? com la viudetat del rei, comport?? que fou casada amb aquest per tal d'assegurar-se la descend??ncia masculina.
Es cas?? el 7 d'octubre de 1649 a Madrid amb el rei Felip IV d'Espanya, convertint-se en la seva segona esposa. D'aquesta uni?? nasqueren:
- SAR la infanta Margarida d'Espanya nascuda a Madrid el 1651 i morta a Viena el 1673. Es cas?? el 1666 amb l'emperador Leopold I, emperador romanogerm??nic.
- SAR la infanta Maria Ambr??sia d'Espanya, nada el 1655 a Madrid i morta el mateix any a la mateixa localitat.
- SAR l'infant Felip Pr??sper d'Espanya nat a Madrid el 1657 i mort el 1661 a la capital del Regne.
- SAR l'infant Tom??s Carles d'Espanya, nat a Madrid el 1658 i mort a la capital el1659.
- SM el rei Carles II d'Espanya, nat a Madrid el 1661 i mort al Monestir de l'Escorial el 1700. Es cas?? en primeres n??pcies amb la princesa Maria Llu??sa d'Orleans i en segones n??pcies amb la princesa Maria Anna del Palatinat-Neuburg.
[edita] Reg??ncia
Al morir el seu marit el 1665, Marianna d'??ustria es va convertir en reina governadora o regent, per la minoria del seu fill petit, l'??nic mascle supervivent, Carles II. Durant aquesta reg??ncia va nomenar el jesu??ta Juan Everardo Nithard v??lid del regne, trobant una forta oposici?? de Joan Josep d'??ustria, fill natural del seu marit.
Entre 1667 i 1668 va involucrar el pa??s en l'anomenada Guerra de Devoluci?? amb Llu??s XIV de Fran??a. La caiguda del govern de Nithard va fer pujar al poder Fernando de Valenzuela el 1673.
El 1675 va renunciar a la reg??ncia per la majoria d'edat del seu fill Carles II, per?? va continuar ben a aprop de la Cort reial dels ??ustries i va influenciar molt??ssim el seu d??bil fill, exceptuant el per??ode en el qual Joan Josep d'??ustria es feu amb el poder (1677-1679), moment el qual la reina v??dua fou confinada a Toledo. A la mort de Joan Josep d'??ustria torn?? a la Cort on mor?? el 16 de maig de 1696.
| Precedida per: Felip IV com a rei |
Regent del Regne 1665???1675 |
Succe??da per: Carles II com a rei |
