Maria Lluïsa d'Orleans
De Viquipèdia
Maria Lluïsa d'Orleans (París 1662 - Madrid 1689) fou una princesa francesa de la Casa d'Orleans amb el tractament d'altesa reial que esdevingué reina consort de Castella i Aragó.
[edita] Orígens familiars
Nasqué el 27 de març de 1662 al Palau Reial de París sent filla del duc Felip d'Orleans, germà petit del rei Lluís XIV de França, i de la princesa Enriqueta d'Anglaterra. Era néta per línia paterna del rei Lluís XIII de França i de la infanta Anna d'Espanya, i per línia materna del rei Carles I d'Anglaterra i de la princesa Enriqueta de França.
[edita] Núpcies i descendents
Es casà el 19 de novembre de 1679 a Burgos amb el rei Carles II de Castella. Carles II s'enamorà de la princesa francesa en veure un retrat d'aquesta en un quadre mostrat pel seu germanastre Joan Josep d'Àustria, sentint una profunda passió per la princesa. Aquesta però no sentia el mateix vers el rei castellà.
Maria Lluïsa d'Orleans no fou ben rebuda a la Cort i entre els seus enemics s'hi trobà la mare del rei, l'arxiduquessa Marianna d'Àustria. El retard en l'arribada d'hereus provocà la desesperació del rei que la va sotmetre a uns mètodes molt perillosos per intentar curar la seva, suposada, infertilitat. Finalment, desprès d'un passeig a cavall sentí dolors a l'estòmac i morí el 12 de febrer de 1689 a causa d'una apendicitis aguda, sense haver aconseguir donar un hereu al rei castellà.
