Omar Bradley

De Viquipèdia

Omar N. Bradley

Rang:	General de l'Exèrcit
País:	Estats Units d'Amèrica
Malnom:	"The G.I.'s General" (El General Soldat
Servei:	1915 – 1953
Branca de servei:	Exèrcit dels Estats Units
Data de naixement:	12 de febrer de 1893
Lloc de naixement:	Clark, Missouri, Estats Units
Data de la mort:	4 d'agost de 1981 (88 anys)
Lloc on va morir:	Nova York, Estats Units
Comandaments:	82ª Divisió de Paracaigudistes 28ª Divisió d'Infanteria 2n Cos Americà Primer Exèrcit 12è Grup d'Exèrcits Cap de l'Estat Major Cap de la Junta de Caps d'Estat Major
Batalles:	Servei a la Frontera Mexicana Primera Guerra Mundial Segona Guerra Mundial Guerra de Corea
Condecoracions:	Medalla del Servei Distingit a l'Exèrcit Estrella de Plata Estrella de Bronze Comandant de l'Imperi Britànic

Omar Nelson Bradley (12 de febrer de 1893 – 8 d'abril de 1981) va ser un dels principals comandants americans de camp al Nord d'Àfrica i a Europa durant la Segona Guerra Mundial, ascendint fins al ranc de General de l'Exèrcit, sent el darrer oficial de 5 estrelles dels Estats Units. També va ser el primer oficial nomenat pel càrrec de President de la Junta de Caps d'Estat Major.

[edita] Inicis

Bradley a West Point

Bradley, fill d'un mestre d'escola, va néixer al sí d'una família humil prop de Clark, Missoure. Assistí a la Higbee Elementary School i es graduà a l'Institut de Moberly (Missouri. Bradley intentà entrar a la universitat de Missouri, però li proposaren que intentés accedir a West Point.

Bradley participà a l'equip de beisbol 3 cops, incloent l'equip de 1914, en el que tots els jugadors que van seguir a l'exèrcit van arribar a generals. Es graduà a West Point al 1915, formant part d'una promoció on hi havia diversos generals, promoció que diversos historiadors han batejat com "La classe on van caure les estrelles: van acabar sent 59 generals, amb Bradley i Dwight Eisenhower arribant al rang màxim de General de l'Exèrcit.

Va ser destinat al 14è Regiment d'Infanteria, però com molts dels seus iguals, no entrà en acció a Europa. Al seu lloc, va ser destinat a diversos llocs pels Estats Units. Serví a la frontera de Mèxic al 1915. Quan es declarà la guerra va ser promogut a capità, però va ser destinat a les mines de coure de Montana. Allà es casà amb Mary Elizabeth Quayle el 28 de desembre de 1916. Va ser destinat a la 19ª Divisió d'Infanteria, que havia estat assenyalada perquè es desplegués per Europa, però l'armistici i la grip espanyola van evitar-ho.

Durant el període d'entreguerres aprofità per estudiar. Entre 1920-24 ensenyà matemàtiques a West Point. Va ser promogut a major al 1924 i assistí al curs avançat d'infanteria a Fort Benning, Georgia. Després d'un breu servei a Hawaii, assistí a l'Acadèmia de Comandament i Estat Major General a Fort Leavenworth entre 1928-29. Des de 1929 tornà a donar classes a West Point, amb un breu recés al 1934 per estudiar a l'Acadèmia de Guerra de l'Exèrcit. Al 1936 va ser promogut a tinent coronel i treballà al Departament de Guerra, directament sota el Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit, George Marshall des del 1938. Al febrer de 1941 va ser promogut a General de brigada (saltant-se el rang de coronel (Estats Units) i enviat com a comandant a Fort Benning (el primer de la seva classe en ser general). Al febrer de 1942 prengué el comandament de la 82ª Divisió de Paracaigudistes, abans de ser transferit a la 28ª Divisió al juny.

[edita] Segona Guerra Mundial

Bradley no rebé un comandament al front fins a inicis de 1943, després de l'Operació Torxa. Se li havia confiat el comandament del 8è Cos, però enlloc d'això va ser enviat al Nord d'Àfrica per servir com adjunt de George Patton. Va succeir a Patton com a cap del 2n Cos a l'abril i dirigí les darreres batalles de Tunísia a l'abril i al maig. Llavors conduí el seu cos, llavors part del 7è Exèrcit cap a Sicília al juliol.

Oficials superiors americans observen les operacions des del pont del USS Augusta, el 6 de juny de 1944. Són (d'esquerra a dreta): Contraalmirall Kirk, Tinent General Bradley, Contraalmirall Stuble (amb binocles) i Major General Keen.

Mentre que s'apropava la Batalla de Normandia, Bradley va ser escollit per comandar el 1r Exèrcit Americà, que al costat del 2n Exèrcit britànic constituïren el 21è Grup d'Exèrcits, a les ordres del General Montgomery. S'embarca cap a Normandia a Portsmouth al creuer pesat USS Augusta (CA-31). Durant el bombardeig es situà a una cabina de comandament d'acer construïda per a ell al pont de l'Augusta, amb les parets cobertes de les guies Michelin de les carreteres de França i de grans mapes a escala de Normadia. La major part del matí, no obstant, Bradley s'estigué al pont, al costat del Comandant de la Força Atacant, Almirall Alan G. Kirk, observant els desembarcaments amb binocles, i amb cotó a les orelles per esmorteir l'esclat dels canons.

El 10 de juny, el General Bradley i el seu estat major van abandonar l'Augusta per establir-se a la costa. Durant l'Operació Overlord comandà 3 cossos que operaven des de els objectius americans de la invasió, la Platja Utah i la Platja Omaha. Posteriorment, al juliol, planejà l'Operació Cobra, l'inici de la sortida de les platges de Normandia. Mentre que prosseguia l'avenç, es constituí el 3r Exèrcit a les ordres de Patton, mentre que el General Hodges succeïa a Bradley al capdavant del 1r Exèrcit; i junts van bastir el nou comandament de Bradley, el 12è Grup d'Exèrcits. A l'agost, el 12è Grup ja sumava 900.000 homes en 4 exèrcits. Era el major grup de soldats que servien mai en la història dels Estats Units sota un únic comandant de camp.

A diferència d'altres generals més colorits de la II Guerra Mundial, Bradley era un home educat i correcte. Va ser presentat a l'atenció pública per primer cop pel corresponsal Ernie Pyle, qui el va anomenat el general dels soldats. Will Lang Jr, de la revista Life digué que el que més admiro d'Omar Bradley és la seva educació. Mai no dóna un ordre a ningú, sigui quin sigui el seu rang, sense primer dir 'si us plau'.

Després d'un intent alemany (Operació Lüttich) per aturar als exèrcits americans a Mortain, les forces de Bradley eren la meitat sud d'un intent d'encerclar al 7è Exèrcit alemany i el 5è Exèrcit Panzer a Normandia, atrapant-los a la Bossa de Chambois (o Bossa de Falaise) (Operació Totalise). Si bé l'èxit només va ser parcial, les forces alemanyes van patir greus pèrdues en la seva retirada.

Les forces americanes van arribar a la Línia Siegfried o 'Muralla Occidental' a finals de setembre. La gran escala del seu avanç havia sorprès als propis alts comandants aliats. Esperaven que la Wehrmacht s'aniria aturant a les diverses línies defensives que proveïen els rius francesos i, conseqüentment, la logística va ser un greu problema.

En aquest moment, l'Alt Comandament Aliat, a les ordres d'Eisenhower, havia d'encarar una gran decisió estratègica. Bradley recolzava una estratègia consistent en un avanç pel Saarland, o potser un avenç pel Saarland i la regió del Ruhr. El recent promogut a Mariscal de Camp, Bernard Montgomery, argüia un avens pel Baix Rhin, preferiblement amb totes les forces terrestres aliades sota el seu comandament personal com durant els mesos anteriors a la Campanya de Normandia. Si bé no es permeté a Montgomery que llancés una ofensiva en l'escala que ell volia, George Marshall i Henry Arnold estaven ansiosos per emprar el 1r Exèrcit Paracaigudista Aliat per creuar el Rin, per la qual cosa Eisenhower autoritzà l'Operació Market Garden. El debat, si bé no causà fissures el comandament aliat, si que causà reticències entre els dos comandants de grup d'exèrcit aliats al teatre europeu d'operacions. Bradley protestà amargament a Eissenhower per la prioritat dels subministraments que s'havien concedit a Montgomery, però Eissenhower, pensant en l'opinió pública britànica, arxivà les protestes de Bradley.

Lt Gen Omar Bradley (esquerra), amb el Comandant Suprem, General Eisenhower i amb el General Patton.

El Grup d'Exèrcits de Bradley ara cobria un ample front en una regió de turons, entre els Països Baixos a Lorraine i, tot i a ser el major Grup d'Exèrcits Aliat, tenia dificultats en prosseguir una ofensiva amb èxit en un paisatge difícil amb un enemic experimentat que recuperava l'equilibri. El Primer Exèrcit de Courtney Hodges es trobà amb dificultats a Aachen i a la Batalla del Bosc de Hürtgen, amb 24.000 baixes. Més al sud, el Tercer Exèrcit de George Patton perdé impuls mentre que la resistència alemanya es feia més dura als voltants de Metz. Mentre que Bradley es concentrava en aquestes campanyes, els alemanys reunien tropes i material per una ofensiva sorpresa.

El comandament de Bradley rebé l'onada inicial del que seria la Batalla de les Ardenes. Bradley protestà, doncs per motius logístics el 1r Exèrcit va ser posat de nou sota el comandament temporal del mariscal Montgomery al 21è Grup d'Exèrcits. En un moviment sense precedents en la guerra moderna, el 3r Exèrcit del General Patton deixà el combat al Saarland per moure's 90 milles cap al nord i atacar el flanc sud alemany per trencar l'encerclament de Bastogne. A la seva biografia d'Eisenhower del 2003, Carlo d'Este afirma que la promoció a General de Bradley va ser per compensar-lo per deixar-lo de costat durant l'Ofensiva de les Ardenes.

Bradley aprofità l'avantatge guanyada al març de 1945, després de que Eisenhower autoritzés una ofensiva difícil però que, al final, tingué èxit (Operació Veritable i Operació Granada) al febrer de 1945, per tal de trencar les defenses alemanyes, travessar el Rin i endinsar-se dins del cor industrial de la regió del Ruhr. La persecució agressiva de les tropes alemanyes resultà en la captura d'un pont intacte sobre el Rin a Remagen. Bradley i els seus subordinats van explotar ràpidament la travessa, formant el braç sud d'un enorme moviment de pinça i encerclant les forces alemanyes al Ruhr pel nord i el sud, capturant-se uns 300.000 presoners. Les forces americanes van trobar-se amb les soviètiques prop del riu Elba a mitjans d'abril. El Dia V-E, el 12è Grup d'Exèrcits constava de 4 exèrcits (1r, 3r, 9è i 15è), que comptaven més d'1.300.000 homes.

[edita] Postguerra

General Omar N. Bradley

Bradley encapçalà l'Administració de Veterans durant 2 anys després de la guerra. Està demostrat que va fer molt per millorar el sistema de salut i en que els soldats rebessin els seus rèdits educatius d'acord amb l'Acta de Drets del Soldat. Va ser nomenat Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit al 1948 i President de la Junta de Caps d'Estat Major al 1949. El 22 de setembre de 1950 va ser promogut al rang de General de l'Exèrcit, sent el cinquè i darrer oficial que arribà a aquest rang al segle XX. També al 1950 va ser el primer en ocupar el càrrec de President del Comitè de l'OTAN. Romangué al Comitè fins a l'agost de 1953, en que abandonà el servei actiu i ocupà diversos llocs a la vida civil.

Com a President de la Junta d'Estats Majors, reprovà durament al General Douglas MacArthur, el comandant de les Forces de les Nacions Unides a Corea, pel seu desig d'expandir la Guerra de Corea a Xina. Poc després el President Truman rellevà a MacArthur del comandament a l'abril de 1951. Bradley, a la seva compareixença al Congrés afirmà que "la Xina Roja no és una nació poderosa que busqui dominar el món. Francament, segons l'opinió de la Junta de Caps d'Estat Major, aquesta estratègia ens ficaria a la pitjor guerra, al pitjor lloc, al pitjor moment, i amb el pitjor enemic".

Publicà les seves memòries al 1951 com La Història d'un Soldat (A Soldier's Story), a on aprofità per atacar les declaracions de Montgomery al 1945 conforme ell havia guanyat la Batalla de les Ardenes. L'1 de desembre de 1965, la seva esposa Mary morí de leucèmia. Poc després conegué a Esther Dora "Kitty" Buhler, amb qui es casà el 12 de setembre de 1966, restant casats fins a la mort.

Al 1970 serví com a conseller durant la realització de la pel·lícula Patton. La pel·lícula, en la que Bradley és interpretat per Karl Malden és sovint vista a través dels ulls de Bradley: admiració per l'agressivitat de Patton i el seu desig de victòria; tot i que també és implícitament crític amb l'egoisme de Patton (particularment amb la seva indiferència per les baixes durant la campanya de Sicília) i l'amor a la guerra pel seu propi benefici. Es veu com Bradley és alabat per un oficial d'intel·ligència alemany per la seva manca de pretensió, inusual en un oficial.

Una de les seves darreres aparicions públiques va ser amb motiu de la inauguració del mandat del President Ronald Reagan al 1981. Bradley va ser enterrat al Cementiri Nacional d'Arlington, al costat de les tombes de les seves dones.

Una sentència famosa de Bradley és El nostre és un món de gegants nuclears i infants ètics. Sabem més de la guerra que sobre la pau, més sobre matar de que com viure.

Els vehicles M2 Bradley i M3 Bradley porten el seu nom. El 5 de maig del 2000 aparegué la seva imatge en un segell de la sèrie "Soldats Distingits" del Servei Postal dels Estats Units