Producte interior brut
De Viquip??dia
El producte interior brut o producte intern brut (PIB) ??s la suma de tots els b??ns i serveis finals produ??ts en un espai econ??mic durant un per??ode de temps determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producci??. Fins a la d??cada de 1980 es preferia l'??s del Producte Nacional Brut (PNB), un altre mesurament gaireb?? id??ntic al PIB per?? que incorpora els b??ns i serveis produ??ts per factors propis a l'exterior. La variaci?? d'aquesta magnitud macroecon??mica sol utilitzar-se per mesurar el creixement econ??mic.
El ??PIB per c??pita?? ??s el PIB dividit per la poblaci?? de l'espai econ??mic. Sovint s'utilitza per comparar el grau de desenvolupament entre pa??sos, encara que, m??s aviat, ??s una simple comparaci?? de la capacitat productiva per individu. Tanmateix, com a mitjana aritm??tica, no ??s un mesurament adequat del benestar, de la distribuci?? de la riquesa, ni de l'acc??s aquesta o al capital.
Taula de continguts |
[edita] M??tode de c??lcul segons la despesa
Per mesurar i entendre el concepte del PIB s'utilitza el m??tode de les despeses:
El consum i la inversi?? en l'equaci?? s??n les despeses en b??ns i serveis finals. La difer??ncia entre les exportacions i les importacions ajusten el mesurament restant les despeses en productes i serveis prove??ts per pa??sos estrangers i afegint la producci?? nacional, encara que sigui consumida a l'estranger.
Els economistes (des de Keynes) prefereixen dividir el consum en dues parts: consum privat i les despeses p??bliques at??s que:
- el consum privat ??s una preocupaci?? central de l'economia del benestar. La inversi?? privada i el comer?? (en alguns models macroecon??mics) es tradueixen en un increment en el consum privat a llarg termini;
- el consum p??blic (del govern) pot ser estudiat com a variable ex??gena; aix?? es poden modelar diverses opcions de despeses governamentals en els models econ??mics.
Per tant, el PIB tamb?? ??s sovint expressat expressat com:
- PIB = C + D + I + X ??? M
- PIB = consum privat + despesa p??blica + inversi?? + (exportacions ??? importacions)
[edita] Components del PIB
- C ??s el consum privat (o les despeses del consumidor) en l'economia. Inclouen totes les despeses acumulades de les llars.
- I s??n les inversions empresarials en capital; per exemple la construcci?? d'una mina o la compra d'ordinadors i maquinaria. La inversi??, per al PIB, es refereix espec??ficament a la compra de productes no financers. La compra de productes financers es consideren estalvis en la macroeconomia.
- D ??s la suma de les despeses p??bliques en b??ns i serveis finals. Inclou els salaris dels funcionaris p??blics, la compra d'armament per a l'ex??rcit i qualsevol altra despesa governamental. No inclou, per??, cap transfer??ncia de pagaments (i.e. seguretat social, suport als desocupats, etc.).
- NX s??n les exportacions netes (X ??? M) de l'economia. El PIB mesura la producci?? d'un pa??s i per tant inclou els b??ns i els serveis que consumeixen els estrangers i que s??n produ??ts nacionalment. Les importacions s'han de restar at??s que s'inclouen com a despeses o inversions i no pas com a producci?? nacional.
[edita] Altres m??todes de c??lcul del PIB
At??s l'equival??ncia te??rica entre despesa, producci??, i renda, hi ha dos m??todes m??s equivalents per a calcular el PIB:
- Mitjan??ant el valor afegit: ??s la suma de valors afegits en les diferents etapes de producci?? d'un b?? o servei en tots els sectors de l'economia.
- Mitjan??ant l'ingr??s o la renda: ??s la suma dels salaris (rendes del treball), els beneficis empresarials (rendes del capital) i els impostos menys les subvencions d'una economia.
Sota la premissa que el que produeix un pa??s ??s el que ven, i per tant, la renda que rep, el PIB ??s considerat alhora un mesurament de la renda total d'un pa??s. Aquesta equival??ncia, per??, no ??s exacta, at??s que s'han de considerar els estalvis i altres components de la inversi?? financera dels individus que no es tradueixen immediatament en producci??.
[edita] Tipus de presentaci??
El valor total del PIB en moneda local, pot ser presentat de la seg??ent manera:
- PIB nominal es refereix al valor total del diners gastats en el PIB a preus corrents (el valor de venda dels b??ns i serveis)
- PIB real fa un ajustament del valor del PIB nominal per descomptar els efectes de la inflaci??, i aix?? estimar la quantitat real de b??ns i serveis que el conformen. Per tal de fer comparacions temporals, s'utilitza un any de refer??ncia o any base.
En la comparaci?? del PIB de dos o m??s estats, s'utilitza una moneda base, sovint el d??lar nord-americ??. Per tal de convertir el valor del PIB de la moneda local a la moneda base s'utilitzen els seg??ents m??todes:
- taxa de canvi: Aquest m??tode converteix el valor dels b??ns i serveis utilitzant les taxes de canvi del mercat globals actuals.
- m??tode d'Atlas: Aquest m??tode utilitza el valor mitj?? de la taxa de canvi del mercat dels ??ltims tres anys, per tal de suavitzar les fluctuacions temporals del valor de la moneda
- paritat de poder adquisitiu (PPP, per les seves sigles en angl??s): Aquest m??tode fa un mesurament del poder intern efectiu i relatiu d'un productor o consumidor mitj??. El PPP estableix una taxa de conversi?? basat en la difer??ncia de preus entre dos estats que s'utilitza en comptes de la taxa de canvi del mercat.
Usualment els pa??sos amb un PIB elevat, mostren poca varietat en el mesurament del PIB en base a taxes de canvi i el PIB PPP. Per contra, els pa??sos amb un PIB baix, poden tenir un PIB PPP molt m??s elevat. Aquest efecte es conegut com a Efecte Penn. El Banc Mundial prefereix l'??s del PIB amb el M??tode d'Atlas per fer comparacions de la fortalesa de les economies, mentre que altres institucions prefereixen l'??s del PIB PPP per comparar la capacitat de compra. Ambd??s mesuraments s??n importants.
[edita] Observacions sobre la interpretaci?? dels diversos c??lculs del PIB com a mesurament del benestar
[edita] Interpretaci?? del PIB total com a mesurament del benestar
El PIB, d'acord amb els economistes, no ??s un mesurament del benestar totalment fiable per les seg??ents raons:
- No t?? en compte la depreciaci?? del capital.
- Si una economia no realitz??s la inversi?? necess??ria per substituir el capital productiu, el creixement actual del PIB seria a costa d'un menor creixement (o decreixement) del PIB futur.
- No t?? en compte les externalitats negatives.
- El PIB t?? en compte el creixement econ??mic, per?? d'altra banda no t?? en compte els efectes negatius que comporta (i.e. contaminaci?? ambiental). Els costos ecol??gics no es comptabilitzen en el c??lcul del PIB. El creixement industrial sovint ??s acompanyat de greus danys al medi ambient, sobretot als pa??sos en vies de desenvolupament, i fins i tot als pa??sos desenvolupats, les lleis ambientals dels quals s??n molt limitades. La qualitat del medi ambient ??s part del benestar d'una naci??.
- No t?? en compte la distribuci?? de la renda dins del pa??s.
- El PIB ens serveix per a comparar la grand??ria de dues o m??s economies, per?? no diu res sobre com hi est?? distribu??da aquesta riquesa.
- El PIB nom??s comptabilitza les transaccions monet??ries, ??s a dir les activitats del mercat organitzat.
- Les activitats productives de car??cter voluntari o el treball dom??stic augmenten el benestar d'una economia i, no obstant, no es comptabilitza en el PIB. D'igual manera, l'economia oculta, informal o submergida (no reportada al Ministeri d'Hisenda) o il??legal (com ara el narcotr??fic) poden contribuir substancialment a l'economia total del pa??s, especialment als pa??sos en vies de desenvolupament.
- El PIB no d??na cap valor a l'oci.
- Quan una naci?? ??s m??s rica, els ciutadans tenen m??s temps lliure o temps d'oci, el qual ??s un indicador de benestar social.
- Inclusi?? i falsa valoraci?? dels "mals" i els "bens" dins del PIB.
- Hi ha activitats que disminueixen el benestar i no obstant augmenten el PIB. Per exemple, en una economia amb un alt ??ndex de criminalitat, la despesa policial i de seguretat es comptabilitza dins del PIB per?? no la baixa criminalitat. Despr??s d'una cat??strofe natural, el PIB d'un pa??s creix per causa de les despeses dedicades a la reconstrucci?? de les zones afectades, pel govern i per la iniciativa privada, per?? el benestar social no ser?? millor que abans de la cat??strofe. De manera similar, les activitats industrials relacionades amb les guerres fan cr??ixer el PIB r??pidament. Cap d'aquests dos factors (cat??strofes i guerres) impliquen que una naci?? hagi millorat el seu benestar, encara que el PIB s'hagi incrementat.
- El PIB no mesura el creixement sostenible. Un estat pot aconseguir un elevat PIB temporal per mitj?? de la sobreexplotaci?? dels seus recursos naturals o una assignaci?? d'inversions inadequada.
- Si una naci?? decideix estalviar (com ho ha fet el Jap??) el PIB disminuir?? en comparaci?? amb un altre estat que decideix desprendre (com ho han fet els Estats Units per mitj?? del deute extern). L'estalvi no hauria de traduir-se en una "reducci?? de benestar".
[edita] Interpretaci?? del PIB per c??pita com a mesurament del benestar
Els no economistes sovint utilitzen el PIB per c??pita exclusivament com a mesurament del benestar social d'un estat i per determinar quin estat t?? el "millor benestar". No obstant cal notar que el PIB per c??pita ??s una mitjana aritm??tica del valor total d'una economia. Com qualsevol altre terme mitj??, nom??s expressa un valor intermedi que no necess??riament ??s representatiu de cadasc?? dels integrants de la regi?? i no expressa la variablitat de la renda i el benestar que perceben els ciutadans ni la distribuci?? de la riquesa. Un PIB per c??pita elevat pot ser representatiu d'una elevada producci?? industrial en mans de l'elit de la regi??, mentre que la qualitat de vida de la majoria de la poblaci?? ??s deplorable. A m??s del PIB s'han d'incloure altres mesuraments per determinar el benestar d'una regi?? com ara el ??ndex de Desenvolupament Hum?? i l'??ndex de Gini.
[edita] Vegeu tamb??
- Llista de pa??sos per PIB (nominal)
- Components del PIB per sector: sector primari, sector secundari, sector terciari de l'economia.
