[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Quinetoscopi - Viquipèdia

Quinetoscopi

De Viquipèdia

Un quinetoscopi amb la tapa oberta, la pel·lícula de llaç, i el visor superior obert.
Un quinetoscopi amb la tapa oberta, la pel·lícula de llaç, i el visor superior obert.

El quinetoscopi fou el precussor del modern projector de pel·lícules desenvolupat per William Kennedy Laurie Dickson mentres treballava amb Thomas Edison.

D'acord amb els fets històrics, abans de tenir la idea Edison s'inspirà en una visita que va fer a Eadweard Muybridge en 1888, qui desenvolupà una invenció que l'anomenà com a Zoopraxiscopi. Sembla ser que la intenció de Muybridge era finançar i promoure una major col·laboració amb Edison en l'el·laboració d'un disseny d'una màquina que poguera emetre so i projectar imatges alhora. En aquest disseny s'hi inclouia el fonògraf inventat per Edison.

Aleshores, Edison, impressionat i inspirat per les idees de Muybridge, ràpidament i independentment registrà una patent d'una màquina que podria "fer per als ulls allò que el fonògraf fa per als oides", assignà la tasca del nou disseny a Laurie Dickson, i decidí anomenar "el seu" invent com a "quinetoscopi" (kinetoscope), com a resultat de la combinació de les paraules gregues "kineto" (moviment) i "scopos" ("veure-hi").

Edison, Dickson i altres treballadors del laboratori d'Edison realitzaren progressos en el disseny fins a un punt, ja que la seua idea de fer servir cilindres rotatius només permetria projectar animacions massa curtes, atés la limitació del diàmetre del cilindre. El projecte quedà paralitzat, però es reprenguè després d'una visita d'Edison a Etienne-Jules Marey, un metge i fotògraf francés que havia desenvolupat un "cronofotògraf", amb el qual feia servir una tira de pel·lícula força més llarga que el diàmetre de qualsevol cilindre utilitzable.

Els treballs de John Carbutt sobre la pel·lícula de cel·luloide oferiren més progressos en aquesta direcció, ja que William Heise, treballant amb Dickson als laboratoris d'Edison, hi incorporà aquest avanç. La pel·lícula es dissenyà com un llaç, que serpentejava al voltant d'una sèrie d'eixos dins d'una caixa de madera, i es podia veure-la mirant cap avall des d'una obertura. Així, els laboratoris desenvoluparen una nova càmera per a utilitzar aquesta pel·lícula, el quinetògraf.

El 20 de maig de 1891, la primera projecció pública del prototip de quinetoscopi d'Edison es realitzà als seus laboratoris per a una convenció de la Federació Nacional de Clubs de Dones dels EUA. La presentació pública del quinetoscopi compet tinguè lloc a l'Institut de les Arts i les Ciències de Brooklyn el 9 de maig de 1893.

[edita] Quinetòfon

El quinetòfon fou un intent primerenc d'Edison d'unificar la imatge i el so a finals del segle XIX. En la primavera de 1895, presentà aquesta màquina, és a dir, una pel·lícula de quinetoscopi sincronitzat per una corretja amb un fonògraf. La primera pel·lícula que es mostrà en un quinetòfon fou "Dickson Experimental Sound Film".

Dickson abandonà el laboratori i el quinetoscopi caiguè en popularitat, i els treballs del quinetòfon se suspengueren per divuit anys. En 1913, Edison presentà un nou quinetòfon dissenyat per a sincronitzar el so amb una pel·lícula projectada en una pantalla externa, però encara hi persistien els problemes amb talls de pel·lícula, i amb els operadors estaven mal preparats, la qual cosa causava la desincronització amb el so. El resultat, aleshoers, fou la insatisfacció de l'audiència i el quinetòfon mai es popularitzà.

[edita] Vegeu també

[edita] Referències