Haida
De Viquip??dia
Els haida s??n una tribu del subgrup Skittaget dins el grup na-den??, el nom del qual prov?? de xa???ida ???poble??? o hrduh. Es divideixen en dos grups, Kaigani i Haida, que es divideixen en els grups skidegate i masset (i aquests en howkan, klinkwan i kasaan). Antigament ocupaven 19 viles. Els Kaigani viuen a Masset i Skidegate (Prince of Wales), al Canad??, mentre que els haida viuen a Hydaburg (Queen Charlotte), a Alaska.
Taula de continguts |
[edita] Demografia
El 1841 eren un total de 8.300 individus, 6.600 en 13 viles de Queen Charlotte i 1.700 en sis viles Kaigani. Per?? baixaren a 3.000 el 1850 i el 1880 havien estat redu??ts a un total de 1.700 individus (900 a Queen Charlotte i 800 Kaigani). Baixaren a 1.000 el 1910. El 1960 hi havia 210 a Alaska i 650 al Canad??. Cap el 1990 es calcula que eren un total de 4.000, d???ells potser 800 a Alaska. Segons Asher, hi havia 2.000 el 1980, uns 1.200 a la Col??mbia Brit??nica (on la llengua tenia 295 parlants) i la resta a Alaska. A la Col??mbia Brit??nica hi ha 1.326 a Skidegate i 2.553 a l'Old Masset village Council, en total 3.879. Si sumem els 4.446 dels EUA (sumats per races i afegits als tlingit), en total hi ha 8.325 individus. Segons dades de la BIA el 1995, hi havia 393 a Hydaburg i 34 a Kassan, mentre que vivien barrejats amb els tlingit a Ketchikan
[edita] Llengua
La llengua haida ??s una llengua a??llada la qual anteriorment va ??sser contemplada dins la fam??lia na-den?? al compartir amb un membre de la mateixa, el tlingit, for??a caracter??stiques. Es caracteritza per tenir els noms dividits en personals i impersonal, per tenir diversos plurals amb prefixos i sufixos, per tenir dues formes de pronoms personals (una per la persona i una altra per diferenciar la persona entre les altres) i per fer diverses conjugacions.
Queden menys de 100 parlants nadius de haida, concentrats en les comunitats haides de les illes de la Reina Carlota i Alaska. Alguns joves estan intentant reviure la llengua.
La llengua haida s'ha escrit usant l'alfabet llat?? modificat per diversos ling??istes americans per poder expressar els sons particulars de l'idioma.
[edita] Costums
Culturalment, s??n molt relacionats amb els tsimshian i tlingit, membres de la Cultura del Noroest. No hi havia una uni?? pol??tica entre ells, sin?? grups regionals i poblats. Entre ells hi ha subdivisions o meitats, assignades per naixement i filiaci?? materna. Cada meitat consta de moltes nissagues o segments locals, les terres dels quals tenen regles pr??pies que s??n importants econ??micament parlant. Ocupen viles diferents d???una o m??s cases cadascuna, i tenen llurs propis cabdills (els membres de rangle m??s alt) i casa de cabdills. Cada nissaga declara la guerra, fa la pau, elabora cerim??nies i funciona econ??micament de manera independent de les altres.
La seva economia ??s basada en la pesca del salm??, del bacall?? i de la palaia, aix?? com la cacera de mam??fers marins i la recollida de baies, arrels i algues; tamb?? ca??aven c??rvols, carib??s, castors i aus. Les dones recollien musclos, curtien pells i feien cistelles, mentre els homes feien les cases, pescaven, ca??aven i pintaven els barrets fets per les dones. Es distingeixen per llurs h??bits de treball en fusta, l'artesania de llurs canoes i llur art fi. Guarneixen els objectes d?????s quotidi?? amb dibuixos d?????ssers sobrenaturals d???estil altament convencional.
Tamb?? es tatuaven per assenyalar fets hist??rics de la fam??lia. Endem??s, els xamans duien un davantal o capa amb motius esot??rics que variava segons l'esperit que el posse??a. Elaboren tamb?? pals tot??mics esculpits amb crestes que representen fets hist??rics importants de la nissaga, i que s??n col??locats lluny de la casa, i de vegades al costat, com a pals memorials o funeraris. Tamb?? feien canoes de popa al??ada i punxaguda, pintades amb motius animals
El seu potlacht, cerim??nia de distribuci?? onerosa de bens i regals, servia per a donar, validar o elevar rangles pol??tics, tals com la prefectura o status social. Tamb?? servien per a celebrar esdeveniments com la construcci?? d???una casa o d???un pal tot??mic, i propostes tals com venjan??a o protecci??. Un home no assolia un status sense celebrar el seu potlacht, per?? alguns els celebraven els seus parents.
[edita] Hist??ria
El 1774 foren visitats pel mallorqu?? Joan Perers, i el 1778 per l'escoc??s James Cook, per?? no van fer establiments estables entre ells. Per?? entre el 1784 i el 1820 arribaren a la zona nombrosos ca??adors que els esquilmaren les pells de ll??dria. S???inici?? aix?? un comer?? fins l'extinci?? d???aquests animals, aix?? com l'arribada de la verola, l'alcohol i els armes de foc, que provocaren l'aculturaci?? i la disminuci?? num??rica. Els del Canad??, endem??s, van veure com el govern canadenc els prohibia el potlacht el 1901, tot i que el celebraven en secret.
El 1986 l'Illa de Queen Charlotte fou declarada zona protegida i patrimoni de la humanitat, cosa que els permet als d???Alaska gestionar llurs afers sense mediaci?? de la BIA. El 1990 van iniciar protestes pels drets de pesca, tot rebent suport d???hurons i mohawks.
[edita] Llista de haides
[edita] Bibliografia
- WISSLER, Clark (1993) Los indios de Estados Unidos de America, Paid??s Studio, n?? 104 Barcelona
- Article Haida a ENCICLOPAEDIA BRITANNICA, Ed. E.B. Inc, 1970
- Article Haida a THE NEW ENCICLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia
- Article Haida a ENCICLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn,1983
- A Story as Sharp as a Knife: The Classical Haida Mythtellers and Their World, Robert Bringhurst, Douglas & McIntyre August 2000
[edita] Refer??ncies
- Lenguas del Mundo (informaci?? extreta d'aquesta plana amb autoritzaci??)
- Llengua Haida
- Raven, hist??ria en llengua haida
