Tsimshian
De Viquip??dia
Els tsimshian s??n una tribu chimnesyan (grup na-den??), segons terminologia de John Wesley Powell, el nom de la qual volia dir ???gent del riu Skeena??? i que es dividia en tres tribus: Niska (dividida en els grups Kithatch o Gitrhatin, Kitgigenik o Gitwinksilk, Kitwinshilk i Kitanwilksh), Gitsan, Gyttkshan o Kitsan, i Coast Tsimshian. Ocupava Mainland i les illes als voltants dels rius Skeena i Milbanke Sound, entre Col??mbia Brit??nica i Alaska. Els Niska vivien als marges del Nass, els Tsimshian al baix Skeena i a New Metlakatla (Annette Island, Alaska) i els Kitsan a l???alt Skeena. Llur territori t?? uns 20.000 km??.
Taula de continguts |
[edita] Demografia i divisi?? interna
El 1910 eren uns 2.100 individus, augmentaren a 7.000 el 1962, d???ells uns 800 a Alaska, i el 1992 hi havia uns 15.000: 5.000 niska (dels quals 2.500 parlaven la llengua materna) uns 5.000 kitsan i 1.500 tsimshian a Alaska i uns 1.435 parlants a la Col??mbia Brit??nica. El 2000 hi havia 21.818 indis.
Segons el cens dels Estats Units del 2000, hi havia 2.177 tsimshian purs, 388 barrejats amb altres tribus, 663 barrejats amb altres races i 132 amb altres races i altres tribus. En total, 3.360 individus. Segons el cens del Canad?? del 2000, hi havia 18.414 individus, i es dividien en els consells tribals:
- GITKSAN-WET'SUWET'EN, que compr??n les reserves Gitanmaax (2.004 h), Gitanyow (696 h), Gitwangak (1.045 h), Glen Vowell (358 h) i Kispiox (1.338 h). En total, 5.441 individus.
- OWEEKENO-KITASOO-NUXALK (Tsimshian), que compr??n les reserves Kitasoo (501 h), i fora del consell les de Kitkala (1.638 h), Kitsela (492 h), Kitsumkalum (633 h), Lax-kw'alaams (2.917 h), Metlakatla (715 h), Hartley Bay (653 h). En total, 7.549 individus
- NISGA???A NATION, que compr??n les reserves Gitlakdamix (1.696 h), Gingolx (1.842 h), Gitwinksihlkw (358 h), Laxgalt'sap (1.532 h). En total, 5.428 individus.
[edita] Costums
Es dedicaven a la pesca i ala cacera. Pescaven salm?? i eulaix??, molt valorat pel seu oli, amb el qual preparaven un menjar molt apreciat per les tribus de la zona. A l???hivern vivien en grans cases de fusta sovint pintades i escolpides. Els niska i els costaners es dividien en quatre clans (corb, ??liga, llop i Gispuwudwada ???balena assassina d?????s???), i els kitsan en tres. Tamb?? se sotdividien en nissagues, amb descend??ncia per l??nia materna. Cada nissaga tenia la seva pr??pia zona de cacera i de pesca, camps de baies, casa o cases, crestes her??ldiques amb les proeses de la fam??lia i els seus propis capdills. Generalment hi havia independ??ncia social i unitat de cerim??nies. Els grups locals es composaven de v??ries nissagues, cadascuna amb un relatiu rangle sobre les altres, i el cap de clan de m??s rangle era reconegut com a cap de la tribu.
S??n for??a coneguts per llur art, escultura i pintura dels pals tot??mics fets de planxes de cedre, similars a les de les tribus de la cultura del Noroest (tlingit, haida, nootka i kwakiutl). Com totes elles, tamb?? celebraven el potlacht quan nomenaven un cabdill, celebraven la construcci?? d???una casa o un pal tot??mic o concedien nous privilegis. Endem??s, sembla ser que practicaren antigament el canibalisme ritual.
La seva religi?? era for??a personal, creien en forces de la natura que donaven poder a l???home per guarir els problemes si es portava b??, i que cada home tenia un esperit guardi??. Apreciaven als bessons com a xamans, que podien curar i eren poderosos. Tamb?? tenien societats secretes.
[edita] Idioma
La seva llengua es caracteritzava per la profunda separaci?? dels verbs transitius i intransitius, per les formes gramaticals diferents si l???objecte era present o absent i per la formaci?? del plural a base d???una altra arrel. Endem??s, tenien set classes de numeraci??:
- Si no refereix a cap objecte determinat
- Si es numera animals i coses planes
- Per a divisions de temps i coses rodones
- Per a ??ssers humans
- Per a coses llargues
- Per a canoes
- Per a mesures
[edita] Hist??ria
Es van mantenir a??llats dels europeus fins el 1862, malgrat que entre el 1700 i el 1800 hi arribaren algunes expedicions angleses, espanyoles, franceses o russes. Fins i tot la Hudson Bay Co hi fund?? al seu territori els establiments de Fort Simpson el 1831 i Fort Essington el 1835. El 1862 s'hi establiria la missi?? anglicana de Metlaketla dirigida per William Duncan (1833-1918), arribat al territori el 1857. Per?? en constituir-se el Territori de la Col??mbia Brit??nica es va construir la Grand Trunk Pacific Railway a Prince Rupert i es va trobar or a Klondyke (Alaska), cosa que va portar al territori molts colons blancs. Per aix?? el 1887 uns 823 tsimshian s'establiren a Metlakatla (Alaska).
En literatura cal destacar el contador d'hist??ries Robert Frederiksen (Ravenspeaker).
[edita] Bibliografia
- WISSLER, Clark (1993) Los indios de Estados Unidos de America, Paid??s Studio, n?? 104 Barcelona
- Article Tsimshian a ENCICLOPAEDIA BRITANNICA, Ed. E.B. Inc, 1970
- Article Tsimshian a THE NEW ENCICLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia
- Article Tsimshian a ENCICLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn, 1983
- Article Tsimshian a ENCICLOPEDIA ESPASA CALPE, Barcelona 1925
- Enlla?? en angl??s sobre la llengua a [1] i d'art a [2]
