Westhoek
De Viquip??dia
Westhoek (neerland??s per Cantonada occidental) ??s el nom de la zona de parla neerlandesa de Fran??a, situada al departament del Nord i a la regi?? Nord-Pas-de-Calais. ??s una part de Flandes franc??s, la part del Comtat de Flandes annexada per Fran??a entre els segles XV i XVIII.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
El Westhoek es situa entre la frontera belga de la prov??ncia (Flandes Occidental) i els marges dels rius Lys i Aa, a l?????rea entre Dunkerque, Bourbourg, Saint Omer i Bailleul, als partits judicials de Bailleul (Belle), Hazebrouck (Hazebroek), Watten i l'oest de Dunkerque (Duinkerke), amb una superf??cie de ??1.900 kil??metres quadrats i uns 350.000 habitants. L'arrondissement de Dunkerque t?? 3.932.939 habitants amb 320 pobles litorals (18 municipis de la zona flamenca). Les principals ciutats s??n Dunkerque (71.000 h) i Hazebrouck (20.000 h).
El territori forma part del Houtland o zona de boscos, formada per la perllongaci?? dels turons d???Artois, on nom??s es destaquen les petites al????ries del Mont Cassel (156 m).
[edita] Situaci?? del neerland??s al Westhoek
No hi ha cap reconeixement oficial del neerland??s o de la seva variant flamenca. Segons dades del 1982, nom??s uns 80.000 habitants de la regi?? (potser uns 23 % del total) reconeixia usar-lo sovint, la major part d???ells gent gran. Per?? encara que poden escoltar emissores de r??dio i televisi?? belgues de parla neerlandesa, no les comprenen ben b?? com que no han usat mai el hoog vlaams sin?? el dialecte local. Aix?? els allunya de Flandes belga. Segons una enquesta del 1984 a Hondschoote, el flamenc era parlat pel 38 % dels avis, per uns 25 % dels pares, per?? nom??s per uns 2 % dels fills. El 1995, potser oscil??laven entre 20.000 i 40.000 parlants habituals; tot i que el 1987 uns 20 % dels habitants podien flamenc, nom??s el 5 % ho feia habitualment.
Segons la mateixa enquesta, pel que fa a l'??s de la llengua entre generacions, pel que fa als avis, el 36 % s??n franc??fons, el 38 % parlen flamenc i el 26 % s??n biling??es, mentre que els pares el 75 % s??n franc??fons, el 25 % parlen flamenc i el 25 % s??n biling??es, i els fills s??n 99 % franc??fons, l???1 % flamenc??fons i nom??s el 8 % biling??es. Nom??s uns 5 % dels joves usen el flamenc sovint, contra 24 % dels pares; nom??s el 23 % l???usa a vegades, contra el 22 % dels pares, i el 72 % dels joves no el fa servir mai, contra el 54 % dels pares. Nom??s uns 11 % dels joves afirma tenir un bon coneixement passiva de la llengua, en comparaci?? uns 23 % dels pares, i uns 57 % afirma no saber-ne res, contra el 31 % dels pares.
Les principals institucions de milit??ncia ling????stica del Westhoek, que s??n el Michiel de Swaen Kreis (Cercle Michel de Swaen), organisme d'activisme cultural, i l'emissora de r??dio Radio Uylenspiegel, dirigida per Arthur Fagoo, que s???unificaren per formar la Vlaams Vrienden in Frankrijk, de manera que el 1974 aconseguirien que s???apliqu??s la loi Deixonne (??s de la llengua local) del 1951, en l'educaci??, a la r??dio i en certs documents com a llengua co-oficial. Gr??cies a la Circular Savary del 1982, el flamenc tamb?? s???ensenyar?? a l???Escola Normal de Lille i des del 1983 com a assignatura a secund??ria a les escoles flamenques. A difer??ncia dels casos del'occit??, de l'alsaci??, del bret?? o del cors, no es disposa de dades de l???ensenyament del flamenc a l'escola prim??ria al Westhoek.
??s curi??s constatar que a la part occidental del departament del Nord i principalment al Westhoek, s???usen moltes expressions franceses que s??n una traducci?? literal d???expressions neerlandesos:
| neerland??s del Westhoek |
|
|
significat |
| met zien gat in de beuter vallen | tomber le cul dans le beurre | caure amb el cul a la mantega | tenir sort |
| ek 'n weeten nie woarin ni woaruut | je ne sais plus ni quoi ni qu???est-ce | no trobo ni l'entrada ni la sortida | Ja no s?? on soc |
| suukerertjes | pois de sucre | pesols de sucre | mongetes tendres |
| een kiend koop'n | acheter un enfant | comprar una criatura | infantar |
[edita] Ensenyament i mitjans de comunicaci??
En teoria des dels 90 s???ofereixen classes biling??es en flamenc a prim??ria, per?? de les sis escoles on te??ricament s???ensenya en flamenc, nom??s una ofereix aquesta opci??. Nom??s l???aprenen 820 nens a Wervik i Bailleul, endem??s de 120 universitaris que aprenen flamenc a les universitats de Dunkerque i Lille. Nom??s hi ha tres diaris en franc??s, Plath'iou (Dunkerque), Revue de l'Houtland (Steenvoorde) i Yserhouck (Volkerinckhove) que contenen articles sobre diversos aspectes de cultura flamenca i alguns articles en el dialecte local. El peri??dic KFV-Mededelingen ??s publicat en neerland??s est??ndard, com a portaveu del KFV. Tamb?? s???edita l???anuari biling??e De Franse Nederlanden/Le Pays-Bas Fran??ais, de caire cient??fic i literari. No hi ha emissores de televisi??, i nom??s l???emissora Radio Uylenspiegel de Cassel emet un 10 % dels programes en flamenc.
[edita] Pol??tica
Ocasionalment s'han presentat diversos autonomistes flamencs sota les sigles del Vlaamsch Federalist Partij van Frankryk (Partit Federalista dels Flamencs de Fran??a), amb poc ress?? i que nom??s se sol presentar a les eleccions europees. M??s tard ha obtingut un cert ress?? el Vlaamse Volks Vereniging (Uni?? del Poble Flamenc), amb seu a Lille que vol defensar el desenvolupament de Flandes. El front cultural ??s dirigit pel Komitee voor Frans-Vlaanderen (Comit?? de Flamencs de Fran??a), que agrupa totes les associacions com el Michel de Swen Kreis. Un sector del Front Nacional tamb?? ha jugat la carta autonomista del Nord-Flandre amb la revista Wij Zelf.
[edita] Hist??ria
[edita] Incorporaci?? a Fran??a
El lillenc St??phane Lebecq, deixeble del neerland??s Albert Delahaye, confirma la pres??ncia neerlandesa a la zona des del segle VIII, aixafada pels francs per l???espasa (com a la massacre de Weretha/Frethun) o conversions for??ades. Fins i tot, l???historiador de Hondschoote, Emile Coornaert, professor del Coll??ge de la France i patriota franc??s, afirmava que la seva ciutat, que nom??s tenia 2.000 habitants el 1666 (quan a la seva ??poca d???esplendor en tenia 28.000), fou despullada d???homes i de grans per l???ex??rcit franc??s, i que de les 49 parr??quies de la castellania de Cassel el 1648, 22 foren totalment abandonades. Tamb?? acusa els francesos d???intentar arru??nar aquella province r??put??e ??trang??re. Des de l???assalt a Dunkerque el 1662 foren incorporats a Fran??a i se'ls aplic?? l???Edicte de Villiers-Cotterets, i totes les actes municipals foren redactades en franc??s, alhora que Llu??s XIV de Fran??a expulsava els jesu??tes i caputxins flamencs. Aix?? eliminar?? poc a poc les difer??ncies entre el Flandes franc??fon i el flamenc??fon.
A partir del 1713, els dos Flandes van tenir un sol intendent, i el parlament de Douai tractava les q??estions de just??cia per a Flandes i Hainaut, i una oficina de finances a Lille, on els Estats provincials votaven els subsidis al rei. La francesitzaci?? ser?? activa a tots els dominis, ja que les actes oficials i dels tribunals s??n redactades en franc??s, i fins i tot es tradueixen b??rbarament top??nims . El 1744 es funden a Lille les primeres l??gies ma????niques. Per?? a finals del segle s???inicia el declivi econ??mic de la ind??stria drapera i de la terrissa (a Belle, Douai i Saint Amand), potenciat despr??s que la Carte des trait??s de Jacques Necker del 1781 impos?? al Westhoek una barrera duanera amb la resta dels Pa??sos Baixos del sud; el 1783 es produiria una important vaga de teixidors a Lille.
El 1789 el p??rroc de Saint Saveur expos?? els greuges flamencs als Estats de Lille el 1789, denunciant la g??ne et honte de l???indigence, i la pol??tica rampinyaire de Par??s quan a l???expropiaci?? dels bens del clergat deixaria molts pobles en la mis??ria, agreujada per les guerres contra els austr??acs, en els que el pa??s fou camp de batalla. Els diputats flamencs reclamaven la constituci?? d???uns Estats diferenciats per al Flandes Mar??tim i per Flandes franc??s, l???abolici?? de les duanes interiors, unificaci?? de mesures i monedes, la fi de les jurisdiccions feudals i drets d???origen feudal, i la realitzaci?? de grans treballs viaris per terra i aigua. L???abat Henri Gr??goire clamava el 1794 contra els jargons qui sont encore des lambeaux de la f??odalit?? e et de l???esclavage. Finalment, quan fou creat el departament del Nord sobre les ru??nes del comtat de Flandes i el comtat de Hainaut, nom??s comptava amb 190 capellans ???constitucionals??? contra 1.057 ???refractaris??? (eren el 95 % dels del districte de Hazebroek).
Durant el Terror fou enviat a Lille el guillotinador Fran??ois-Joseph Lebon, delegat del Comit?? de Salut P??blica per Flandes i Artois, antic orador nomenat alcalde d???Arras i diputat a la Convenci??, qui amena???? amb fer tallar 2.000 caps a Lille. Per??, malgrat que les societats revolucion??ries tenien pocs partidaris a Lille (i encara menys a Hazebrouck), resistiren amb coratge el setge austr??ac del 1792.
[edita] Primer nacionalisme flamenc
El nacionalisme flamenc a Westhoek tingu?? el seu origen en la resist??ncia del clergat parroquial i dels notables cat??lics locals a la pol??tica laica i jacobina francesa. El 27 de gener del 1853 el Consell Acad??mic del departament del Nord prohibir?? l???ensenyament del neerland??s. Com a resposta el 20 d'abril del 1853 naixeria el Vlaemsche in Vrankryk Komitee (Comit?? Flamenc de Fran??a), que adopta la divisa Moedertaal en Vaderland, per tal de defensar la llengua i el catolicisme, per?? esdev?? una societat d???erudits i notables que s???ocuparen m??s de la hist??ria, l???arqueologia i del folklore a la part francesa, cosa ja denunciada per Louis de Baecker, per?? els clergues s???oposaven a la difusi?? del franc??s perqu?? comportava la difusi?? del la??cisme. Aix?? encap??alaren protestes contra l???Ordre del ministre Victor Durey del 1866 que prohibia l?????s del flamenc a l???escola. Per??, a difer??ncia de la part belga, on es va unificar la llengua escrita amb la dels neerlandesos, ac?? van mantenir el dialecte flamenc, una cosa que allunyaria la llengua a poc a poc dels seus arrels.
El cop de gr??cia, per??, el donaria la llei Ferry de 28 de mar?? del 1882 (on afirma L???enseignemnt doit ??tre donn?? exclusivement en fran??ais), pel qual es la??fica totalment l???ensenyament primari, i bandeja de l???escola totalment l???ensenyament en flamenc, fins i tot del catecisme.
[edita] El flamenquisme abans de la Segona Guerra Mundial
Des del 1920 es formarien grups de joves regionalistes a Lille, Roubaix i Tourcoing, i diversos directors de diari de la regi?? se sumaren a la idea regionalista con a resurrecci?? de l'antiga prov??ncia enfront del departament, cosa que permetria de conservar la fe cat??lica, l'idioma i les tradicions locals, i mitjan??ant un r??gim federatiu amb altres prov??ncies, poder reconstruir l'???aut??ntica Fran??a???. A aquests nuclis s'uniren els nous cercles flamencs clericals, unificats el 1924 sota la presid??ncia de Jean-Marie Gantois (1904-1968) en la Vlaemsche Kreis in Vrankryk Verbond (Uni?? de Cercles Flamencs de Fran??a), que fins el 1926 publicar?? un ??rgan ??ntegrament en flamenc, Vlaemsche Stemme in Vrankryk (Veu flamenca a Fran??a), que engegar?? campanyes en defensa de predicar i ensenyar en neerland??s a les escoles prim??ries. El 1926 canviaria el nom pel de Vlaamsch Verbond van Frankryk (Uni?? Flamenca de Fran??a) o VVF, i aleshores trenc?? amb l'orientaci?? clerical i redu??da als seminaris dels cercles i pretenia expandir-se als laics per guanyar-los pel camp del nacionalisme flamenc, com Camille Looten, professor de la Universitat de Lille i president de l'VFK des del 1899, i al dirigent del FRF, N. Bourgeois. Amb aquest refor??ament, des del 1930 es proclamarien nacionalistes. Per aleshores, el Westhoek tenia aproximadament uns 100.000 habitants, dels quals uns 60.000 de parla flamenca.
Gantois i el VVF s'apoderarien del diari Le Beffroi de France fins que va desapar??ixer el 1928; aleshores editaren dues revistes noves: Torrewachter, en fllamenc, i Le Lion de Flandre, en franc??s, concentrats en la tasca cultural i de difusi?? de la llengua neerlandesa, en reclamar autonomia local i federalisme, aix?? com en promoure contactes amb els nacionalistes bretons, corsos, occitans, alsacians i flamencs de B??lgica. L'Algemeen Nederlandsch Verbond (Lliga Pan-Neerlandesa) els don?? suport financer, i Gantois patiria la influ??ncia del nacionalisme autoritari i pan-neerland??s de les organitzacions flamingants (el Flandes franc??s, amb una part de la Picardia i l'Artois, hauria de constituir la franja meridional del Groos Dietsch). Fins i tot adopt?? el pseudoracisme antisemita i la pertinen??a al Dietsch, no tant per motius ling????stics sin?? per motius geopol??tics, antropol??gics i etnol??gics, que posaven en evid??ncia la influ??ncia del nacionalisme radical alemany i flamenc de B??lgica.
Tot i aix??, la influ??ncia pol??tica del VVF sempre fou molt redu??da, i el seu ??rgan, Le Lion de Flandre, no superava el tiratge de 400 exemplars el 1939. Malgrat aix??, el govern franc??s va il??legalitzar el partit el 1940 i va allunyar Gantois de la regi??.
[edita] Ocupaci?? nazi
Despr??s de l'armistici franc??s, el VVF va evolucionar fins al feixisme; Gantois va tornar i es va proposar reorganitzar el moviment alhora que declarava la seva adhesi?? al Tercer Reich i proclamava que el Westhoek havia de formar part del Reich. No sense retic??ncies, els nazis permetrien la refundaci?? del VVF pel gener del 1941 i l'edici?? del seu ??rgan, biling??e, Le Lion de Flandre- De Torrewatcher. Fins a finals del 1942 es dedicaren a les activitats editorials i publicistes, amb la difusi?? d'un missatge ideol??gic racista i panneerland??s (les terres neerlandeses de ra??a germ??nica havien de tornar a la seva unitat natural), tot i que els postulats aut??ntics del VVF pertanyien a la dreta radical maurrasiana i neotradicionalista.
De l'estiu del 1942 a l'estiu del 1943 el VVF va desplegar una gran activitat propagand??stica: exhibicions cinematogr??fiques, organitzaci?? de joves, biblioteques i cercles naturals, tot aix?? vinculat a l'inter??s de Heinrich Himmler per regermanitzar la Borgonya amb alemanys de Pol??nia. Fins i tot, durant el 1943 els ocupants van jugar amb la possibilitat d'incorporar nacionalistes francoflamencs a les SS com havien fet a B??lgica, una cosa que provocar?? divisions internes dins la VVF entre Jean-Marie Gantois i els sectors tradicionalistes, reacis a la militaritzaci?? del partit, per una banda, i les noves generacions pronazis favorables a l'acci?? directa, que s'havien incorporat al partit despr??s del 1940. Entre ells estaven els dos caps de la VVF, Justin Blanckaert (1863-1942) i Pieter Maria Corneel Blanckaert (1896-1944). La VVF, endem??s, pel febrer del 1944 nom??s tenia 50 membres actius i la seva revista nom??s 600 subscriptors, la meitat d'ells neerlandesos i flamencs de B??lgica. Tot i que els SS els van fer ingressar als Allgemeine SS, els disconformes, amb Gantois al capdavant, intentaren la creaci?? d'un partit nou, per?? el desembarcament aliat a Normandia acabaria definitivament amb el somni nacionalista.
[edita] La posguerra
Com a resultat de tot aix??, el nacionalisme al Westhoek rest?? tant desprestigiat que ja no s???aixecar?? mai m??s, de manera que els activistes es dedicaren exclusivament a tasques culturals. Jean-Marie Gantois fou condemnat a pres??, deportat de la regi?? i prohibit de predicar. Per??, mentre que a Flandes es normalitzava la llengua, a Westhoek romandr?? dialecte, cosa que dificultar?? que la poblaci?? entengui el neerland??s de les emissores de televisi?? i r??dio de la zona belga i facilitar?? la indifer??ncia de la poblaci?? vers la cultura local. Nom??s a partir dels anys 50, el mestre Victoor donar?? classes de flamenc a les escoles, i el 1951 el doctor Klaas crear?? una revista semestral en flamenc per a joves.
Paral??lelament a les lluites ling????stiques al Flandes belga, al Westhoek es crear?? el 1972 el Centre Flamand de Recherche et Diffusion (CFRD), que disposa de 10 centres per tal d'ensenyar el flamenc als joves. Alhora, un altre grup, el Vlaams Vrienden I Frankijk va obtenir el 1974 l'aplicaci?? de la loi Deixonne a les escoles de Westhoek, que fins aleshores no s'aplicava, una certa cooficialitat en els documents i la legalitzaci?? de la r??dio en flamenc. Aix?? culminaria el 1977 amb la creaci?? de la Universit?? Populaire Flamand a Hazebrouck, mentre que el CFRD s'aconverteix en Michiel de Swaenkring (Cercle Michel de Swen, MKS), grup d'activistes ling????stics que lluitar?? per l'obtenci?? de la Carta de les Lleng??es de Fran??a amb altre grups com Ar Falz, Ikas, Ren?? Schik??le Kreis, IEO i GREC. Tot i aix??, el seu lema ??s en franc??s, adoptat per ???Menschen lyk Wyder???, D??cider, vivre, travailler en Flandre.
El 1978 apareixeran les Westhoek Editions, anomenats m??s tard Les Editions des Beffrois, i des del 1979 comen??a a emetre Radio Uylenspiegel (FM 91.8 Mhz), que no ser?? legalitzada fins el 1982, alhora que la majoria dels habitants de Hondschoote comencen a gaudir de l'ensenyament del flamenc. Finalment, el 1981 els mestres d'escola de Hazebrouck, junts a diverses associacions culturals, es signar?? el Manifest des Flamands de la France, per totes les organitzacions de caire folkl??ric i cultural, on es reclama m??s pres??ncia de la llengua, de la cultura i de la condici?? de flamencs. Tamb?? es cre?? una llicenciatura de neerland??s a Lille, s'introdu?? el neerland??s a una dotzena de liceus estatals i a sis secundaris privats, tot i que a 4 col??legis i dos liceus acullen amb retic??ncia als alumnes de neerland??s. Tamb?? sis col??legis han editat un setmanari en flamenc amb ajut de l'associaci?? Tegaere Toegaen. El 1986, s'inaugur?? una escola prim??ria biling??e a Wervicq-Sud (a costat del municipi belga Wervik amb uns 300 alumnes.
A Belle, sota l'impuls del burgmestre Delobel, es donen tres cursos de neerland??s a la setmana a m??s de 800 infants de maternal i prim??ria des del 1989, que continuen l'ensenyament a secund??ria. A m??s a m??s, 25.000 flamencs de Fran??a treballen a uns 300 empreses flamenques del costat belga de la frontera. Endem??s, el Komitee voor Frans-Vlaanderen (Comit?? per Flandes franc??s, KFV), que el 1984 aconsegu?? activar a la regi?? una secci?? local del Davidsfonds, fa recerca de flamenquitzaci?? de noms de granges i viles, organitza jornades culturals a Waregem i Belle. La fundaci?? Willem de Zwijger Stichting acord?? un ajut financer a Radio Uylenspiegel. Flor Barbry organitza un grup de teatre a Westouter, i la vila de Nieuwpoort organitza tots els anys una quinzenada del Flandes franc??s.
[edita] Enlla??os externs
- Akademie voor Nuuze Vlaamsche Tale Flamenc a Flandes franc??s
- Yser houck
- www.westhoek.be
- www.wo1.be
- http://web.mac.com/cedrikhofnar/iWeb/Radio%20Uylenspiegel/Radio%20Uylenspiegel.html radio Uylenspiegel
