Escalda (riu)

De Viquip??dia

Schelde (nl)
Escaut (fr)

Llargada

350 km

Altitud del naixement

95 m

Cabal mitj??

104 m??/s

??rea conca

21.860 km??

Naixement

Gouy Fran??a

Desembocadura

Mar del Nord

Territoris de la conca

Fran??a - B??lgica
Pa??sos Baixos

Riu - Hidrologia - Rius del m??n

L'Escalda (neerland??s: Schelde, franc??s: Escaut, llat?? Scaldis) n??ix a Fran??a aprop de Gouy (Aisne (departament)). Rega el Nord, les prov??ncies belgues Hainaut, Flandes Occidental i Oriental) i Antwerpen. Als Pa??sos Baixos les prov??ncies Brabant Septentrional i Zelanda. Al delta en la seva embocadura es escindia en dos bra??os: la Westerschelde i l'Oosterschelde. L'Oosterschelde es va separar del riu l'any 1871 amb la construcci?? d'un dic pel ferrocarril de Roosendaal a Vlissingen a l'illa de Walcheren.

L'efecte de la marea fa sentir-se terra endins fins a Gant. El riu fa part de la xarxa de les vies navegables de B??lgica.

[edita] Hist??ria

Font a Gouy

El riu sempre ha hagut molta import??ncia militar i econ??mica des l'ocupaci?? romana de G??l??lia. Es esmentat per primer cop per Juli C??sar, quan perseguia a Ambiorix, el qual diu err??niament que desaiguava al Mosa. Plini el Vell diu que era el l??mit entre gals i germ??nics i no esmenta res de la seva uni?? al Mosa.

L'Escalda a Tournai

Les ciutats de Tournai, Gant i particularment Anvers s'han desenvolupat gr??cies al riu i el seus ports. El desenvolupament del port de Vlissingen ??s m??s recent.

Escalda a Bl??haries, aprop de la frontera franco-belga

Quan els Estats Generals dels Pa??sos Baixos van ocupar Flandes Zeland??s per fer-ne una Terra de la Generalitat van controlar l'estuari del riu i bloquejar el port d'Anvers des la fi del segle XVI cap al segle XVIII. Va ser l'inici d'un per??ode de decad??ncia econ??mica que va durar fins als anys 1850. Sota Napole?? l'Escalda ser?? reoberta. A la revoluci?? belga del 1830, els neerlandesos van tornar a tancar el riu com a mitj?? de pressi??. L'obertura de l'Escalda va ser un dels punts de discussi?? majors despr??s de l'independ??ncia de B??lgica. L'any 1839, el tractat de Londres o Tractat dels 24 articles va garantir-ne l'obertura per sempre. Encara avui, l'apregonament del riu ??s un subjecte de llargues negociacions entre els dos estats.

[edita] Afluents

Els principals afluents amb la localitat de la desembocadura s??n:

Schijn (Antwerpen)
Rupel (Rupelmonde)
- Dijle
  - IJse
  - Zenne
    - Sennette
    - Zuunbeek
  - D??mer
    - Herk
- Nete
Durme (Temse)
Dender (Dendermonde)
Leie (Gent)
- Mandel
Zwalm (Zwalm)
Scarpe (Mortagne-du-Nord)
Haine (Cond??-sur-l'Escaut)
Rhonelle (Valenciennes)
??caillon (Thiant)
Selle (Denain)
Torrent d'Esnes
Sens??e (Bouchain)
Erclin (Iwuy)
Eauette (Marcoing)

[edita] Viles i municipis regats per l'Escalda

[edita] Fran??a

Gouy-Le-C??telet, Vendhuile, Ossu, Honnecourt-sur-Escaut, Banteux, Bantouzelle, Les Rues-des-Vignes, Cr??vec??ur-sur-l'Escaut, Masni??res, Marcoing, Noyelles-sur-Escaut, Cantaing-sur-Escaut, Proville, Fontaine-Notre-Dame, Cambrai, Neuville-Saint-R??my, Ramillies, Escaudoeuvres, Eswars, Thun-l'??v??que, Thun-Saint-Martin, Iwuy, Estrun, Hordain, Bouchain, Neuville-sur-Escaut, Lourches, Douchy-les-Mines, Denain, Wavrechain-sous-Denain, Haulchin, Rouvignies, Prouvy, Thiant, Maing, Trith-Saint-L??ger, Valenciennes, Anzin, Saint-Saulve, Bruay-sur-l'Escaut, Onnaing, Escautpont, Fresnes-sur-Escaut, Cond??-sur-l'Escaut, Vieux-Cond??, Odomez, Hergnies, Bruille-Saint-Amand, Ch??teau-l???Abbaye, Flines-lez-Mortagne, Mortagne-du-Nord, Maulde

[edita] B??lgica

Hainaut

Bl??haries, Hollain, Bruyelle, Antoing, Tournai (Calonne, Chercq), Pont ?? Chin, Pecq (Esquelmes, La Garenne, Pecq, Warcoing), Celles (Marais-de-Pottes), Mont-de-l'Enclus

Flandes Occidental

Spiere-Helkijn, Bossuit, Outrijve, Avelgem

Flandes Oriental

Kluisbergen, Wortegem-Petegem, Oudenaarde, Zwalm, Zingem, Gavere, Merelbeke, De Pinte, Gent, Destelbergen, Melle, Wetteren, Wichelen, Berlare, Dendermonde, Zele, Hamme, Buggenhout, Sint-Amands Beveren, Kruibeke, Temse,