Flandes zelandès
De Viquipèdia
|
|||
 |
|||
| Província | Plantilla:Zelanda | ||
| Municipis | Sluis Terneuzen Hulst |
||
| Superfície - Terra - Aigua |
875,80 km² 733,19 km² 142,61 km² |
||
| Habitants - Densitat |
107.853 (1 gener 2005) 147 h./km² |
||
| Coordenades | 51° 20′ N, 3° 49′ E | ||
Flandes Zelandès (en neerlandès Zeeuws-Vlaanderen) ès la part meridional de la província Zelanda dels Països Baixos delimitada pel Mar del Nord, les províncies belgues Flandes Occidental i Oriental i el braç occidental del riu Escalda (Westerschelde). El territori correspòn a l'antiga Terra de la Generalitat anomenada Staats-Vlaanderen (Flandes de l'Estat).
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Flandes Zelandès és dividit en dues parts, separades per un àntic braç de mar Braakman (ara transformat en pòlder, tret d'un petit estany) i pel Canal Gent-Terneuzen. El canal de Brugge a Sluis (Damse Vaart) va perdre el seu rol econòmic però és un paisatge molt pintoresc.
A l'extrem occidental a la frontera belga es troba la reserva natural del Zwin, el braç de mar d'antany que connectava Bruges al mar, ara ensorrat i a l'extrem oriental es troba la reserva de la Terra submergida de Saeftinghe.
Des la reorganització administrativa del 2003 només romanen tres municipis: Sluis, Terneuzen i Hulst
- El municipi de Sluis és l'entitat més turística: platges al Mar del Nord, del qual Cadzand sempre ha sigut un refugi nudista pels belgues, i les ciutats fortificades Sluis i Aardenburg són molt atractives.
- El municipi de Terneuzen és la zona més industrial, gràcies al canal i la connexió amb les zones industrials belgues de Zelzate i Gent. Els túristes aprecien molt Philippine, el ‘poble dels musclos’.
- El municipi Hulst es presenta com la ciutat més flamenca dels Països Baixos, amb restaurants i bars molts animats.
Flandes Zelandès té una densitat de població de 147 habitants per km², molt menys que la resta dels Països Baixos. Això s'explica per la seva situació d'enclavament i de zona de contenció durant segles.
[edita] Història
El territori feia part del Comtat de Flandes cap al segle XVII. Durant la Guerra dels Vuitanta Anys fou ocupat per la República de les Set Províncies Unides que en feien un Terra de la Generalitat. D'ara ençà sempre s'ha quedat enclavat entre la frontera amb els Països Baixos espanyols i el riu Escalda, una situació que només va canviar-se al segle XX gràcies a tractats i grans obres d'infraestructura.
El territori s'ha canviat molt. Tot i fer part avui del continent europeu, aquesta situació és gaire recent. Abans era més un arxipèlag d’illes petites separades de braços de mar que canviavan contínuament per l'al·luvió aportat pel riu Escalda i per l‘intervenció humana en fer pòlders per a obtenir més terres de conreu. Aquesta situació contribuïa molt al rol de zona de contenció per a protegir la República de les Set Províncies Unides contra l'exèrcit espanyol. També permetia a la Republica d'utilitzar l'obertura (o el tancament) de l'Escalda com mitjà de pressió en les negociacions amb Espanya, Àustria i Bèlgica.
Napoleó va anexar Flandes Zelandès per poder desenvolupar el port d'Anvers com ‘una pistola al cor d'Anglaterra’. Durant el curt episodi (1815-1830) del Regne Unit dels Països Baixos el riu continuava a ésser obert. Ha sigut la primera cosa per tancar desprès de l'independència de Bèlgica al 1830. La regiò va esdevenir un paradís de contrabanda (mantega, formatge i tabac), com que no hi havia gaire barreres naturals i molts petits senders difícils per controlar. Desprès de la Primera Guerra Mundial, els belgues van haver per la última vegada vel·leitats d'annexió com botí perquè els Països Baixos per la seva posició de neutralitat no havien participat a l'esforç de guerra.
Amb l'adveniment de l'unió duanera del Benelux i més tard de l'Unió Europea, la contrabanda va esvair-se totalment. Només en romanen llegendes i bromes de contrabandistes astuts i duaners estults. Aquests tractats i l'obertura del Túnel de l'Escalda Occidental Westerscheldetunnel a l'any 2003 van ser la fi definitiva d'anys enclavament.
[edita] Entitats
Aardenburg - Absdale - Axel - Axelsche Sassing - Biervliet - Biezen - Boerenhol - Breskens - Cadzand - Clinge - Draaibrug - Drie Hoefijzers - Driewegen - Eede - Emmadorp - Graauw - Griete - Groede - Heikant - Heille - Hengstdijk - Hoek - Hoofdplaat - Hulst - IJzendijke - 't Jagertje - Kapellebrug - Koewacht - Kloosterzande - Kijkuit - Kruisdijk - Kruispolderhaven - Kuitaart - Lamswaarde - Nieuw-Namen - Nieuwvliet - Nummer een - Magrette - Mauritsfort - Oostburg - Ossenisse - Othene - Paal - Prosperdorp - Pyramide - Perkpolder - Philippine - Retranchement - Reuzenhoek - Sas van Gent - Sasput - Schapenbout - Schoondijke- Schuddebeurs - Sint Anna ter Muiden - Sint Jansteen - Sint Kruis - Slijkplaat - Sluis - Sluiskil - Spui - Terhole - Turkeye - Terneuzen - Val - Vogelwaarde - Walsoorden - Waterlandkerkje - Westdorpe - Zaamslag - Zaamslagveer - Zandberg - Zandstraat - Zuiddorpe - Zuidzande
[edita] Personatges famosos
- Lodewijk van den Berg, astronauta
- Emile Buysse, escriptor
- Frans Dieleman, geograaf
- Johan Hendrik van Dale, lexicògraf, autor del dicionari de la llengua neerlandesa van Dale
- Jacques Hamelink, escriptor
- Jacques de Milliano, metge, un dels fundadors de Metges Sense Fronteres als Països Baixos
