Albert II de Bèlgica
De Viquipèdia
Albert II de Bèlgica (Brussel·les 1934). Actual rei dels belgues, és el sisè rei de Bèlgica com estat independent i també el sisè membre de la dinastia Saxònia-Coburg Gotha que governa el país.
Nascut el 6 de juny de 1934 al castell de Stuyvenberg a Brussel·les, era el tercer fill del rei Leopold III de Bèlgica i de la princesa Àstrid de Suècia. El príncep era nét per via paterna del rei Albert I de Bèlgica i de la duquessa Elisabet de Baviera i per via materna del príncep Carles de Suècia i de la princesa Ingeborg de Dinamarca. És, per tant, descendent dels reis nòrdics Cristià IX de Dinamarca i Òscar II de Suècia.
La seva mare morí quan el petit príncep tenia tan sols un any en un accident de cotxe a Suïssa. Amb l'ocupació nacionalsocialista de Bèlgica el jove príncep i els seus germans, el rei Balduí I de Bèlgica i la princesa Josepa Carlota de Bèlgica a l'exili francès i després espanyol mentre que el rei Leopold III de Bèlgica restav al país sota arrest alemany i mantenint una perillosa relació amb els nacionalsocialistes per la qual després hagué d'abdicar. Els prínceps retornaren a Bèlgica el 1941 i quedaren sota custòdia alemanya.
Com a conseqüència del desembarcament aliat a les platges de Normandia el rei Leopold i els seus fills foren deportats a Alemanya al castell de Hirschstein i després a Strobl a Àustria a on el 7 de maig de 1945 les tropes estatunidenques els alliberaren.
Com que les relacions estretes del rei Leopold II amb l'Alemanya no van plaure a tothom, la família reial va haver d'instal·lar-se a la localitat suïssa de Pregny deixant a Bèlgica el príncep Carles de Bèlgica com a regent. El príncep Albert cursà estudis a Ginebra durant els cinc següents anys.
El 22 de julol de 1950 el rei Leopold III de Bèlgica retornà a Brussel·les on abdicà, forçat per a un referèndum en contra d'el, en favor del príncep Balduí. Albert va ingressar a l'Escola Naval de Bruges a on es graduà com a cadet de l'Armada Reial el 1953. El 1958 al cumplir 24 anys i com manava la tradició fou nombrat senador i el 1962 va assumir el lloc de president d'honor del Consell d'Administració de l'Oficina de Comerç Exterior que durant els 31 anys següents el portarien a vitjar per tot el món en missions comercials.
Des de 1954 va presidir el Consell d'Administració de la Caixa Central d'Estalvis i Pensions i des de 1958 la Creu Roja belga. Aquell any va ser patró de l'Exposició Universal de Brussel·les i el 1969 el Consell d'Europa el va nombrar responsable de la Conferència de Ministres sobre la protecció del patrimoni cultural i arquitectònic europeu. Nombroses foren les seves participacions com a representant de l'estat belga en conferències internacionals sobre el Medi Ambient, incloent la de Nacions Unides de 1972 d'Estocolm.
El 2 de juliol de 1959 va contraure matrimoni a Brussel·les amb l'aristòcrata italiana, la princesa Paola Ruffo di Calàbria, filla del príncep Fulco Ruffo di Calàbria, duc de Guardia Lombarda, i de la comtessa Luisa Gazelli di Rossana e di Sebastiano. La parella que comformà una dels matrimonis més atractius i més recurrents de la jet set internacional s'establí a Brussel·les i reberen el títol de [[principat de Lieja|prínceps de Lieja. La parella ha tingut tres fills:
- SAR el príncep Felip de Bèlgica, duc de Brabant, nascut a Brussel·les el 1960. Casat el 1999 amb l'aristòcrata belga Matilde d'Udekem d'Acoz.
- SAR la princesa Àstrid de Bèlgica, nascuda el 1962 a Brussel·les. Contragué matrimoni el 1984 amb l'arxiduc Llorenç d'Àustria-Este, cap de la casa ducal de Mòdena.
- SAR el príncep Llorenç de Bèlgica, nascut el 1963 a Brussel·les. Es casà el 2003 amb l'anglobelga Claire Coombs.
La manca de descendència del rei Balduí I de Bèlgica i de la seva esposa, la castellana Fabiola de Mora y Aragón, féu d'Albert el successor directe a la corona belga.
El 9 d'agost de 1993, nou dies després de la mort del seu germà va jurar davant de les dues cambres reunides del parlament la seva fidelitat a la constitució i les lleis del poble belga, i es convertí en Albert II de Bèlgica. El fet sorprengué ja que era comunament acceptat que Albert renunciaria en favor del seu fill Felip més jove. Les qualitats d'en Felip no feien pas i encara no fan l'unanimitat.
Com a comandant en cap de les Forçes Armades belgues, Albert II ostenta el rang de tinent general de l'exèrcit i vicealmirant de l'armada nacional, a part de les atribucions estrictament simbòliques i portocolàries que la constitució belga reserva a la monarquia. Actiu des de jove als camps de la planificació urbana, l'habitatge i la protecció mediambiental i cultural, en l'actualitat és també president d'honor del Comitè Olímpic belga i membre del Comitè Olímpic Internacional.
Es destacable l'intensa unió que existeix entre les monarquies belgues i luxemburguesa ja que el gran duc Enric I de Luxemburg és nebot del rei Albert II de Bèlgica ja que la mare del gran duc era la germana gran del rei belga, la princesa Josepa Carlota de Bèlgica. La princesa belga morí a l'edat de 77 anys l'any 2005 al Castell de Fischbach.
| Precedit per: Balduí I |
Reis dels belgues 1993– present |
Succeït per: [[]] |
