Àstrid de Bèlgica
De Viquipèdia
Àstrid de Bèlgica, arxiduquessa d'Àustria (Castell del Belvedere (Palau de Laeken) 1962). Princesa de Bèlgica amb el tractament d'altesa reial que arran del seu matrimoni ostenta els títols d'arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia i duquessa de Mòdena amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Nascuda al Castell del Belvedere, a l'interior del complex del Palau de Laeken, el dia 5 de juny de 1962, essent filla del rei Albert II de Bèlgica i de la princesa Paola Ruffo di Calàbria. Àstrid era néta per via paterna del rei Leopold III de Bèlgica i de la princesa Àstrid de Suècia; mentre que per via materna ho era del príncep Fulco Ruffo di Calàbria i de la comtessa Luisa Gazelli di Rossana e di Sebastiano. La princesa fou apadrinada pel príncep Fabrizio Ruffo di Calàbria i per la princesa Josepa Carlota de Bèlgica, gran duquessa de Luxemburg.
El dia 22 de setembre de 1984 contragué matrimoni a Brussel·les amb l'arxiduc Llorenç d'Àustria-Este, fill de l'arxiduc Robert d'Àustria-Este i de la princesa Margarida de Savoia-Aosta. Llorenç és el present cap de la Casa Ducal de Mòdena i de la branca de la casa imperial dels Àustria-Este. Des de 1995, Llorenç és tambçe, príncep de Bèlgica. La parella té cinc fills:
- SAIR l'arxiduc Amadeu d'Àustria-Este, nat a Brussel·les el 1986.
- SAIR l'arxiduquessa Maria Laura d'Àustria-Este, nada a Brussel·les el 1988.
- SAIR l'arxiduc Joaquim d'Àustria-Este, nat a Brussel·les el 1991.
- SAIR l'arxiduquessa Lluïsa d'Àustria-Este, nada a Brussel·les el 1995.
- SAIR l'arxiduquessa Letícia Maria d'Àustria-Este, nada a Brussel·les el 2003.
La princesa és l'acutal presidenta de la Creu Roja de Bèlgica. És una de les membres més actives de la Casa Reial. A part de les seves funcions com a membre de la família reial belga, la princesa és, per casament, duquessa de Mòdena i membre de la família imperial austriaca.
Com a conseqüència de la solteria del Duc de Brabant i del coservadurisme polític i social del príncep hereu, la princesa Àstrid fou, per gran part de la classe política i per diversos membres de la Casa Reial, una ferma candidata en substituí al príncep hereu en la línia de successió a la Corona de Bèlgica.
