Albert I de B??lgica
De Viquip??dia
Albert I de B??lgica (Brussel??les 1874 - Marche-les-Dames 1934). Rei dels belgues de 1909 a 1934 fou el tercer rei despr??s del seu oncle Leopold II de B??lgica i el seu avi Leopold I de B??lgica.
Taula de continguts |
[edita] Genealogia
Albert era fill del pr??ncep Felip de B??lgica i de la princesa Maria de Hohenzollern-Sigmaringen. Era n??t per via paterna del rei Leopold I de B??lgica i de la princesa Llu??sa d'Orleans i per via materna del pr??ncep sobir?? Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen i de la princesa Josepa de Baden.
Albert es cas?? amb la princesa Elisabet de Baviera. La princesa era duquessa a Baviera i provenia de la branca segona de la casa reial dels Wittelshbach iniciada pel casament de la princesa Llu??sa de Baviera i el pr??ncep Maximili?? de Baviera. La princesa era filla del duc Carles Teodor de Baviera i de la infanta Maria Josepa de Portugal. La princesa havia nascut al castell de Possenhofen l'any 1876. Era neboda de l'emperadriu Elisabet de Baviera Sissi. La parella tingu?? tres fills que arribaren a l'edat adulta:
- SM el rei Leopold III de B??lgica nat el 1901 i mort el 1983 a Brussel??les. Es cas?? en primeres n??pcies amb la princesa ??strid de Su??cia i en segons n??pcies amb Maria Liliana Baels
- SAR el pr??ncep Carles de B??lgica nat el 1903 i mort el 1983 a Brussel??les. Es cas?? amb la senyora Jacqueline Peyrebrune.
- SM la reina Maria Josep de B??lgica nascuda el 1906 a Brussel??les i morta el 2001 a Ginebra. Es cas?? amb el rei Humbert II d'It??lia.
[edita] De 1893 a 1898: senador de dret
La seva carrera pol??tica s'inici?? al senat belga al qual va ??sser senador de dret, non elegit, de l'any 1893 fins a l'any 1898. Sense mandat dels electors, els fills del rei tenen un paper discret com senador i nom??s han d'utilitzar aquest f??rum per a tractar temes d'inter??s general. Albert va interessar-se al desenvolupament de la infraestructura vi??ria, ferr??vi??ria i naval. M??s tard, el canal d'Anvers a Lieja, una idea que va sostenir va rebre el seu nom: el Canal Albert. L'any 1909 succe?? al seu oncle Leopold II de B??lgica.
[edita] De 1914 a 1918: la primera guerra mundial
Home de gran coratge prengu?? el control de les tropes belgues durant la primera guerra mundial i mostr?? la seva oposici?? a les tropes austrogerm??niques. La invasi?? alemanya era una vulneraci?? del tractat de Londres (1839), pel qual Pr??ssia garantia la neutralitat de B??lgica. Albert no va pas seguir el govern en exili a Saint-Adresse a prop de Le Havre a Fran??a. El fet que va romandre al pa??s i sostenir les tropes als marges de l'IJzer li va valdre molta simpatia despr??s de la guerra. Particip?? amb els aliats en les maniobres defensa i d'alliberament del pa??s.
[edita] De 1919 a 1934
Durant el seu regne, el parlament introdu?? el sufragi universal (1919) despr??s d'un conflict social i pol??tic que va comen??ar al segle XIX. Les centenars de milers v??ctimes al camp de batalla de l???IJzer van palesar l'injust??cia d'heure de morir per a la p??tria sense mai heure el dret de votar per a la mateixa. Sembla que Albert havia compr??s que el somni latent d???absolutisme dels seus predecessors Leopold I i II, era una cosa del passat.
Tingu?? cura del desenvolupament de les arts, de les infrastructures i de la ci??ncia. Assegur?? l'arbitratge informal del parlament entre els partits cat??lics, liberals i socialistes i el conflict cr??ixent entre la gent de parla francesa i neerlandesa. Va sostenir discretament el projecte de la creaci?? de la primera universitat de parla neerlandesa que va obrir-se al 1930 a Gant mentre que va respectar les prerrogatives dels parlaments.
Particip?? en nombroses expedicions de caire naturalista i cultural entre les quals destaca una al Congo (1909), a Am??rica o a la Gran Bretanya. Fou membre de L'Acad??mie de Sciences Morales et Politiques de Fran??a (1925) i cre?? el Fonds National de Recherche Scientifique Belge (1927).
Mor?? l'any 1934 a Marche-les-Dames (avui un nucli de la ciutat de Namur), mentre participava en l'escalada a un espadat aprop del marge del Mosa.
| Precedit per: Leopold II |
Reis dels belgues 1909???1934 |
Succe??t per: Leopold III |
