Notre-Dame du Sablon
De Viquipèdia
L'església Notre-Dame du Sablon, anomenada també Notre-Dame des Victoires (en francès, i en neerlandès: Onze-Lieve-Vrouw ten Zavel) és un edifici religiós situat al barri del Sablon a Brussel·les. Aquest edifici gòtic porta el nom d'una estàtua d'una Verge del segle XIV i protegeix la capella sepulcral de Tour et Taxis.
És un exemple destacat de l'estil gòtic flamejant brabançó. Amb cinc naus, va ser construïda en l'època dels ducs de Borgonya pels cinc gremis de Brussel·les que havien prosperat en l'àmbit militar. És així com el cor va ser atribuït al gremi dels ballesters, els creuers als arquers i als esgrimidors. Els arcabussers també han contribuït a l'esplendor de la construcció. El sacrarium, situat darrere el cor i que data del 1549, havia sigut la capella del gremi dels ballesters i presenta un destacat treball d'escultura. La capella que es diu dels prínceps de Tour et Taxis (1651-1676) fou construïda de marbre negre per Luc Faid'herbe. El creuer dret protegeix un tríptic de Michel Coxie, de 1592.
L'interior és senzill però ben proporcionat, amb capelles laterals i un impressionant púlpit del 1697. Resulten molt interessants els onze vitralls de 14 m d'alçada que dominen l'interior.
[edita] Història
L'església al seu origen era una modesta capella que els ballesters havien creat el 1304 sobre un terreny pertanyent a l'hospital Sant Joan. Una figureta miraculosa, treta d'una església d'Anvers i transportada a Brussel·les per Baet Soetkens, el 1348, va assegurar un èxit inesperat a aquest oratori. Els devots van afluir i amb ells les ofrenes. Al començament del segle XIV, sens dubte després de la revolució democràtica de 1421, els ballesters van resoldre reconstruir la seva capella en proporcions més vastes. Pintures murals descobertes en el cor i datades de 1435 proven que aquesta part de l'església havia de ser acabada en aquell any. Cap a 1450, la creuer era en part acabat i al mateix temps es treballava per a la gran nau.
En la segona meitat del segle XV els treballs van ser suspesos, probablement de resultes dels disturbis civils que van esclatar després de la mort de Carles I de Borgonya el Temerari el 1477, i que van durar fins a l'adveniment de Felip el Bell (1494).
Les obres es van reprendre en els últims anys del segle XV i hom commença llavors la construcció dels cinc primers trams de les naus laterals. Els dos últims trams, així com la portada principal, daten de la primera meitat del segle XVI.
