Banat

De Viquip??dia

El Banat (roman??s: Banat, serbi: ??????????, Banat, hongar??s: B??n??t o B??ns??g, alemany: Banat, eslovac: Ban??t, b??lgar: ??????????, Banat) ??s una regi?? geogr??fica i hist??rica de l'Europa Central actualment repartida entre tres pa??sos: la part oriental a Romania (comtats de Timi??, Cara??-Severin, Arad, i Mehedin??i), la part occidental a S??rbia (el Banat Serbi, majorit??riament inclos a la regi?? de Vojvodina, llevat una petita part inclosa a S??rbia Central), i una petita part septentrional a Hongria (comtat de Csongr??d).

El Banat ??s una part de la planura de Pann??nia limitada pel Danubi al sud, el riu Tisza (Theiss, Tissa, Tisa) a l'oest, el Mure?? al nord, i l'est els Carpats. La capital hist??rica ??s Timi??oara (hongar??s: Temesv??r, serbi: Temi??var), avui al comtat de Timi?? a Romania.

Taula de continguts 1 Nom 2 Geografia 2.1 El Banat Roman??s 2.2 Banat Serbi 2.3 Banat hongar??s 3 Hist??ria 4 Demografia 4.1 Poblaci?? 5 S??mbols 6 Ciutats 7 Galeria 8 Refer??ncies 9 Notes 10 Lligams externs

[edita] Nom

El nom Banat designava una prov??ncia fronterera governada per un ban. El sufix -at ??s un llatinisme (per al roman??s, cf. voievod/voievodat, i cneaz/cnezat, del llat?? mitgeval -atus).

Hi havia nombrosos banats al regne d'Hongria durant l'Edat Mitjana, com els banats de Dalm??cia, Eslav??nia, B??snia o Cro??cia. Van desapar??ixer durant el curs de les guerres amb els turcs, per?? la paraula, usada sense qualsevol altre indicaci??, indica el banat de Timi??oara, que curiosament va adquirir aquest t??tol despr??s del Tractat de Passarowitz del 1718, tot i que mai no hi va governar un ban.

[edita] Geografia

[edita] El Banat Roman??s

El 1938, els comtats de Timi??-Torontal, Cara??, Severin, Arad, i Hunedoara foren units per a formar ??inutul Timi??, que comprenia el Banat Roman??s.

El 6 de setembre de 1950 la prov??ncia fou subsitu??da per la regi?? de Timi??oara, formada pels comtats actuals de Timi?? i Cara??-Severin.

El 1956 la part meridional de la regi?? d'Arad fou incorporada a la la Regi?? de Timi??oara, que des del desembre del 1960 fou anomenada Regi?? del Banat. El 17 de febrer de 1978 es va establir una nova divisi?? territorial, i se'n formaren els actuals comtats de Timi??, Cara??-Severin i Arad.

Des de 1998, Romania ha estat dividida en vuit regions de desenvolupament, de fet una forma de divisi?? en regions aut??nomes. La Regi?? de desenvolupament de Vest est?? composta de quatre comtats: Timi??, Cara??-Severin, Arad i Hunedoara, i compr??n gaireb?? els mateixos l??mits que la Prov??ncia de Timi?? el 1929. La regi?? de Vest tamb?? forma part de l'euroregi?? del Danubi-Kris-Mures-Tisa

El Banat roman??s ??s muntany??s al sud i sudest, mentre que el nord, oest i sudoest ??s pla. El clima, llevat a les parts m??s planes, ??s en general benigne. S'hi conreen grans quantitats de civada, ordi, s??gol, arr??s, moresc i tabac, i tant el ra??m com el vi s??n de bona qualitat. La cacera i la pesca s??n importants. Tamb?? la mineria ??s rica, destacant el coure, l'estany, zinc, ferro i el carb??. De les estacions termals, la m??s destacada ??s la de Mehadia, amb aig??es sulfuroses, coneguda durant l'??poca de l'Imperi rom?? com a Termae Herculis (B??ile Herculane). L'actual banat roman??s inclou algunes ??rees muntanyoses i no formen part del Banat hist??ric o de la p??lanura pann??nica.

	Regions hist??riques de Romania
Dobrudja (Dobrudja Septentrional) ??? Mold??via (Bessar??bia ??? Bucovina ??? Budjac ??? Her??a) ??? Transsilv??nia (Banat ??? Cri??ana ??? Maramure??) ??? Val??quia (Munt??nia ??? Olt??nia)

[edita] Banat Serbi

El Banat Serbi (Banat Occidental) fou part de la Vojvodina s??rbia (1848-1849) i part del Voivodat de S??rbia i Banat de Tami?? (1849-1860). Despr??s de 1860, el Banat serbi form?? part dels comtats de Toront??l i Temes del Regne d'Hongria. El centre del comtat de Toront??l era Veliki Be??kerek (hongar??s: Nagybecskerek, roman??s: Becicherecul Mare), l'actual Zrenjanin.

La regi?? fou un comtat del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens entre 1918 i 1922, i el 1929 fou incorporat a la Banovina del Danubi (Banat del Danubi), una prov??ncia del regne de Iugosl??via.

Entre 1941 i 1944, el Banat Serbi fou ocupat per les Pot??ncies de l'Eix. Formalment form?? part de S??rbia, per?? virtualment form?? una regi?? aut??noma governada per la minoria alemanya. Des de 1945 el Banata Serbi (amb Ba??ka i S??rmia), fou incorporada a la regi?? aut??noma s??rbia de Vojvodina.

A S??rbia, el Banat ??s for??a pla. S'hi conrea Blat, civada, ordi, arr??s, moresc, c??nem i gira-sol, i hi ha jaciments de petroli i gas natural. La principal poblaci?? tur??stica de la regi?? ??s Deliblatska Pe????ara. Segons el cens del 2002, la poblaci?? del Banat Serbi (exclosa la part vorera a Belgrad) ??s formada per Serbis (70.69%), hongaresos (10.21%), romanesos, eslovacs, i altres.

Els districtes de S??rbia al Banat s??n:

• okrug Banat del Nord
• okrug Banat Central
• okrug Banat del Sud

Vegeu tamb??: Regions geogr??fiques de S??rbia

[edita] Banat hongar??s

Consisteix en una petita regi?? septentrional, que forma part del comtat de Csongr??d a Hongria. A Deszk, Sz??reg, hi viuen alguns serbis amb els hongaresos.

[edita] Hist??ria

Abans de l'arribada dels romans (emperador Traj??) el 106, el territtori fou habitat pels dacis. El domini rom??, no fou extensiu fins que Lluci Domici Aureli?? (270-275) decid?? abandonar el territori al nord del Danubi, deixant-hi una poblaci?? romanitzada.

Durant les migracions migevals, els eslaus s'hi establiren en el segle VI. la regi?? fou incorporada al Primer Imperi B??lgar a comen??aments del segle IX. La cr??nica hist??rica Gesta Hungarorum informa d'un duc anomenat Glad, governador del territori del Banat que provenia de Vidin i que era vassall de Sime?? I de Bulg??ria. El seu descendent, Ahtum, , el darrer governant, fou cristi?? ortodox i es va oposar a l'establiment del regne d'Hongria.

La regi?? fou incorporada al Regne d'Hongria en el segle XI (entre el 1008 i el 1028) per Esteve I d'Hongria, qui hi form?? el comtat de Csan??d, repartit m??s tard entre els comtats d'Arad, Temes, Krass?? i Csan??d.

El Banat fou incorporat a l'Imperi Otom?? el 1552, i esdevingu?? un eyalet (prov??ncia) otom?? anomenat Eyalet de Teme??var. Des del segle XVI, el banat fou poblat per servis i romanesos (valacs), ra?? per la qual en algunes fonts fou esmenat com a R??scia o Val??quia. El 1594 els serbis del Banat es revoltaren contra els otomans, amb ajut dels valacs.

En el segle XVII algunes parts del Banat foren incorporades a l'Imperi Austr??ac dels Habsburg. El 1716 el pr??ncep Eugeni de Savoia arrabass?? als otomans el que els quedava del Banat, i pel tractat de Passarowitz (1718) va rebre el t??tol del Banat de Temeswar, i va romandre com a prov??ncia separada de l'imperi sota administraci?? militar fins el 1751, quan l'emperadriu Maria Teresa I d'??ustria hi ha introduir l'administraci?? civil. La prov??ncia del Banat de Temeswar fou abolida el 1778. La part meridional fou incorporada a la Frontera Militar (Krajina Banat) fins que aquesta fou abolida el 1871.

Durant el govern otom??, algunes parts del Banat tenien poca densitat de poblaci?? degut a les gueres, i la majoria del territori rest?? dessolat, bosc??s i salvatge. El comte Claudius Mercy (1666-1734), nomenat governador del Banat el 1720, va prendre nombroses mesures per a regenerar el Banat. Les zones abandonades entre el Danubi i el Tisza foren roturades, es construiren canals i carreteres, s'hi establiren artesans alemanys i altres colons agraris.

Maria Teresa es va interessar molt??ssim pel Banat, orden?? colonitz ar la regi?? amb nombrosos pagesos alemanys, encoratj?? l'explotaci?? de les riqueses minaires, i desenvolup?? les mesures introdu??des per Mercy. Els colons alemanys procedien de Su??bia, Als??cia i Baviera, aix?? com les prov??ncies d'??ustria. Molts dels assentaments del Banat oriental eren poblats majorit??riament per alemanys. Els alemanys ??tnis de la regi?? eren coneguts com a Donauschwaben (Suabis del Danubi). Els hongaresos no hi foren cridats fins a molt m??s tard.

El 1779 la regi?? del Banat fou incorporada a la Hongria dels Habsburg, i s'hi crearen els comtats de Toront??l, Temes i Krass??. El 1848 la part occidental fou incorporada a la Vojvodina s??rbia, regi?? aut??noma dels Habsburg. Durant la revoluci?? de 1848-1849, el Banata fou ocupat per les tropes s??rbies i hongareses.

Despr??s de la revoluci?? de 1848, el Banat, junt amb Srem i Ba??ka, fou convertit en un territori separat de l'imperi austriac com a Voivodia de S??rbia i Banat de Tami?? (Woivodschaft Serbien und Temescher Banat), per?? el 1860 la prov??ncia fou abolida i incorporada novament al regne d'Hongria.

Despr??s del 1871, la Frontera Militar situada al sud del Banat fou posada sota administraci?? civil i novament incorporada al Banat. Els comtats de Krass?? i Sz??r??ny foren unificats el 1881.

L'octubre del 1918 es va proclam?? a Timi??oara la rep??blica del Banat, i el govern d'Hongria en reconegu?? la independ??ncia. Tanamteix, a les dues setmanes, les tropes s??rbies penetraren al territori i aboliren la rep??blica.

El 1918-1919 (confirmat pel Tractat de Versalles del 1919 i pel Tractat del Trianon del 1920) la majoria del Banat formaria part de Romania (tot Krass??-Sz??r??ny, dos ter??os de Temes i una petita part de Toront??l). La part sud-occidental (la major part de Toront??l i un ter?? de Temes) formaria part del nou Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (m??s tard Iugosl??via). Una petita ??rea vora Sz??ged fou incorporada a la nova Hongria.

El territori del Banat forma part actualment dels comtats romanesos de Timi??, Cara??-Severin, Arad, i Mehedin??i), la regi?? s??rbia de la Vojvodina i del Districte de Belgrad i del comtat de Csongr??d (Hongria).

[edita] Demografia

El 1660-1666, els serbis vivien a la part occidental (plana) del Banat, mentre que els romanesos vivien a la part oriental (muntanya). ^[1]

El 1743-1753, la composici?? ??tnica del Banat era: ^[2]

• 3 districtes orientals tenien poblaci?? romanesa: Lugoj, Caransebe??, i Or??ova.
• 3 districtes occidentals tenien poblaci?? s??rbia: Veliki Be??kerek, Pan??evo, and Velika Kikinda.
• 6 districtes centrals tenien poblaci?? mixta: Timi??oara, Lipova, Vr??ac, Nova Palanka, Ciacova, i Cenad.

Segons dades del 1774, la poblaci?? del Banat de Temesvar tenia 375,740 habitants i era compost per: ^[3]

• romanesos = 220.000 (58.55%)
• Serbis i grecs = 100.000 (26.61%)
• Alemanys = 53.000 (14.11%)
• Hongaresos i b??lgars = 2.400 (0.64%)
• Jueus = 340 (0.09%)

Segons el cens del 1910, la poblaci?? del Banat era de 1.582.133 habitants, inclosos:

• 592,049 (37.42%) Romanesos
• 387,545 (24.50%) Alemanys
• 284,329 (17.97%) Serbis
• 242,152 (15.31%) Hongaresos
• Un petit nombre d'altres grups ??tnics com eslovacs, croats, rusyns, b??lgars, etc.

A S??rbia la poblaci?? alemanya aviat emigr?? o fou expulsada despr??s de la Segona Guerra Mundial, com a conseq??encia dels fets que hi esdevingueren. A Romania la majoria emigraren el 1989 per raons econ??miques.

[edita] Poblaci??

La poblaci?? del Banat antigament ha estat:

• 1717: 85.166
• 1743: 125.000
• 1753: 210.992
• 1774: 375.740
• 1797: 667.912
• 1910: 1.582.133

[edita] S??mbols

El s??mbol her??ldic tradicional del Banat ??s un lle??, encara present a l'escut de Romania i a l'escut de Vojvodina.

[edita] Ciutats

Les principals ciutats del Banat s??n:

• Romania:
  • Timi??oara (317.651)
  • Re??i??a (83.985)
  • Lugoj (44.571)
  • Caransebe?? (28.294)
• S??rbia:
  • Zrenjanin (79.545)
  • Pan??evo (76.110)
  • Kikinda (41.825)
  • Vr??ac (36.001)

[edita] Galeria

Timisoara cathedral.jpg Timi??oara, Romania, catedral ortodoxa	Timi??oara, Romania, font al centre de la ciutat	Timi??oara, Romania, catedral cat??lica	Zrenjanin, Serbia, ajuntament i monument al rei Pere I de S??rbia
Vr??ac, S??rbia	Or??ova, Romania	O??elu Ro??u, Romania, torre central	Kikinda, S??rbia
Skorenovac, S??rbia	Lugoj, Romania	Zsombolya Church.jpg Jimbolia, Romania

[edita] Refer??ncies

• Miodrag Milin, Vekovima zajedno (Iz istorije srpsko-rumunskih odnosa), Temi??var, 1995.
• Milan Tutorov, Mala Ra??ka a u Banatu, istorika Zrenjanina i Banata, Zrenjanin, 1991.
• Milan Tutorov, Banatska rapsodija, istorika Zrenjanina i Banata, Novi sad, 2001.
• Dr. Branislav Bukurov, Ba??ka, Banat i Srem, Novi Sad, 1978.
• Milojko Brusin, Na??a razgrani??enja sa susedima 1919-1920, Novi Sad, 1998.
• Jovan M. Pejin, Iz pro??losti Kikinde, Kikinda, 2000.
• Du??an Bel??a, Mala istorija Vr??ca, Vr??ac, 1997.

[edita] Notes

1. ??? Dr. Du??an J. Popovi??, Srbi u Vojvodini, knjiga 2, Novi Sad, 1990.
2. ??? Dr. Du??an J. Popovi?? (see above)
3. ??? Miodrag Milin, Vekovima zajedno (iz istorije srpsko-rumunskih odnosa), Temi??var, 1995.

[edita] Lligams externs

• backabanat.com
• banatul.com