Transsilvània

De Viquipèdia

Transsilvània (en romanès Transilvania, Ardeal o Ţara Ungureasca; en hongarès Erdély; en alemany Siebenbürgen) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania. Va ser un principat des del segle X fins al 1918 quan es va unificar amb Moldàvia i Valàquia per configurar l'estat romanès.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Economia 3 Població 4 Etimologia 5 Història 5.1 Història antiga: Transsilvània en el cor de l'estat daci

[edita] Geografia

El territori que avui es coneix com a Transsilvània està format per 16 comtats (en romanès judeţi), amb una superfície total de gairebé 103.600 km², més de la meitat de la superfície total de Romania, i localitzats al centre i al nord-oest del país. Els 16 comtats són:

• Alba
• Arad
• Bihor
• Bistriţa-Năsăud
• Braşov
• Caraş-Severin
• Cluj
• Covasna
• Harghita
• Hunedoara
• Maramureş
• Mureş
• Sălaj
• Satu Mare
• Sibiu
• Timiş

La plana transsilvana, amb una altitud de 300-500 m sobre el nivell del mar, conté els rius Mureş, Someş, Criş i Olt, així com altres tributaris del Danubi. Cluj-Napoca, amb una població de 318.027 habitants, n'és la ciutat principal; altres centres urbans importants són: Timişoara (317.651), Braşov (283.901), Oradea (206.527), Arad (172.824), Sibiu (155,045), Târgu Mureş (149.577), Baia Mare (137.976) i Satu Mare (115.630).

[edita] Economia

La Transsilvània conté nombrosos recursos minerals, principalment lignit, ferro, plom, manganès, or, coure, gas natural, sal i sofre. Hi ha grans indústries siderúrgiques, químiques i tèxtils. Altres ocupacions importants de la població són la ramaderia, la producció de vi i el cultiu de fruites.

A Transsilvània es produeix el 35% del PIB de Romania, i té un PIB per càpita (PPP) de 11.500 dòlars EUA, un 10% més alt que la mitjana romanesa.

[edita] Població

D'acord amb el cens del 2002, la regió tenia una població de 7.221.733 persones, amb una majoria romanesa (75% del total de la població). Hi existeixen també comunitats de grups de parla hongaresa, principalment magiars i sículs (20% del total de la població), gitanos (3,5%) i alemanys (1,5%). Antigament la població romanesa, fou discriminada. Tot i haver-ne una població considerable de parla romanesa, no fou fins al 1780 que es va crear una escola on tant sols es parlava romanès, ja que a la resta es parlava magiar i alemany, i a partir de llavors els romanesos van començar a reclamar els seus drets. Durant la revolució de 1848 molts hongaresoparlants es van sentir romanesos al mateix temps que molts romanesoparlants recolzaven la corona hongaresa, amb tot, la majoria de la població magiar o sícula va posar-se de part de Budapest i la valaca, de Bucarest. Mes tard Ceausescu va descriminar i fins i tot assassinar i deportar molts magiars. Actualment els romanesos i els hongaresos conviuen sense tantes tensions al país.

[edita] Etimologia

El nom de Transsilvània va ser utilitzat per primera vegada en un document llatí el 1075 com a "Ultra Silvam", que significa "més enllà de la forest". El nom va ser canviat després a "Transylvania", que conserva el mateix significat. Aquest nom és una traducció de l'expresió hongaresa Erdő-elve, ja que a Hongria fins al segle XIX el llatí era la llengua oficial.

El nom actual en hongarès és Erdély, del qual es deriva el nom romanès Ardeal. Aquest fet, però, es negat en cercles nacionalistes romanesos amb l'argument de que en realitat es tracta d'un nom d'origen desconegut. En romanès tradicionalment s'ha fet servir també el nom de Ţara Ungureasca, literalment "Terra dels Hongaresos".

El nom alemany Siebenbürgen significa "set ciutats", en referència a les ciutats dels saxons transsilvans de la regió.

[edita] Història

[edita] Història antiga: Transsilvània en el cor de l'estat daci

Herodot informa del Agathyrsi, que vivien a Transsilvània en el segle V aC.

	Regions històriques de Romania
Dobrudja (Dobrudja Septentrional) • Moldàvia (Bessaràbia • Bucovina • Budjac • Herţa) • Transsilvània (Banat • Crişana • Maramureş) • Valàquia (Muntènia • Oltènia)