Revolució de 1848
De Viquipèdia
Les Revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la Primavera de les Nacions, la Primavera dels pobles o l'Any de les Revolucions fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil. Les revoltes tingueren lloc principalment durant el primer trimestre de l'any 1848 i anaren dirigides contra l'absolutisme i els imperis. Aquestes revolucions eren conseqüències violentes d'una varietat tan àmplia de causes que per aquest motiu és difícil de veure-les com a resultat de qualsevol tipus de moviment o fenomen social.
Els canvis havien tingut lloc a Europa durant la primera part del segle XIX. En política, tant els reformistes burgesos com els polítics radicals estaven buscant un canvi pels governs de les seves nacions. En la societat, el canvi tecnològic estava creant noves formes de vida per a les classes obreres, a part, una premsa popular estenia consciència política, i els valors nous i les idees com el liberalisme, el nacionalisme i el socialisme començaven a aparèixer de sobte.
Taula de continguts |
[edita] Causes
Les causes de les Revolucions del 1848 són molt diverses a més a més que a cada estat van haver-hi característiques diferents. Alguns llocs que van patir aquestes onades van ser París, Berlín, Viena, Praga, Budapest o Roma, i mentre en alguns països la revolta va tenir només caràcter social, en d'altres s'hi van ajuntar reivindicacions nacionals, ja sigui reivindicant la unitat de nacions dividides (sobretot a Alemanya, però també a Itàlia) com la independència o autonomia d'altres (a Polònia i als territoris de l'Imperi Austríac).
[edita] Econòmiques
L'any 1847 es va produir una crisi econòmica, la qual va afectar el sector agrari justament després d'una temporada de males collites, especialment de patates, aliment bàsic per a les classes populars. La mala situació de la gent al camp va influir en els sectors industrial i financier, provocant l'atur de molts obrers.
[edita] Polítiques
La negació de drets i llibertats a grans sectors de la societat francesa: la monarquia de Lluís Felip d'Orleans només satisfeia els interessos de l'alta burgesia, per tant, deixant així a la petita burgesia i el proletariat política i econòmicament de banda.
[edita] Conseqüències
Tot i que les revolucions de 1848 van fracassar, les seves reivindicacions van influir poderosament en la ideologia liberal del segle XIX. A curt termini, només van produïr el canvi durador d'un règim autoritari a un de més democràtic a Dinamarca i al Piemont.
[edita] Socials
Els diferents grups que es van unir als inicis de la revolució es van separar més tard a l'hora de defendre diferents objectius:
- Gran part de la petita burgesia, amb por que esclatés una revolució social, es va unir a la gran burgesia, encara que durant tot el segle XIX les seves diferències van encarnar-se en les lluites polítiques entre moderats i radicals.
- El proletariat va començar a adquirir consciència de classe i si bé va actuar amb desorganització, es va constituir com un moviment autònom.
- Els camperols, un cop aconseguida la seva alliberació del règim senyorial, es van conduir de forma molt moderada i el seu objectiu en el futur fou preservar les conquestes aconseguides.
[edita] Polítiques
A l'Europa Occidental la revolució de l'any 1848 va comportar el sorgiment dels ideals democràtics: sufragi universal, sobirania popular, igualtat social: va significar l'aparició de la classe treballadora com a força política. Com en altres ocasions, la revolució va començar a França. Pel febrer, un alçament popular va posar fi a la monarquia de Lluís Felip d'Orleans i es va proclamar la república social (drets per als treballadors) i el sufragi universal.
A l'Europa Oriental la lluita va ser essencialment antiabsolutista i contra la dominació imperial austríaca. Així, la revolta va tenir un caire liberal a Viena, on la revolució va obligar el canceller Metternich a dimitir, i nacionalista, perquè nombrosos pobles es van alçar contra la dominació imperial (Hongria, Bohèmia, el nord d'Itàlia, i la Confederació Germànica).
Tot i que la majoria de les revolucions van ser sufocades, les reformes liberals i el processos d'independència nacional es van consolidar a la segona meitat del segle XIX.
[edita] Vegeu també
- Revolucions de 1820
- Revolucions de 1830
[edita] Enllaços externs
- Revolució de 1848 (castellà)
- Informació sobre liberalisme i nacionalisme (castellà)
[edita] Bibliografia
- Orbe. Ed. Vicens Vives. Educació Secundaria. Ciències Socials, Història. ISBN:978-84-316-7035-1.
