Església Ortodoxa Sèrbia

De Viquipèdia

Església Ortodoxa Sèrbia Српска Православна Црква Srpska Pravoslavna Crkva
Catedral de Sant Sava
Fundador	Sant Sava
Autocefàlia/Autonomia	1219-1459, 1557-1776, 1832.
Reconeixement	1222, per Constantinoble.
Primat actual	Patriarca Pavle
Seu	Belgrad
Territori principal	Sèrbia, Montenegro, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina.
Llengües litúrgiques	Serbi, Eslau Antic.
Calendari	Julià

L'Església Ortodoxa Sèrbia (en serbi: Српска Православна Црква/Srpska Pravoslavna Crkva), és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa. Amb l'autocefàlia declarada el 1219 i reconeguda el 1922, té la seu del seu Patriarcat a Belgrad. Exerceix la seva jurisdicció sobre els ortodoxos de Sèrbia, Montenegro, Croàcia i Bòsnia i Hercegovina, fonamentalment, però s'estén a la majoria de països que han rebut la influència de la immigració serboeslava, ja sigui històricament com en l'actualitat.

[edita] Història

[edita] Orígens

Els serbis es van convertir al cristianisme poc temps després de la seva arribada als Balcans, abans del Gran Cisma entre l'Església Catòlica Romana, de ritus llatí, i l'Església Ortodoxa, de ritus grec. Durant la primera edat mitjana, la fidelitat religiosa dels serbis era dividida o indefinida respecte a aquestes dues esglésies. Es considera que a principis del s.XIII Sant Sava, fill de Stefan Nemanja (fundador de l'estat medieval serbi) i germà de Stefan Prvovencani (primer rei de Sèrbia), va unir els serbis en la comunió ortodoxa persuadint el Patriarcat de Constantinoble d'atorgar l'autocefàlia a l'Església de Sèrbia, essent el mateix Sava el seu primer arquebisbe.

L'estatus de l'església sèrbia va créixer en mida i prestigi alhora que el regne medieval dels serbis. Quan el Rei Stefan Dusan assumí el títol imperial de tsar el 1346, l'Arquebisbat de Pec assolí la posició de Patriarcat. El segle següent suposà l'expansió i consolidació definitiva de l'Església Ortodoxa Sèrbia.