On Amazon.it: https://www.amazon.it/Complete-Concordances-James-Bible-Azzur/dp/B0F1V2T1GJ/


Genguis Khan - Viquipèdia

Genguis Khan

De Viquipèdia

Genguis Khan
Genguis Khan

Genguis Khan (nascut entre els anys 1162-1167 i mort l'any 1227) fou el primer emperador mongol. Utilitzà la seva genialitat política i militar per unificar les tribus mongols de l'Àsia central i així fundar l'Imperi Mongol. Per aconseguir això conquerí la major part d'Àsia, incloent la Xina, Rússia, Pèrsia, l'Orient mitjà i Europa de l'Est. El seu nét, Khublai Khan, fou el primer emperador de la dinastia Yuan a Xina.

Taula de continguts

[edita] Joventut

AnomenatTemüjin al nèixer, era fill de Yesügei, cap de la tribu dels Borjigid, un clan Kiyan. Segons les creences mongoles, va nàixer amb un coàgul de sang a la mà, signe del seu futur destí.

El 1162, essent encara un nen, es convertí en cap de la seva tribu a causa de la mort del seu pare, assassinat pels tàrtars. Rebutjant ser dirigit per un nen, el seu clan l'abandonà amb sa mare. Passà els anys següents amb la seva família seguint la forma de vida dels nòmades. Fet presoner per una tribu rival, poc després aconseguí escapar amb l'ajuda d'un dels seus captors.

A l'edat de 20 anys, conegué la seva futura dona, Borte, i la tribu li oferí una pell de marta. La llegenda diu que s'hi casà després de salvar-la de les mans d'uns segrestadors.

[edita] Unió de les tribus

A aquest període, els pobles nòmades d'Àsia central estaven dividits i eren fàcilment manipulats pels pobles sedentaris dirigits per reis poderosos, com els de la dinastia Jin del nord de la Xina. Aliat dels xinesos, el jove Temüjin intervingué en les lluites contra els seus adversaris, principalment els tàtars, el poble mongol més potent.

Forjant sòlides amistats entre els caps dels clans mongols, Temüjin començà una política de guerres i d'aliances que el conduïren a convertir-se en el senyor dels mongols el 1206.

[edita] Fundació de l'Imperi

L'Imperi Mongol al segle XIII
L'Imperi Mongol al segle XIII

Un khuriltai (consell de caps mongols) donà a en Temüjin el títol de Genguis Khan, que significa "Cap Suprem".

"Pertanyia a una tribu mongola, de religió xamanista, que havia dominat la Mongòlia oriental fins que, a mitjan del segle XII, fou gairebé anorreada pels tàtars. Temüjin trobà refugi a l'Ulaanbaatar, entre la tribu nestoriana comandada per Togrïl Beg (el Preste Joan de Marco Polo). Ajudat per aquest i al capdavant d'un poderós exèrcit inicià diverses campanyes, que el conduïren a l'extermini dels seus rivals (tàtars, 1198-1202; karaits, 1203; etc). El 1206 fou elegit cap suprem de tota la Mongòlia per l'assemblea dels prínceps mongols i emprengué la conquesta de la Xina, dominada pels tanguts i pels tungús (presa de Pequín, 1215). A l'oest s'enfrontà amb els xas de Coràsmia, a qui arrabassà Bukharà (1219) i Samarcanda (1220), mentre que les seves tropes arribaven a l'Azerbaidjan i a la Rússia meridional. El 1221 passà l'Oxus i entrà a Balkh; saquejà també Ghaznī, Herat i Merv. L'èxit de Genguis Khan, més ennllà dles seus dots de guerrer, fou degut a l'organització que proporcionà el rudiment de llei imperial mongòlica (yasa) donada al conglomerat de tribus que unificà. El seu imperi (de la mar Càspia fins a Corea) no durà gaire, car, en morir, el repartí entre els seus fills."[1]

Com a nou emperador desenvolupà un nou sistema d'organització militar basat en el sistema decimal, dividint els exèrcits en grups de 10, 100, 1.000 i 10.000 (tumen). Els soldats duien les seves famílies i cavalls amb ells, cada genet disposava de tres o quatre cavalls.

[edita] La campanya final

El 1206, Genguis Khan va iniciar la invasió de Xina, la qual estava dividida en quatre regnes. En la frontera, els quals ja havien començat a perdre la lleialtat cap als chin, va ser els primers a capitular. Un cop acabada aquesta campanya, ja tenia una bona base per atacar als yuchen.

El conflicte que Genguis Khan tingué amb la dinastia xinesa de Xia Occidental des de l'època del khuriltai, donà lloc a la primera guerra de conquesta de l'emperador. Aquesta conquesta donà lloc a un acord de pau el 1209, on l'emperador de Xia Occidental reconegué la seva inferioritat.

L'atac als chin es va enfocar com un conflicte de caràcter nacional i racial en el qual els pobles turco-mongols s'unien contra els pobles que ocupaven les províncies septentrionales de Xina. D'aquesta forma els önguts que custodiaven les fronteres septentrionals dels chin i altres pobles com els ch´i-tan (kitan) es van unir amb rapidesa a la causa mongola. Així Genguis Kan va arribar fins a Pequín el 1214, encara que la ciutat va ser presa un any més tard per Muqali, un dels seus generals, requerint-se l'atenció del Gran Khan a l'oest.

[edita] Família

Borte, primera muller de Genguis Khan
Borte, primera muller de Genguis Khan

Temujin va tenir quatre germans i una germana:

  • Khasar (germà)
  • Khajiun (germà)
  • Temüge (germà)
  • Temülen (germana)

Amb la seva dona Borte va tenir quatre fills:

Els seus quatre fills participaren a les campanyes de Genguis i varen esdevenir Khan de diferents Khanats, però va ser Ogödei qui va ser Gran Khan.

[edita] Herència

El de Genguis Khan ha sigut l'últim imperi tribal de l'història universal, hereu dels milers d'anys de guerres entre les tribus nòmades i el món civilitzat, dels antics enfrontaments dels caçadors i els pastors contra el camperols. El xoc entre la cultura nòmada i urbana no acabaria amb Genguis Khan, però no ha tornat a assolir els nivells que va assolir amb el cabdill mongol.[2]

L'any 1937 l'ànima de Genguis Khan va desaparèixer del monestir budista de Mongolia Central, situat al costat del riu de la Lluna, al costat de les montanyes negres de Shanj, on els lames l'havien protegit i venerat durant segles i segles. Durant els anys trenta, soldats a les ordres de Stalin executaren a uns trenta mil mongols en una sèrie de campanyes contra la cultura i la religió d'aquest poble. Els soldats saquejaren els monastirs, mataren els monjos, violaren les monges, detrossaren tots els objectes religiosos, expoliaren les biblioteques, cremaren les escriptures i destruiren els temples. Segons s'explica, algú va rescatar secretament l'encarnació de l'ànima de Genguis Khan del monestir de Shanj i, per protegir-la, la va traslladar a la capital, Ulaanbaatar, on finalment va desparèixer. [2]

Actualment, Genguis Khan ha esdevingut el símbol d'una Mongòlia que s'esforça en definir la seva identitat. La seva cara apareix a les etiquetes de vodka i als bitllets de banc.

Estàtua de Genguis Khan a Mongòlia
Estàtua de Genguis Khan a Mongòlia

[edita] Notes

  1. Article de l'Enciclopèdia Catalana
  2. 2,0 2,1 WEATHERFORD, Jack: Genghis Khan. Editorial Crítica, 2006

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Genguis Khan

Static Wikipedia March 2008 on valeriodistefano.com

aa   ab   af   ak   als   am   an   ang   ar   arc   as   ast   av   ay   az   ba   bar   bat_smg   bcl   be   be_x_old   bg   bh   bi   bm   bn   bo   bpy   br   bs   bug   bxr   ca   cbk_zam   cdo   ce   ceb   ch   cho   chr   chy   co   cr   crh   cs   csb   cv   cy   da   en   eo   es   et   eu   fa   ff   fi   fiu_vro   fj   fo   fr   frp   fur   fy   ga   gd   gl   glk   gn   got   gu   gv   ha   hak   haw   he   hi   ho   hr   hsb   ht   hu   hy   hz   ia   id   ie   ig   ii   ik   ilo   io   is   it   iu   ja   jbo   jv   ka   kab   kg   ki   kj   kk   kl   km   kn   ko   kr   ks   ksh   ku   kv   kw   ky   la   lad   lb   lbe   lg   li   lij   lmo   ln   lo   lt   lv   map_bms   mg   mh   mi   mk   ml   mn   mo   mr   ms   mt   mus   my   mzn   na   nah   nap   nds   nds_nl   ne   new   ng   nl   nn   nov  

Static Wikipedia (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu