Burgundis
De Viquipèdia
Els burgundis foren un poble germànic. Ptolomeu esmentava als Buguntes, entre el Vístula i el Viadus que probablement foren el mateix poble després conegut com burgundis. D'aquestos Plini diu que fou una branca dels Vàndals, com ho foren els varinis, els carinis i els gutons. Altres autors els fan d'arrel romana sorgit de pobles i colons establerts pels romans als "burgi".
Habitaven entre l'Oder i el Warthe, i va emigrar per no sotmetre's als gots. Uns es van establir a l'illa de Bornholm (Burgundarholm) però el nucli principal va avançar per les terres dels pobles hermions (el conjunt de pobles del qual els sueus eren el principal però en el que figuraven també longobards, semnons, hermundurs i altres) arribant a la Gàl·lia en temps de Probe (276- 282), sent rebutjats, pel que es van establir en l'alt Main, a l'oest dels marcomans
L'any 289 se'ls troba al sud-oest de Germània, on es possible que haguessin anat a petició del emperador Valentinià per combatre als Alamans, amb els que eren en guerra. Els burgundis tenien un exercit de vuitanta mil homes, però no se'ls va permetre establir-se mes enllà del Rin.
El 363 van tornar a atacar territori imperial a la Gàl·lia i el 406 van travessar el Rhin i es van establir a la regió anomenada després Borgonya. Fou el general Estilicó que va permetre als burgundis d'establir-se al Imperi.
Joví fou proclamat emperador (412) a Magúncia pel rei Guntahar dels burgundis, que l'any anterior havia creuat el Rin, però mes tard Aeci va impedir que obtinguessin mes territoris. Els burgundis foren derrotats diverses vegades i en una d'elles Guntahar va morir, però van aconseguir assentar-se a la Gàl·lia i es van fer cristians. Al seu establiment al oest del Alps van fundar un regne.
Vegeu: Borgonya.
