Infern (La Divina Com??dia)

De Viquip??dia

L'Infern (l'Inferno) ??s el primer dels tres llibres o c??ntics que componen la Divina Com??dia, de Dante Alighieri. Els dos seg??ents son el Purgatori i el Parad??s.

Taula de continguts 1 Tem??tica 2 Argument 3 Estructura dels cants 4 Bibliografia 5 Enlla??os externs

[edita] Tem??tica

Com en la resta de l'obra, en la descripci?? de l'Infern el nombre tres s'usa constantment de forma simb??lica: els damnats son repartits en tres categories, cadascuna localitzada en seccions m??s profundes de les cavitats subterr??nies.

L'ordenament de les penes, com explica Virgili al Cant XI, troba el seu origen en l'??tica a Nic??mac d'Arist??til, i estableix una jerarquia del mal basada en l'??s de la ra??. Els pecadors menys allunyats de D??u i la llum s??n els culpables incontin??ncia, que no han fet ??s de la ra??. Posteriorment venen els violents, que tot i regir-se per la ra??, l'han vist encegada per la passi??. Finalment s'hi troben els fraudulents i els tra??dors, que sent homes savis han obrat el mal intencionadament i conscient.

Tots els pecadors de l'Infern tenen una caracter??stica en com??: tot i els turments a que estan sotmesos, perceben la seva dist??ncia de D??u com el patiment m??s dur.

[edita] Argument

?? Nel mezzo del cammin di nostra vita

mi ritrovai per una selva oscura,

ch?? la diritta via era smarrita. ??

El poema comen??a el Divendres Sant de l'any 1300, quan el poeta tenia 35 anys i es trobava "a mig cam?? de la vida" (A Salms 90:10 s'estima una vida normal en setanta anys). Dant es desperta enmig d'una selva fosca (potser una al??legoria d'estar contemplant el su??cidi, ja que al Cant XII els su??cides es representen amb un bosc). ??s atacat per tres b??sties salvatges (una pantera, un lle?? i una lloba) de les que no es pot escapar. Dant ??s rescatat per Virgili per mitj?? de la intercessi?? de la seva estimada Beatriu, i tots dos inicien el viatge al m??n subterrani. Despr??s d'aquest primer cant introductori, comen??a el viatge cap a l'Infern.

Dant passa per la porta de l'infern, on hi ha inscrita la famosa frase "Abandoneu tota esperan??a els que aqu?? entreu". Al vest??bul infernal hi troba els indolents, aquells que a la vida no va fer ni el b?? ni el mal, i que no s??n volguts a l'infern per?? tampoc poden marxar-ne. Viuen a les ribes del riu Aqueront, que Dant i Virgili creuen a bord de la barca del barquer Caront, que en un inici era reticent a deixar passar Dant perqu?? encara no era mort. Durant el trajecte el poeta es desmaia i no es recupera fins arribar l'altra banda.

A partir d'aqu??, Virgili guiar?? Dant a trav??s dels nou cercles de l'Infern. Els cercles s??n conc??ntrics, i cada cop representen una maldat m??s gran fins arribar al centre de la terra on es troba Satan??s. A cada cercle, els pecadors s??n castigats amb una pena corresponent al seu crim. A difer??ncia dels pecadors que es trobaran al Purgatori, els de l'Infern justifiquen els seus pecats i no se'n penedeixen.

Al primer cercle, o els llimbs, s'hi troben tots aquells que no han estat batejats. Tot i no ser pecadors, no van acceptar Crist i per aix?? no s??n castigats de forma activa sin?? que la seva pena ??s la privaci?? de veure D??u. All?? s'hi troben els que van viure abans de la vinguda de Crist, entre ells els grans homes de l'antiguitat com el mateix Virgili, Homer, Horaci, o Ovidi. Tamb?? s'hi troben els pagans virtuosos, com per exemple Salad??.

A partir del primer cercle s'hi troben tots els que van pecar deliberadament. El rei Minos jutja cada ??nima i l'assigna a un dels vuit cercles inferiors, segons la concepci?? de vici i virtut cl??ssica (aristot??lica) que separa els pecats d'incontin??ncia, de viol??ncia, i de frau.

Els pecats d'incontin??ncia (debilitat per controlar els propis desitjos i instints naturals) s??n els menys greus i per tant apareixen primers. Al segon cercle s'hi troben els luxuriosos, les ??nimes dels quals son sacsejades constantment per tempestes violentes com la passi?? per la que es van deixar endur en vida. Al tercer cercle el Ca Cerber vigila els golafres i al quart Plut?? els avars i els pr??digs. Al cinqu?? cercle es troben les aig??es pantanoses del riu Estix, on els iracunds es barallen entre ells eternament.

L'Estix envolta la ciutat de Dite (Dis, o Ciutat de Llucifer), que compr??n les parts inferiors de l'Infern. Dins hi ha els condemnats per pecar activament, i no passiva. Les muralles de la ciutat estan custodiades per ??ngels caiguts, les f??ries i la medusa, que no deixen passar Dant i Virgili fins que un ??ngel baixa del Parad??s per garantir-los l'entrada.

Al sis?? cercle els heretges estan atrapats en tombes en flames. El set?? cercle, guardat pel Minotaure, est?? dividit en tres anells: a l'exterior hi ha els violents contra persones i b??ns, al central hi ha els violents contra ells mateixos (o su??cides), i a l'interior els violents contra D??u (blasfems), la natura (sodomites), o l'art (usurers).

Als ??ltims dos cercles de l'Infern es castiguen els pecats que impliquen frau o engany conscient. Per accedir als cercles cal baixar per un gran precipici, que Dant i Virgili descendeixen a les esquenes de Geri??, un monstre alat amb el rostre d'un home honest i una cua d'escorp??.

El vuit?? cercle, on es troben els culpables d'obrar el mal deliberadament, est?? dividit en deu fosses. All?? s'hi reben c??stigs d'acord amb el frau com??s: els alcavots i seductors s??n fuetejats, els aduladors s??n coberts de fems, els simon??acs estan enterrats de cap per avall amb foc a les plantes dels peus,i als falsos profetes se'ls hi ha girat el cap sobre les espatlles perqu?? nom??s pugin veure el que tenen al radera per?? mai el que hi ha davant.

M??s endavant, els corruptes bullen en una olla de quitr??, i els hip??crites estan obligats a carregar capes de plom pesades com les seves mentides. Els lladres, sota la cust??dia dels centaures, s??n perseguits per serps. Quan reben la picada, pateixen diverses transformacions i alguns es converteixen en serps que picaran a d'altres lladres. Els consellers deslleials cremen separadament. Els sembradors de disc??rdia s??n ferits per l'espasa d'un diable, i finalment, els falsificadors pateixen diferents tipus de malalties.

Entre el vuit?? i el nov?? cercle s'hi troben els gegants. Un d'ells, Anteu, baixa Dant i Virgili fins a l'abisme que forma el nov?? cercle de l'Infern. All?? s'hi troben la pitjor mena de fraudulents, aix?? ??s, els tra??dors, enfonsats en un llac de gel anomenat Cocit. Es troben agrupats en quatre zones conc??ntriques:

La primera zona, o zona Ca??na, inclou els tra??dors a la fam??lia com Ca??n (que va matar el seu germ??). La segona zona ??s la Antenora, on hi ha els tra??dors a la p??tria. Antenor de Troia va vendre la seva ciutat als grecs durant la guerra. La zona Tolomea, on hi ha els tra??dors als hostes, rep el nom per Tolomeu de Jeric??, que va convidar Sim?? Macabeu i els seus fills a un banquet on els va fer matar. A mesura que Dant i Virgili van avan??ant per les zones, els pecadors estan cada cop m??s coberts pel gla?? de Cocit de manera que als del tercer cercle nom??s se'ls veu la part superior del rostre, i tenen els ulls tapats de les ll??grimes que se'ls hi han congelat de manera que no els queda ni el consol del plor.

La quarta i darrera zona ??s la Judeca, on s'hi troben els que com Judes Iscariot van trair els seus benefactors. All?? els pecadors es troben completament submergits al gla?? en posicions retor??ades. Com que all?? Dant i Virgili no poden parlar amb ning??, caminen r??pidament fins al centre de l'infern on hi ha el pitjor dels tra??dors (Satan??s, que es va rebel??lar contra D??u).

Satan??s est?? representat com una b??stia gegantina terror??fica. Est?? enterrat al gel fins la cintura, i bat les seves sis ales intentant d'escapar, per?? el vent g??lid que causa encara assegura m??s el seu empresonament. Tres grans rostres, un de vermell, un de blanc, i un d'un groc p??l??lid, i a cadascuna de les seves tres boques i mastega els tres grans tra??dors de la humanitat: els caps del costat masteguen els assassins de C??sar, Brutus i Cassi, i la cara central mastega Judes Iscariot. El deixeble que va vendre Jes??s pateix el m??s gran dels c??stigs, amb el cap dins de les mand??bules i el seu cos penjant esgarrapat per les urpes Satan??s.

Els dos poetes s'escapen del centre de l'Infern descendint per la pell de Satan??s fins a un forat que els porta del centre de la terra a l'altre hemisferi just abans del Diumenge de Pasqua, sortint a la superf??cie sota un cel estrellat.

[edita] Estructura dels cants

Lloc	Damnats	Pena	Personatges	Cant
Selva	-	-	Pantera, Lle??, Lloba, Virgili	I II
Vest??bul o la Porta Infernal	Indolents ("ni fidels ni rebels a D??u", rebutjats pel Cel i l'Infern.)	Perseguits per vespes i t??vecs	Caront	III
Primer cercle Llimbs	Virtuosos no batejats o nascuts abans de Crist	Desitgen poder veure D??u en va (Pena espiritual)	Homer, Horaci, Ovidi, Luc??, Electra, H??ctor, Enees, Juli C??sar, Camil??la, Pentesilea, Rei Latinus, Lav??nia, Brutus, Lucr??cia, J??lia, M??rcia, Corn??lia, Salad??, Arist??til, S??crates, Plat??, Dem??crit, Di??genes (identificaci?? confusa), Anax??gores, Tales, Emp??docles, Her??clit, Zen?? (no se sap quin), Diosc??rides Pedaci, Orfeu, Cicer??, Linos, S??neca, Euclides, Tolomeu, Hip??crates, Avicena, Gal??, Averrois	IV
Segon cercle Incontinents	Luxuriosos	Ser sacsejats eternament per una tempesta violenta	Minos, Paolo i Francesca, Sammu-ramat, Ninus, Dido, Siqueu, Cle??patra, Helena de Troia, Aquil??les, Paris, Tristany	V
Tercer cercle Incontinents	Golafres	Revolcar-se al fang com animals, sota una pluja constant.	Ca Cerber, Ciacco	VI
Quart cercle Incontinents	Avars i pr??digs	Carregar grans pesos	Plut??	VII
Cinqu?? cercle Incontinents	Iracunds	Barallar-se despullats atrapats al fang de l'Estix	Fl??gies, Felip Argenti, les F??ries (Megera, Al??lecto i Tis??fone), Medusa, missatger del Cel	VII VIII
Sis?? cercle Ciutat de Dite	Heretges	Atrapats en tombes enceses	Farinata degli Uberti, Cavalcante dei Cavalcanti, Emperador Frederic II, Ottaviano degli Ubaldini, Papa Anastasi II	IX X XI
Set?? cercle Violents Anell primer	Violents contra el proisme	Enfonsats en un riu de sang bullent, a una profunditat equivalent a la gravetat del seu crim	Minotaure, Centaures (Quir??, Nessus i Folos), Alexandre de Feres, Dion??s de Siracusa, Ezzelino de Romano, Opizzo II d'Este, Azzo VIII d'Este, Guy de Montfort, ??tila, Pirrus Neopt??lem, Sext Pompeu, Rinier Pazzo, Rinier Corneto	XII
Violents Anell segon	Violents contra ells mateixos (suicides i malbaratadors)	Convertir-se en plantes (suicides) Ser perseguits per gossos de ca??a (malbaratadors)	Harpies, Pier della Vigna, Lano da Siena, Jacob de Sant Andreu, suicida florent?? an??nim	XIII
Violents Anell tercer	Violents contra D??u (blasfems), contra la natura (sodomites) i contra l'art (usurers)	Atrapats sota una pluja de foc en una platja en flames (els blasfems estirats, els sodomites , i els usurers asseguts)	Capaneu, Brunetto Latini, Prisci??, Francesc d'Accorso, Andrea de' Mozzi, Guido Guerra, Tegghiaio Aldobrandi, Iacopo Rusticucci, Guillem Borsiere, Geri??, un membre de les fam??lies Gianfigliazzi, Obriachi, i Scrovegni	XIV XV XVI XVII
Cercle vuit?? Fraudulents Fossa primera	Alcavots i seductors	Caminar en cercles fuetejats per dimonis	Venedico Caccianemico, Jas??	XVIII
Fossa segona	Aduladors	Immersos en fems	Alessio Interminelli, Tais	XVIII
Fossa tercera	Simon??acs	Enterrats en roques de cap per avall, amb flames a la planta dels peus	Papa Nicolau III, Papa Bonifaci VIII, Papa Climent V	XIX
Fossa quarta	Fetillers, bruixots i endevinadors	Caminar amb el cap girat enrere, sense poder veure el que hi ha a davant	Amfiarau, Tir??sias, Aronta, Manto, Calcant, Eur??pil, Miquel Scot, Guido Bonatti, Asdente	XX
Fossa cinquena	Baraters	Immersos en quitr?? bullent	Els malesgrapes (Malacua, Escatinyador, Alajup, Petjagebre, Goss??s, Barba-rullat, Dragon??s, Liban??s, Porc-d'ullals, Burxacans, Follet, Roig-de-nas), Martino Bottario (El vell de Santa Zita), Ciampolo de Navarra, Fra Gomita, Michele Zanche	XXI XXII XXIII
Fossa sisena	Hip??crites	Portar pesades capes de plom	Catalano dei Malavolti, Loderingo degli Andal??, Caif??s, Ann??s, fariseus	XXIII
Fossa setena	Lladres	Ser perseguits i mossegats per serps, i amb el ver?? transformar-se en serps per picar als altres	Vanni Fucci, Cacus, Agnello Brunelleschi, Cianfa Donati, Buoso Donati, Puccio Sciancato, Francesco Cavalcanti	XXIV XXV
Fossa vuitena	Consellers fraudulents	Cremar envoltats en flames	Ulisses, Di??medes, Guiu de Montefeltro	XXVI XXVII
Fossa novena	Sembradors d'esc??ndol i de cisma	Ser ferits per un diable amb una espasa, que reobre les ferides quan es curen	Mahoma, Al?? ibn Abi-T??lib, Pier da Medicina, Gai Escriboni Curi??, Mosca dei Lamberti, Bertran de Born, Geri del Bello	XXVIII XXIX
Fossa desena	Falsificadors falsificandors de metall, alquimistes falsificadors de persones, suplantadors falsificadors de monedes falsificadors de paraules, falsos testimonis	Patir malalties Lepra i escorbut (metall) r??bia (persones) hidropesia (monedes) febre aguda (paraules)	Grifolino d'Arezzo, Cap??cchio, Gianni Schicchi, Mirra, Mestre Adam, esposa de Putifar, Sin??	XXX
Nov?? cercle (Cocit, el llac de gla??) Primera zona: Ca??na	Tra??dors als parents (Com Ca??n)	Immersos al llac de gla?? a l'altura del coll	Alessandro degli Alberti, Napoleone degli Alberti, Mordret, Vanni de' Cancellieri, Sassolo Mascheroni, Camicione de' Pazzi	XXXI XXXII
Segona zona: Antenora	Tra??dors a la p??tria (Com Antenor)	Immersos al llac de gla?? fins la barbeta	Bocca degli Abati, Buoso da Duera, Tesauro dei Beccheria, Gianni de' Soldanieri, Ganel??, Tebaldello Zambrasi, Comte Ugolino della Gherardesca, Arquebisbe Ruggieri degli Ubaldini	XXXII XXXIII
Tercera zona: Tolomea	Tra??dors als hostes (Com Tolomeu de Jeric??)	Immersos al llac de gla?? fins a mitja cara	Fra Alberigo, Branca Doria	XXXIII
Quarta zona: Judeca	Tra??dors als benefactors (Com Judes Iscariot)	Totalment summergits al gel, tres grans pecadors son mastegats i esgarrapats per Llucifer	Llucifer, Judes Iscariot, Brutus i Cassi	XXXIV

[edita] Bibliografia

• Vittorio Sermonti, Inferno, Rizzoli 2001.
• Umberto Bosco e Giovanni Reggio, La Divina Commedia - Inferno, Le Monnier 1988.
• Andrea Gustarelli e Pietro Beltrami, L'Inferno, Carlo Signorelli Editore, Mil?? 1994.
• Francesco Spera (a cura di), La divina foresta. Studi danteschi, D'Auria, N??pols 2006.
• Altri commenti della Divina Commedia sono quelli di: Anna Maria Chiavacci Leonardi (Zanichelli, Bolonya 1999), Emilio Pasquini i Antonio Quaglio (Garzanti, Mil?? 1982-2004), Natalino Sapegno (La Nuova Italia, Flor??ncia 2002).

[edita] Enlla??os externs

• Traducci?? catalana de Sagarra de la Divina Com??dia, fragment de l???Infern.