Sext Pompeu Pius
De Viquipèdia
Sext Pompeu Magne o Sext Pompeu Pius (Sextus Pompeius Magnus Pius, 67 - 35 aC) va ser un general i polític romà, fill de Pompeu Magne.
Era fill menor de Pompeu i de la seva tercera esposa, Múcia Tèrcia. Quan va esclatar la guerra civil entre el seu pare i Juli Cèsar (49 aC), va ser traslladat a Lesbos amb la seva madrastra, Cornèlia Metel·la. Pompeu es va reunir amb ells després de la derrota a la batalla de Farsàlia i se'ls va emportar a Egipte on va ser assassinat. Va presenciar la mort del seu pare des de el vaixell on era. Llavors es va dirigir a Xipre i es va reunir amb el seu germà Gneu Pompeu Magne el Jove a l'Àfrica, on va romandre quan el seu germà se'n va anar a Hispània.
Després de la derrota de Tapse (46), va fugir a Hispània, on junt amb el seu germà Gneu i Tit Labiè va organitzar un altre exèrcit per oposar-se a Cèsar. Sext va ocupar Còrduba, però després de la batalla de Munda (45), en què van morir Gneu i Labiè, va haver de fugir de nou.
Sext es va refugiar al país dels lacetans entre l'Ebre i els Pirineus on va viure del robatori i va reunir una considerable banda de seguidors amb els que es va dirigir a la Bètica que era governada per Gai Carrines que no disposava de tropes i les que tenia eren veterans pompeians que es van declarar per Sext, com també els nadius.
Diverses ciutats com Carteia van caure a les seves mans i la mort de Cèsar (15 de març del 44 aC) el va afavorir. Asini Pol·lió, successor de Carrines en el govern de la Bètica o Ulterior, tenia poc talent militar i va patir algunes derrotes davant Sext, entre elles una de seriosa que va permetre a Sext dominar tota la Bètica. Sext va pactar amb el governador de la Citerior i de la Gàl·lia Narbonense, Lèpid, per el qual s'establia una treva i es permetia que Sext pogués anar a Roma per rebre l'herència paterna. Així ho va acceptar i el senat li va concedir a més a més una important quantitat de diners en compensació per la propietat paterna que havia estat confiscada.
Quant Marc Antoni se'n va anar a la Gàl·lia Cisalpina per oposar-se a Dècim Juni Brut Albí, el senat va buscar suports contra el triumvir, i va apel·lar a Lèpid i a Sext que llavors havia arribat a Massília amb una flota i un exèrcit disposat a intervenir segons més convingués. Durant la campanya de Mutina contra Marc Antoni, el senat el va nomenar (43 aC) cap de la flota romana (republicana), però Sext va restar inactiu.
El mateix 43 aC Octavi (August) va controlar el consolat i va imposar la lex Pedia proposada per Quint Pedi|Pedi, el seu aliat, per la que tots els assassins de Cèsar eren proscrits. Pompeu fou inclòs entre els assassins de Cèsar tot i que no hi havia tingut cap part, i finalment fou proscrit l'octubre quan es va establir el triumvirat; el domini de la flota li garantia la seguretat però com que els governadors de les Hispànies i el de la Gàl·lia es van declarar pel triumvirat, no disposava de cap base a terra ferma.
Es va limitar a atacar a les zones costeres, i les seves forces es van augmentar amb els que els triumvirs havien proscrit, i amb molts esclaus i finalment es va veure amb forces per desembarcar a Sicília on va establir els seus quarters dominant Mylae, Tindaris, Messana i Siracusa, i finalment tota l'illa. El governador (propretor) de Sicília, Aule Pompeu Bitínic, li va entregar Messana a condició de repartir el govern de l'illa. També va rebre el suport de Quint Cornifici, governador de la província d'Àfrica. El domini d'aquestes províncies pels pompeians va afectar seriosament al subministrament de gra a Roma.
El 42 aC Octavi va enviar a l'illa al seu llegat Quint Salvidiè Ruf que va aconseguir evitar els atacs de Sext a les costes italianes però fou derrotat a l'estret de Sicília quan va provar d'enfrontar-se a la flota pompeiana. Sext estava al cim del seu poder i es va fer dir fill de Neptú; llavors va fer matar al cogovernador Bitínic, acusat d'una suposada conspiració, i va esdevenir governador únic. També dominava Sardenya i Còrsega. Mentre Octavi lluitava a Grècia contra els republicans Pompeu va estar inactiu el que fou un error fatal. El 41 aC Octavi va estar ocupat amb l'anomenada guerra de Perusa.
Al començament del 40 aC Marc Antoni va buscar l'aliança amb Pompeu i aquest va enviar forces a Itàlia però les va haver de retirar quan es va produir la reconciliació dels triumvirs a Brundusium, els quals van decidir fer la guerra a Sext. Aquest amb la seva flota interceptava tots els enviaments de gra des de Egipte i les províncies orientals, i havia produït l'escassetat a Roma, i això va fer que es desfermessin aldarulls demanant la pau amb Sext. Octavi va considerar prudent fer el que el poble volia i amb la medicació de Luci Escriboni Libó (sogre de Sext Pompeu), es va signar la pau a Misenum el 39 aC, per la qual els triumvirs reconeixien a Sext les províncies de Sicília, Sardenya, Còrsega i Acaia, li prometien el consolat, el càrrec d'àugur i una indemnització per compensar la seva fortuna privada de disset milions i mig de denaris; a canvi Sext proveiria de gra a Itàlia i protegiria el comerç a la Mediterrània; a més la seva filla es casaria amb Marc Marcel, el fill d'Octàvia (germana d'Octavi August). El pacte va ser afavorit per Antoni, que necessitava pacificar el front sicilià abans d'emprendre una ambiciosa campanya a Pàrtia], però després el tractat no es va complir, ja que Marc Antoni va refusar entregar Acaia i per tant Pompeu no va aturar els atacs als vaixells.
El 38 aC el principal llegat de Sext, Menes o Menòdor, es va passar a Octavi al que va entregar Sardenya i Còrsega i una part important de la flota. A partir d'aquesta afortunada situació, August va decidir iniciar la guerra i va enviar a Gai Calvisi Sabí al front de la seva flota, amb Menes com a llegat, però la campanya no li fou favorable, i la flota octaviana fou derrotada dues vegades, a Cumae (per Menècrates, que va morir en combat) i prop de Messana, on la flota fou destruïda per una turmenta; però llavors Pompeu no va aprofitar la situació i va romandre inactiu altre cop desaprofitant un altra bona ocasió. Octavi, per contra, va equipar una nova flota i va fer preparatius tot l'any 37 aC, i va donar el comandament de la nova flota al seu amic Marc Vipsani Agripa.
Abans del combat decisiu Menes va tornar a canviar de bàndol, descontent del comandament subordinat que li donava Octavi. El 36 aC tot estava a punt per l'enfrontament. Octavi disposava de tres flotes: una pròpia al port de Júlia prop de Baiae; la de Marc Antoni (sota comandament de Estatitli Taure, a Tàrent; i la e Lèpid a la costa africana. Planejava atacar Sicília al mateix temps per tres punts diferents, però una turmenta va desbaratar els plans i només la flota de Lèpid va arribar a Sicília i va desembarcar a Lilibea; Taure va poder tornar a Tàrent però la flota d'Octavi va quedar en gran part destruïda prop del promontori de Palinurum i la resta va haver de restar a Itàlia.
Sext Pompeu va donar gracies a Neptú però va romandre inactiu. Un altre cop Menes va trair a Sext i va tornar al camp d'Octavi. La flota d'aquest, després de reforçar la flota i reparar els vaixells damnats, va tornar a sortir cap a Sicília, va derrotar a la flota pompeiana a Mylae (destruint 30 vaixells de Sext) i finalment va lliurar la batalla decisiva a Naulochus entre Mylae i el promontori de Pelorium; en aquesta batalla la flota de Sext, sota comandament de Demòcares, i la d'Octavi, dirigida per Agripa, amb uns 300 vaixells cadascuna, van lluitar aferrissadament i Agripa va obtenir la victòria.
Sext Pompeu va fugir a Messana on es va embarcar, junt amb la seva filla, cap a Orient, amb disset vaixells, i va poder arribar en seguretat a Mitilene. Mentre Octavi es va enfrontar llavors a Lèpid, que havia ocupat Sicília, i no va poder perseguir al fugitiu.
Sext va començar a negociar amb els caps de Tràcia i del nord-est de la mar Negre, per trobar aliats en una lluita per l'Orient contra Marc Antoni, i també va entrar en contacte amb els parts.
El 35 aC Pompeu va creuar de Lesbos a l'Àsia Menor i es va apoderar de Làmpsac. Gai Furni, llegat de Marc Antoni, se li va enfrontar; a mes Antoni va enviar a Marc Tici o Titi amb una flota de 120 vaixells. Pompeu, que amb els seus pocs vaixells no podia fer front a aquesta flota, va cremar les seves naus; els seus amics li van recomanar pactar amb Antoni, però no els va escoltar i molts el van abandonar, entre els quals el seu sogre Escriboni Libó.
Sext va intentar fugir cap a Armènia, però abandonat pels seus soldats, fou capturat per les forces d'Antoni. Fou portat presoner a Milet on poc després fou executat per orde de Tici que segurament havia rebut instruccions en aquest sentit de Marc Antoni (35 aC). Tenia 40 anys; Marc Antoni va al·legar no tenir part en la seva mort.
