Marc Vipsani Agripa
De Viquipèdia
Marc Vipsani Agripa (Marcus Vipsanius Agrippa, Dalmàcia 63 aC-Campània 12 aC) fou un militar i polític romà.
Fou fill de Lucius i descendia d’una família poc coneguda. Els 20 anys va estudiar a Apol·lònia (Il·líria), juntament amb el jove Octavi (després Octavi August). A la mort de Cèsar el 44 aC, Agripa va aconsellar a Octavi d’anar corrent a Roma. Octavi el va prendre amb ell i li va encarregar de rebre el jurament de fidelitat de les legions que s’havien declarat al seu favor. El 43 aC li va encarregar de perseguir a Caius Cassi, un dels assassins de Juli Cèsar.
El 41 aC va esclatar l’anomenada guerra de Perusa o Guerra Perugiana (Guerra de Perusa) entre Antoni i Octavi, i Agripa, que era pretor, va dirigir part de les tropes del darrer i va assetjar a Antoni a Perúgia, ciutat que va ocupar el 40 aC, i al final del mateix any va entrar a Sipontum, que havia caigut abans en mans d'Antoni.
El 38 aC va obtenir un triomf a la Gàl·lia contra un grup de caps gals revoltats. També va entrar a Germània fins al país dels Cats i va assentar als Ubis a l’esquerra del Rin. Seguidament va combatre als rebels d'Aquitània als que va reduir a l’obediència, victòria que fou important per consolidar el poder d'Octavi. Així aquest li va confiar el comandament del exèrcit contra Sext Pompeu el 37 aC i li va oferir el triomf però Agripa el va rebutjar, però va acceptar el consolat al que fou promogut per Octavi el 37 aC.
Com a cònsol li fou encarregada la construcció d’una flota que pogués oposar-se al domini marítim de Sext Pompeu. Al llac de Lucrina prop de Baiae va edificar Portus Júlia, en honor d'Octavi (de la gens Júlia), i va construir naus i també va donar instrucció als mariners. El 36 aC Agripa va derrotar a Sext Pompeu a Milae (Mylae) i després a Nauloc a la costa de Sicília, i amb aquesta darrera victòria va acabar amb la supremacia naval de Sext Pompeu. Li fou concedida una corona naval pel seu triomf, que no se sap si fou la primera que es donava o abans Pompeu el gran ja n’havia concedit una a M. Var.
El 35 aC Agripa va rebre el comandament d'Il·líria i després va estar sota les ordres d'Octavi quant va anar a la regió el 34 aC. El 33 aC va tornar a Roma i fou edil, i es va gastar gran quantitat de diners en obres publiques. Va restaurar els aqüeductes d'Apià, Marcià i Anià, i en va fer un de nou, de 8 km de llarg, de Tepula a Roma, al que va donar el nom de Julià; també va fer un gran nombre de petits treballs molt útils per portar i distribuir l’aigua a la capital. Va fer netejar la claveguera de Tarquini Prisc i va adornar la ciutat amb estàtues dels artistes mes importants de Roma. Quant va exercir per tercer cop el consolat el 27 aC, va construir el Panteó (on hi la inscripció "M. Agrippa L. F. Cos. Tertium fecit")
Quant va esclatar la guerra entre Octavi i Marc Antoni, Agripa fou nomenat comandant en cap de la flota (32 aC) i va ocupar Methone al Peloponès, i Leucas, Patres i Corint, i a la batalla d'Accium (31 aC) fou decisiu a la victòria. L’any següent va retornar a Roma i Octavi, ara August, li va concedir un "vexillum caeruleum" o bandera de color verd-mar.
El 28 aC fou cònsol per segona vegada i es va casar amb Marcel·la, neboda d'August i filla de sa germana Octàvia. Abans havia estat casada amb Pompònia, la filla de Pomponi Àtic, que no se sap si s’havia mort o se’n havia divorciat. El 27 aC va tornar a ser cònsol (per tercera vegada). El 25 aC va acompanyar a August a la guerra contra els càntabres. Es creu que es van produir algun enfrontaments entre Agripa i el seu cunyat Marcel, nebot d'August i el seu presumpte successor, i per evitar l’enfrontament l’emperador va enviar a Agripa com a procònsol a Síria, però després de deixar Roma Agripa es va aturar a Mitilene, a l’illa de Lesbos, i va enviar a Síria al seu llegat. El 23 aC va morir Marcel i August va permetre ràpidament la tornada del seu amic.
El 21 aC es van produir conflictes en l’elecció dels consols; aquest mateix any August li va demanar de divorciar-se de Marcel·la per poder-lo acollir a la seva família, i li va donar la ma de Júlia, viuda de Marcel, i filla d'August i de la seva tercera muller Escribònia.
El 19 aC Agripa va tornar com a governador a la Gàl·lia i va pacificar una revolta local. Va fer construir carreteres i l’aqüeducte de Nimes. Després va seguir a Hispània on va sotmetre als càntabres després d’una ferotge lluita, però no va acceptar el triomf que una vegada mes August li va oferir . El 18 aC fou elegit tribú per cinc anys juntament amb August; el 17 aC August va adoptar als seus dos fills Caius i Lucius; al final de l’any Agripa va acceptar la invitació d'Herodes i va anar a Jerusalem i a la regió va fundar la colònia militar de Beritos (Beirut) i seguidament va anar al Pont (16 aC) i va creuar cap al Regne del Bòsfor on va imposar com a rei a Polemó (15 aC) i va fer tornar les àguiles romanes que havien estat preses per Mitridates.
Va tornar després passant per Jònia on va romandre un temps i va donar privilegis als jueus (14 aC), i el 13 aC va arribar a Roma on el càrrec de tribú li fou prorrogat per cinc anys; seguidament va anar a Panònia on va imposar la tranquil·litat i el 12 aC va tornar a Roma i es va retirar a Campània on va morir inesperadament el març del any 12 aC quant tenia 51 anys. El seu cos fou portat a Roma i enterrat al mausoleu d'August que va pronunciar personalment l’oració fúnebre.
Agripa va deixar de la seva primera dona Pompònia, a una filla de nom Vipsània, que fou la dona del futur emperador Tiberi. De la segona don Marcel·la va tenir alguns fills el record del quals s’ha perdut. I de Júlia va tenir cinc fills: Júlia, casada amb L. Emili Paule; Agripina (Agripina I o Major) casada amb Germànic; Caius, Lucius i Pòstum Agripa
