Menes (llibert)
De Viquipèdia
Menes (Menas, Μηνᾶς) fou un llibert de Pompeu Magne i de Sext Pompeu. Appià l'esmenta amb el nom Menòdor ( Μηνόδωρος) que hauria adoptat quan va rebre la manumissió.
L'any 40 aC Sext Pompeu, llavors aliat a Marc Antoni contra Octavi, va enviar a Menes al front d'una flota i quatre legions, a ocupar Sardenya. Menes va aconseguir el propòsit i la fidelitat de les dues legions estacionades a l'illa, però aquesta fou reconquerida aviat per Helè, llibert d'Octavi, encara el mateix 40 aC.
Llavors Menes va rebre el comandament d'una flota per fer operacions contra Octavi i Antoni, que s'acabaven de reconciliar, i va assolar la costa d'Etrúria i altre cop va conquerir Sardenya, però per guanyar el favor d'Octavi va alliberar a Helè i altres presoners destacats que havia fet, sense cap rescat.
El 39 aC va intentar dissuadir a Sext de fer la pau amb Octavi i Antoni, però en debades. Llavors en una entrevista de Sext amb Antoni i Octavi a Misenum, li va suggerir tallar les cordes de la nau i emportar-se als dos rivals, propòsit rebutjat per Sext.
Aquest darrer, després de l'alliberament d'Helè havia començar a sospitar de la fidelitat de Menes i també per informacions rebudes d'aquí i d'allà. El 38 aC Sext va demanar comptes a Menes de la seva administració a Sardenya i aquest va fer matar als missatgers i va acordar amb Octavi l'entrega de l'illa i les forces militars sota el seu control, oferta que Octavi va acceptar; Octavi després no va acceptar lliurar a Menes a mans de Sext Pompeu i encara el va tractar amb distinció, el va elevar a l'orde eqüestre, i el va nomenar llegat de Calvisi Sabí amb el comandament dels mateixos vaixells que havia lliurat, i en aquest comandament va participar a finals del 38 aC en la campanya naval que en conjunt fou desfavorable a Octavi però en la que Menes va fer bons serveis.
Quan es van reiniciar les hostilitats entre Sext i Octavi el 36 aC, Menes va desertar el camp d'Octavi i va retornar a la fidelitat de Sext segons es creu per estar ofès per haver tingut fins llavors només un comandament subordinat; en les operacions que van seguir va obtenir alguns èxits parcials, però com que no fou restaurat al seu antic comandament, va desertar altre cop al camp d'Octavi.
Aquest el va acceptar però aquesta vegada ja el va veure amb mals ulls. El 35 aC va acompanyar a Octavi en la campanya a la costa nord-est de la mar Adriàtica i va morir a la campanya de Pannònia durant el setge de Síscia.
