Quint Pedi (cònsol)
De Viquipèdia
Quint Pedi (Quintus Pedius) fou besnebot de Juli Cèsar (net de Júlia Major, la germana de Cèsar) segons Suetoni, o potser de Júlia Menor ja que és diu que la seva mare era Àcia Prima, la major de les tres filles de Marc Aci Balb i Júlia, germana de Cèsar; les seves germanes eren Àcia Cesònia (mare d'Octavi) i Àcia Tèrcia. Investigacions modernes sospiten que podria ser el fill de Júlia Major, ja que va exercir alts càrrecs en vida de Cèsar.
Apareix esmentat el 57 aC com a llegat del seu besoncle (o oncle) a la Gàl·lia. El 55 aC fou candidat a edil curul junt amb Gneu Planci i altres, però fou derrotat. El 49 aC, al esclatar la guerra, es va unir a Cèsar.
Va romandre a Itàlia el 48 aC mentre Cèsar era a Grècia, exercint com a pretor, i va derrotar a Miló a la vora de Thuris. El 45 aC servia com a llegat de Cèsar contra els pompeians a Hispània i va participar en la campanya de Munda contra els fills de Pompeu. Va tornar a Roma amb Cèsar la tardor d'aquell any i va rebre els honors del triomf amb títol de procònsol.
Al testament de Cèsar (44 aC) fou esmentat com un dels seus hereus junt amb dos besnebots més, Gai Octavi (August) i Luci Pinari; Octavi va obtenir tres quarts i l'altre quart se l'havien de repartir Pinari i Pedi; aquest va cedir la seva herència a Octavi. Morts els cònsols Aule Hirti i Gai Vibi Pansa a Mutina l'abril del 43 aC, Octavi fou elegit cònsol juntament amb Pedi; va proposar llavors la Lex Pedia, que castigava a tots els assassins de Cèsar amb aquae et ignis interdictio. Pedi va ser deixat encarregat de la ciutat mentre Octavi va anar al nord d'Itàlia. Quant August es va unir a Lèpid i Marc Antoni, Pedi va proposar anul·lar la sentencia de proscripció que s'havia llençar contra ells i el senat va haver de consentir, i no massa després es va formar el triumvirat a Bonònia.
Van arribar a Roma noticies de llistes de proscrits que van estar a punt de causar una revolta a la ciutat ja que no es sabia qui hi havia a aquestes llistes. Pedi ho va poder evitar, i al dia següent al mati va declarar (sense saber res) que només 70 persones eren en aquesta llista i va donar garanties per els altres. La tensió viscuda li va causar un atac de cor del que va morir a la nit (novembre del 43 aC).
