Luci Escriboni Libó (sogre de Sext Pompeu)
De Viquipèdia
Luci Escriboni Libó (Lucius Scribonius Libo) fou un magistrat romà, sogre de Sext Pompeu.
Es esmentat el 56 aC any en que fou tribú de la plebs i va donar suport al punt de vista de Gneu Pompeu sobre Egipte i el cas de Ptolemeu XII Auletes.
Al esclatar la guerra el 49 C va estar al costat de Pompeu i fou comandant d'Etrúria, però es va haver de retirar i es va unir als cònsols a Campània des de on va sortir amb la resta de pompeians cap a Brundusium i després a Grècia. Estant a Brundusium Cèsar li va enviar un negociador de nom Canini Rèbil, que era amic seu, per aconseguir la reconciliació amb Pompeu, però no va aconseguir res.
Va seguir al costat de Pompeu i juntament amb Marc Octavi va dirigir la flota de Libúrnia i de la mar Egea, com a llegats de Bíbul, comandant suprem de la flota pompeiana. Va aconseguir algunes victòries sobre els almiralls de Cèsar a Dalmàcia: Dolabel·la fou expulsat de la zona de Dalmàcia i Gai Antoni fou derrotat i fet presoner.
Després es va reunir amb Bíbul i quan aquest va morir poc després li fou assignada la comandància suprema de la flota; amb 50 vaixells es va presentar davant de Brundusium per bloquejar la ciutat on era Marc Antoni, amb part de les tropes de Juli Cèsar, a l'espera de creuar a Grècia. Fou derrotat per Marc Antoni i es va haver de retirar i Marc Antoni va poder creuar cap a Grècia.
Segurament no es va sotmetre a Cèsar després de la batalla de Farsàlia i va restar en armes. Mort el dictador el 44 aC era a Hispània al costat de Sext Pompeu, a favor del qual va escriure les autoritats romanes. No es va separar de Sext i el 40 aC es esmentat com un dels que va acompanyar a Júlia (mare de Marc Antoni), que s'havia refugiat a Sicília després de la guerra de Perusa, cap a l'Orient on era Marc Antoni. Aquest fet va alarmar a Octavi que temia una unió entre Sext Pompeu, que dominava la mar, i Marc Antoni, i per guanyar el favor de Pompeu i el seu sogre Libó, per consell de Mecenes, va proposar casar-se amb Escribònia, germana de Libó, tot i que era més gran que el mateix Octavi (August). Aquest matrimoni va establir la pau entre els triumvirs i Pompeu, pau que fou negociada el 39 aC pel mateix Libó, que després es va establir a Misenum. Quan la guerra es va renovar el 36 aC Libó va romandre inicialment lleial a Pompeu fins que, quan va veure que no podia guanyar, el va abandonar (35 aC).
Fou cònsol el 34 aC junt amb Marc Antoni i va avalar la pau de Misenum. Va morir en data no coneguda però no gaire temps després.
