Tit Labi?? (trib??)

De Viquip??dia

Tit Labi?? (Titus Labienus) fou trib?? de la plebs el 63 aC amb Cicer?? com a c??nsol.

Era nebot de Quint Labi?? i amb el pretext de venjar la mort de l'oncle va acusar de perduellio al vell Rabiri, per?? en realitat el que volia era agradar a Juli C??sar. Rabiri fou defensat per Cicer??, que per la seva banda volia satisfer al partit del senat.

Labi?? va fer un plebiscit per aprovar una llei per la qual el col??legi de pont??fexs ja no escolliria als seus membres per cooptaci??, i l'elecci?? tornava al poble; just per aquesta llei Juli C??sar fou escollit Pont??fex M??xim. Com que C??sar volia compensar a Pompeu, Labi?? i el seu col??lega Tit Ampins Balb van proposar diversos honors pel cap dels optimats.

C??sar se'l va emportar el 58 aC a la seva prov??ncia de G??l??lia Transalpina com a llegat. Labi?? va portar el t??tol de propretor que segurament va obtenir de C??sar, i que permetia agafar el comandament en abs??ncia del proc??nsol. Va seguir al costat de C??sar durant la campanya de les G??l??lies d'aquell any; va derrotar als tigurins i mai es va mostrar disposat a fer valer els seus m??rits per damunt dels del seu cap. Despr??s de les campanyes contra helvecis i germ??nics, va deixar a Labi?? amb el comandament als quarters de hivern i el conqueridor se'n va anar a la G??l??lia Cisalpina.

Probablement l'any seg??ent (57 aC) va deixar la zona doncs no apareix durant tres anys i el seu lloc apareix ocupat per Publi Cras (el fill del triumvir) i hi va romandre fins el 54 aC quan Cras va anar a S??ria per acompanyar al seu pare a la fatal campanya contra els parts. Llavors Labi?? torna a apar??ixer a la G??l??lia, al territori dels rems (remi) a la frontera amb els trevirs (treviri) on va derrotar a Induciomarus i va sotmetre als trevirs.

A la campanya contra Vercingetorix el 52 aC, hi va tenir una part activa; va ser enviat amb quatre legions contra s??nons i parisis i va ocupar la seva capital Agendicum, des de on va marxar cap a Lut??cia, que fou incendiada quan s'acostava, veient-se obligar a tornar a Agendicum al con??ixer que els eduins i els bel??l??vacs s'havien revoltat. De cam?? va derrotar a les forces del gal Camulogenus. Al hivern va fer un intent d'eliminar per assassinat a Commi, cap dels atrebats, que organitzava una nova revolta, per?? no va sortir be.

Durant dos anys va restar amb el comandament nom??s per sota de C??sar. El 51 aC era a la G??l??lia Togada (Togata o Cisalpina) defensant col??nies romanes per?? aviat va retornar a la Transalpina i fou enviat contra els trevirs als que va sotmetre sense problemes per segona vegada. El 50 aC C??sar li va donar el comandament de la G??l??lia Cisalpina.

Totes aquests vict??ries van fer pensar a Labi?? que era un geni i va comen??ar a desobeir a C??sar. Aquest conflicte fou aprofitat pels optimats per buscar el suport de Labi??, i finalment aquest va passar al parit pompei??, i quan va esclatar la guerra el 49 aC, Labi?? es va posar al costat del senat, el partidaris del qual de moment el van cobrir d'elogis. Per?? ni els seus soldats ni les ciutats li van fer costat clarament i C??sar va entrar a la G??l??lia Cisalpina sense trobar resist??ncia.

El 48 aC va participar com a llegat de Pompeu en la campanya de Gr??cia on es va distingir per les seves crueltats. Segons Appi?? fou el seu consell el que va induir a Pompeu a no explotar el seu ??xit de Dyrrhachium, quan podia haver guanyat la guerra. Els soldats de C??sar que havien servit a les seves ordes i eren capturats eren executats. Fins i tot els seus consells a Fars??lia van contribuir a la derrota.

Despr??s de Fars??lia va fugir a Dyrrhachium, on va trobar a Cicer??. De all?? es va reunir amb Afrani a C??rcira amb la idea de unir-se a Cat??. De l'illa van anar a Cirene que li va tancar les portes per?? finalment Labi?? i Afrani van poder arribar a ??frica on Escipi?? i Cat?? encara disposaven d'un ex??rcit important. El 46 aC va combatre contra C??sar a Ruspina, i encara que va tenir alguns ??xits fou finalment rebutjat; despr??s fou llegat d'Escipi??, funcions que va exercir la resta de la campanya.

Despr??s de la batalla de Thapsus, Labi?? va fugir a Hisp??nia amb Gneu Pompeu el Jove i el 45 aC va ser a la batalla de Munda. Labi?? va sortir del camp en aquesta batalla per impedir que Bogud II de Maurit??nia ocupes el campament pompei?? per?? els soldats van pensar que fugia i es van desmoralitzar i van acabar perdent la batalla. El mateix Labi?? va morir i el seu cap fou enviat a C??sar.