Tit Labiè (tribú)

De Viquipèdia

Tit Labiè (Titus Labienus) fou tribú de la plebs el 63 aC amb Ciceró com a cònsol.

Era nebot de Quint Labiè i amb el pretext de venjar la mort de l'oncle va acusar de perduellio al vell Rabiri, però en realitat el que volia era agradar a Juli Cèsar. Rabiri fou defensat per Ciceró, que per la seva banda volia satisfer al partit del senat.

Labiè va fer un plebiscit per aprovar una llei per la qual el col·legi de pontífexs ja no escolliria als seus membres per cooptació, i l'elecció tornava al poble; just per aquesta llei Juli Cèsar fou escollit Pontífex Màxim. Com que Cèsar volia compensar a Pompeu, Labiè i el seu col·lega Tit Ampins Balb van proposar diversos honors pel cap dels optimats.

Cèsar se'l va emportar el 58 aC a la seva província de Gàl·lia Transalpina com a llegat. Labiè va portar el títol de propretor que segurament va obtenir de Cèsar, i que permetia agafar el comandament en absència del procònsol. Va seguir al costat de Cèsar durant la campanya de les Gàl·lies d'aquell any; va derrotar als tigurins i mai es va mostrar disposat a fer valer els seus mèrits per damunt dels del seu cap. Després de les campanyes contra helvecis i germànics, va deixar a Labiè amb el comandament als quarters de hivern i el conqueridor se'n va anar a la Gàl·lia Cisalpina.

Probablement l'any següent (57 aC) va deixar la zona doncs no apareix durant tres anys i el seu lloc apareix ocupat per Publi Cras (el fill del triumvir) i hi va romandre fins el 54 aC quan Cras va anar a Síria per acompanyar al seu pare a la fatal campanya contra els parts. Llavors Labiè torna a aparèixer a la Gàl·lia, al territori dels rems (remi) a la frontera amb els trevirs (treviri) on va derrotar a Induciomarus i va sotmetre als trevirs.

A la campanya contra Vercingetorix el 52 aC, hi va tenir una part activa; va ser enviat amb quatre legions contra sènons i parisis i va ocupar la seva capital Agendicum, des de on va marxar cap a Lutècia, que fou incendiada quan s'acostava, veient-se obligar a tornar a Agendicum al conèixer que els eduins i els bel·lòvacs s'havien revoltat. De camí va derrotar a les forces del gal Camulogenus. Al hivern va fer un intent d'eliminar per assassinat a Commi, cap dels atrebats, que organitzava una nova revolta, però no va sortir be.

Durant dos anys va restar amb el comandament només per sota de Cèsar. El 51 aC era a la Gàl·lia Togada (Togata o Cisalpina) defensant colònies romanes però aviat va retornar a la Transalpina i fou enviat contra els trevirs als que va sotmetre sense problemes per segona vegada. El 50 aC Cèsar li va donar el comandament de la Gàl·lia Cisalpina.

Totes aquests victòries van fer pensar a Labiè que era un geni i va començar a desobeir a Cèsar. Aquest conflicte fou aprofitat pels optimats per buscar el suport de Labiè, i finalment aquest va passar al parit pompeià, i quan va esclatar la guerra el 49 aC, Labiè es va posar al costat del senat, el partidaris del qual de moment el van cobrir d'elogis. Però ni els seus soldats ni les ciutats li van fer costat clarament i Cèsar va entrar a la Gàl·lia Cisalpina sense trobar resistència.

El 48 aC va participar com a llegat de Pompeu en la campanya de Grècia on es va distingir per les seves crueltats. Segons Appià fou el seu consell el que va induir a Pompeu a no explotar el seu èxit de Dyrrhachium, quan podia haver guanyat la guerra. Els soldats de Cèsar que havien servit a les seves ordes i eren capturats eren executats. Fins i tot els seus consells a Farsàlia van contribuir a la derrota.

Després de Farsàlia va fugir a Dyrrhachium, on va trobar a Ciceró. De allí es va reunir amb Afrani a Còrcira amb la idea de unir-se a Cató. De l'illa van anar a Cirene que li va tancar les portes però finalment Labiè i Afrani van poder arribar a Àfrica on Escipió i Cató encara disposaven d'un exèrcit important. El 46 aC va combatre contra Cèsar a Ruspina, i encara que va tenir alguns èxits fou finalment rebutjat; després fou llegat d'Escipió, funcions que va exercir la resta de la campanya.

Després de la batalla de Thapsus, Labiè va fugir a Hispània amb Gneu Pompeu el Jove i el 45 aC va ser a la batalla de Munda. Labiè va sortir del camp en aquesta batalla per impedir que Bogud II de Mauritània ocupes el campament pompeià però els soldats van pensar que fugia i es van desmoralitzar i van acabar perdent la batalla. El mateix Labiè va morir i el seu cap fou enviat a Cèsar.