Rems

De Viquipèdia

Els rems (llatí remi) foren un poble de la Gàl·lia Belga que vivia a la vora del Sequana (Seine) i tenia per capital a Durocortorum (Reims).

Cèsar diu que eren els mes propers als celtes de tots els belgues i diu que el riu Sequana i el riu Matrina (Marne) eren la frontera entre els belgues i els celtes. Els seus veïns eren els suessions. Cèsar va entrar al seu país des el sud el any 57 aC i va arribar al Axona (Aisne) que segons diu era als límits amb el rems. A 12 km al nord de l'Aisne, hi havia Bibrax, ciutat dels rems que ocupaven el territori fins el Marne, en mig del qual hi havia Durocortorum. Els rems no es van oposar als romans i es van sotmetre al procònsol romà al que van oferir subministraments en gra, i li van donar hostatges i el van rebre a les seves ciutats donant-li tota mena d'ajut contra la resta de belgues i germànics. En canvi els seus aliats els suessions, van estar al costat de la resta dels belgues.

En la gran reunió de pobles gals de Bibracte del 52 aC per reunir tropes per portar a Alèsia, els rems no hi van anar i van romandre lleials a Cèsar. Amb tot això foren afavorits pels romans (Cèsar va imposar el domini dels rems sobre els suessions) i van esdevenir la principal nació de la Gàl·lia passant davant dels eduins i sèquans que eren les nacions mes poderoses el 58 aC. Els eduins però van conservar el seu prestigi entre els pobles gals enemics de Roma dels que eren els capdavanters.

Plini el Vell esmenta els rems com poble federat de Bèlgica. Estrabó diu que els rems gaudien del favor dels romans i la seva capital Durocortorum era residencia ocasional dels governadors romans.