Gai Asini Pol·lió
De Viquipèdia
Gai Asini Pol·lió (Caius Asinius Pollio) fou un destacat poeta, orador i historiador del temps d'August. Era d'origen marruci i probablement descendent de Heri Asini, cap dels marrucins a la guerra social. Era fill de Gneu Asini.
Va néixer a Roma el 76 aC i de jove va poder escoltar grans oradors com Ciceró o Hortensi. El 54 aC, amb 22 anys, va acusar Gai Cató pels disturbis que havia causat quan fou tribú de la plebs el 56 aC però aquest, ajudat per Gneu Pompeu i Luci Licini Cras, fou absolt.
El 50 aC va abraçar el partit de Juli Cèsar i es va reunir amb aquest a la Gàl·lia Cisalpina; va acompanyar Cèsar quan va creuar el Rubicó. Conquerida Itàlia, Pol·lió va servir amb Curió per expulsat Cató de Sicília i després va anar a Àfrica. Curió fou derrotat pel rei númida Juba II i va morir, i Pol·lió va recollir les restes de l'exèrcit, es va retirar a Útica i va poder fugir per mar. Va fer la campanya de Grècia el 48 aC i fou present a la batalla de Farsàlia.
El 47 aC fou tribú de la plebs, any en que es va oposar a Dolabel·la que volia abolir els deutes. El 46 aC va combatre per Cèsar a Àfrica i al 45 aC a Hispània; al seu retorn a Roma fou un dels 14 pretors que Cèsar va nomenar (45 aC).
El 44 aC fou enviat a governar l'Hispània Ulterior com a propretor, per lluitar contra Sext Pompeu, i era a la seva província quan Cèsar fou assassinat el 15 de març del 44 aC. La guerra amb Sext li fou desfavorable i només es va salvar perquè es va signar la pau entre Sext Pompeu i Roma, per mediació de Marc Antoni i Lèpid el triumvir. Va romandre tot el 44 aC a la seva província.
En esclatar la guerra entre Mac Antoni i el senat el 43 aC, Pol·lió va ser pressionat per fer costat a aquest darrer, i va manifestar simpaties senatorials però va exposar diverses raons per no fer res. Finalment quan Octavi (August), Lèpid i Antoni es van unir, Pol·lió es va declarar al seu favor (agost del 43 aC) amb tres legions i va convèncer Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC) que era a la Gàl·lia Transalpina, de seguir-lo. El triumvirat va determinar els cònsols pels següents cinc anys i Pol·lió va rebre el consolat pel 40 aC però va haver d'acceptar la proscripció del seu sogre Luci Quint. En el repartiment de províncies Pol·lió va rebre la Transpadana. Allí va salvar de la confiscació la propietat del poeta Virgili a Màntua.
El 41 aC, a la guerra de Perusa, va evitar prendre part activa ja que desconeixia els desitjos de Marc Antoni. Octavi el va obligar a entregar la província a Alfè Var. S'esperava l'arribada de Marc Antoni des de Grècia i Pol·lió el va convidar a prendre possessió dels ports per assegurar el seu desembarcament ja que s'esperava una guerra entre Antoni i Octavi, però finalment es va arribar a un pacte a Brundusium (40 aC). Pol·lió va tornar a Roma on va exercir de cònsol com estava previst, junt amb Gneu Domici Calví.
El 39 aC Antoni va tornar a Grècia i va enviar a Pol·lió a lluitar contra els parthini, un poble il·liri partidari de Brut i Cassi. Pol·lió els va derrotar i va entrar a la ciutat de Salona, i per aquesta victòria va obtenir els honors del triomf (25 d'octubre del 39 aC). El seu fill Asini Gal va rebre el cognom Saloní.
Després es va retirar de la política i es va dedicar a la literatura. Va morir a la seva vil·la de Tusculum l'any 4 dC
A més de ser patró de Virgili, Horaci i altres poetes, fou el primer que va establir una biblioteca a Roma, en la que es va gastar tots els diners obtinguts a la seva campanya a Il·líria. Va introduir també la lectura de les seves obres davant un ampli cercle d'amics i crítics abans de publicar-les. Cap de les seves obres s'ha conservat; es conserven els títols d'uns deu discursos.
Com historiador va escriure una obra sobre les guerres civils en 17 llibres, entre l'any 60 aC i el 30 aC. El llibre és repetidament esmentat per autors posteriors ja que fou testimoni directe dels fets que va narrar. Es creu que en la composició de l'obra el va ajudar el gramàtic Attei Filòleg.
Com a poeta va escriure diverses tragèdies molt elogiades per Virigili i Horaci, però segurament d'importància secundaria ja que després no són esmentades per escriptors posteriors, i Virgili i Horaci estaven obligats amb Pol·lió.
Va deixar un fill, Gai Asini Gal Saloní, que es va casar amb Vipsània, la filla de Marc Vipsani Agripa i de Pompònia Àtica (ex dona de l'emperador Tiberi) que foren els pares de: Asini Saloní, Asini Gal, Asini Pol·lió, Asini Agripa (cònsol l'any 25) i Asini Celer.
