Quint Hortensi (orador)
De Viquip??dia
Quint Hortensi (Quintus Hortensius L.F. ) (114 aC-50 aC) fou un gran orador rom??.
Va compar??ixer al f??rum als dinou anys i va fer els seus primers discurs en els que es va guanyar els aplaudiments dels que escoltaven i dels c??nsols Luci Cras i Quint Escevola, el primer un gran orador i el segon un destacat jurista. Cras tamb?? va escoltar el seu segon discurs en favor de Nicomedes IV Filopator de Bit??nia, enderrocat pel seu germ?? Crestos (S??crates); Nicomedes fou restaurat (89 aC). Tot aix?? li va donar fama com advocat per?? la carrera es va aturar per la guerra social en la que va haver de lluitar en dos campanyes el 91 i 90 aC, primer com a legionari simple i despr??s com a tribu militar.
El 86 aC va defensar a Gneu Pompeu el Jove acusat de retenir part del bot?? fet a Asculum durant la guerra. En aquesta anys va esdevenir un mestre a les corts de justicia. Cras va morir abans de la tornada de Gai Mari, i Antoni l'orador, Catul i altres van caure v??ctimes de les massacres, i Cotta, que va sobreviure, va deixar el primer lloc a Hortensi.
Simpatitzant del partit aristocr??tic de Sul??la, va defensar a molts membres del partit d'aquest que foren acusats de mala administraci?? i extorsi?? o suborn a les seves prov??ncies i va tenir molt d'??xit degut a les seves dots orat??ries. Cicer?? l'acusa d'haver usat els diners dels seus client per subornar als jutges. Va seguir dominant les corts de justicia fins el 70 aC quant va defensar a Verres.
Al mateix temps va comen??ar la seva carrera per les magistratures i fou q??estor el 81 aC, edil curul el 75 aC (durant l'exercici del c??rrec va celebrar uns jocs esplendorosos), pretor urb?? el 72 aC i el 69 aC fou c??nsol junt amb Quint Cecili Metel Cr??tic, i despr??s de l'any va rebre la prov??ncia de Creta que va renunciar a favor del seu col??lega.
El judici de Verres va portar a la cimera a Cicer?? i va deixar a Hortensi en segon lloc. Aix?? va quedar afavorit perqu?? Verres, patrocinat pel partit aristocr??tic, ja no disposava de les mateixes avantatges despr??s que l'any 70 aC el c??nsol Gneu Pompeu Magne i el seu col??lega Cras havien introdu??t algunes reformes i especialment la lex Aemilia que transferia el judici de repetundis del senat als senadors, equites i tribunus aerarii en conjunt, el que va eliminar la preponderant influencia d'Hortensi i el seu partit.
Despr??s del consolat del 69 aC es va dedicar a oposar-se al creixent poder de Pompeu, per?? defensant sempre als optimats. Es va oposar a la llei Gab??nia que donava el comandament de la Mediterr??nia a Pompeu contra els pirates (67 aC) i a la llei Man??lia que li donava la conducci?? de la guerra contra Mitridates VI Eupator (66 aC).
El 63 aC Cicer?? va exercir el consolat. Hortensi va recon??ixer la primacia del seu rival i li va permetre parlar darrer, una manera de reconeixement. Hortensi va participar en el judici de Publi Clodi per l'ofensa de la Bona Dea i va donar suport a una esmena de Fufi per la qual Clodi havia de ser jutjat per una cort ordin??ria i no per una seleccionada pel pretor, que Cicer?? va considerar la causa principal de l'absoluci?? de Clodi, tot i que Hortensi no li era del tot favorable.
El 61 aC Pompeu va retornar victori??s i es va trobar el pa??s dividit entre optimats i populars (encap??alats per Juli C??sar i Cras, que usaven a Clodi com instrument). El 60 aC Pompeu es va aliar a C??sar i Cras coneguda com a primer triumvirat, i Hortensi es va retirar a la vida privada.
Fins a la seva mort va participar en alguns judicis escollits com advocat defensor, el darrer l'abril del 50 aC defensant a Appi Claudi contra Dolabel??la que l'acusava de majestas i ambitus. Vas morir poc temps despr??s el mateix 50 aC.
Fou considerat un gran orador. De la seva primera dona (filla de Catul) va tenir un fill de nom Quint Hortensi Hortal. Despr??s es va casar amb M??rcia, la que havia estat dona de Cat??.
