Quint Lutaci Catul el jove

De Viquipèdia

Quint Lutaci Catul el jove (Quintus Lutatius Q. F. Q. N. Catulus) fou fill del cònsol Quint Lutaci Catul (Quintus Lutatius Q. F. Catulus). Va ser proscrit el 87 aC igual que el seu pare.

Fou un dels caps dels aristòcrates. El 78 aC fou cònsol junt amb Marc Emili Lèpid. A la mort del dictador va resistir les pressions per derogar les seves lleis. Quan, a la primavera següent Lèpid va marxar sobre Roma amb les restes de les milícies fidels a Mari, fou derrotat per Catul a la batalla del pont Milvi, després de la qual Lèpid es va haver de refugiar a Sardenya on aviat va morir en l'intent d'organitzar una revolta.

Catul encara que lleial al seu partit i als seus principis, va denunciar les pràctiques corruptes del senat i el fet que tingués el dret exclusiu d'actuar com a jutge penal, i ho va manifestar clarament quan Pompeu va portar endavant la seva iniciativa per restaurar els privilegis dels tribuns i la seva qualitat de jutges sobretot en el cas de Verres (que d'aquesta manera no tenien esperances de sortir-se'n (70 aC). Es va oposar a les lleis Gabínia i Manília (67 aC i 66 aC). La segona proposava poders molt amplis per un sol individu i el poble es va posar contra Catul per haver-si oposat.

El 65 aC fou censor amb Cras i es va oposar a convertir a Egipte en tributari de Roma. Durant la conspiració de Catilina (63 aC) va donar suport a Ciceró i va voler implicar en la revolta Juli Cèsar, segurament per venjança, ja que Cèsar l'havia derrotat en les eleccions a Pontífex Màxim.

Quan Cèsar va esdevenir pretor el 62 aC va intentar privar Catul del seu càrrec de comissionat per la restauració del Capitoli que s'havia cremat durant la guerra civil (any 83 aC) i càrrec que li havia donat Sul·la quan encara vivia, però la moció no fou aprovada.

Va morir el 60 aC.