Quint Lutaci Catul

De Viquipèdia

Quint Lutaci Catul (Quintos Lutatius Q. F. Catulus) fou cònsol romà el 102 aC junt amb Mari. Se sap que havia estat derrotat en tres intents previs d'obtenir la magistratura (per Gai Atili Serrà el 106 aC, per Gai Manli el 105 aC i per Gai Flavi Fímbria el 104 aC, i que no fou candidat el 103 aC.

En aquell moment els cimbres s'havien unit als teutons, ambroges, tigurins i altres grups menors i després d'assolar la Gàl·lia i Hispània i derrotar als exèrcits romans (Carbó el 113 aC, Silà el 109 aC, Cassi el 107 aC, Manli i Cepió el 105 aC ) estaven a punt d'entrar a Itàlia. Es van dividir en dos columnes, una que anava per Provença per la costa cap al golf de Ligúria, i una que anava pels Alps cap al Po. Es va decidir que Mari s'enfrontaria als teutons i Catul (amb Sul·la com a lloctinent) als cimbres.

Mari va lliurar batalla a Aqua Sextiae amb una gran victòria.

Catul en canvi va tenir una campanya menys gloriosa, vigilant els passos dels rius, va prendre posicions al Adigi, però fou completament derrotat i posat en fuita. Catul, per evitar el deshonor, va controlar la fugida dels seus homes i va tornar a les seves posicions però deixant a l'enemic tota la Transpadana. Mari que havia tornat a Roma es va assabentar del desastre a la primavera del 101 aC i va sortir en ajut del seu col·lega; els dos exercits reunits van creuar el Po i van anar cap al quarter general dels cimbres, que era prop de Vercellae i el 30 de juliol del 101 aC es va lliurar un altra batalla que fou una nova victòria romana

Catul va tenir part després en la mort de Saturní. Va lluitar a la guerra social al costat de Sul·la, i fou proscrit el 87 aC, i al veure's perdut es va suïcidar.

Va escriure alguns discursos i obres històriques (sobre el seu consolat i la guerra amb els cimbres) i alguns poemes.

Fou el pare de Quint Lutaci Catul el jove (Quintus Lutatius Q. F. Q. N. Catulus)