Teutons

De Viquipèdia

Els teutons (llatí teutones) van ser un dels pobles germànics (tot i que alguns estudiosos creuen que era un tribu celta) que habitaven a les vores del Danubi.

Els teutons apareixen a la historia el 113 aC quan van sortir del Alt Rin i Pannònia on havien viscut els darrers deu anys i van acompanyar als cimbres (probablement celtes) en el seu atac a la Gàl·lia. Després de derrotar als romans en varies batalles, els cimbres van arribar fins Hispània i els Teutons van romandre a la Gal·lia on es van unir amb els ombrons. El 102 aC foren derrotats per Caius Marius en una gran batalla prop d'Aquae Sextiae, on es diu que van morir cent mil teutons i uns vuitanta mil foren fets presoners. Els restants sis mil es van establir a la regió entre els rius Mosa i Escalda, i foren l'origen dels aduàtics.

Una tribu germànica anomenada tentones és esmentada per Pomponi Mela, Plini el Vell i Tolomeu, que els situen en un districte al nord-oest d'Alemanya, al nord del riu Elba (Albis), però no se sap si aquests tentones foren una branca dels teutons (o a l'inrevés), o bé es tracta de dos pobles diferents, si bé l'opinió general es que els teutons foren la branca dels tentons que va emigrar cap al sud probablement a causa d’inundacions o altres calamitats, fins al punt que els que van romandre foren una minoria.

La paraula s'ha usat com a sinònim de tribu germànica o d'alemany ja que la seva arrel significa "poble", però ni els romans ni els germans utilitzaven la paraula teutons per referir-se en general als germànics. El nom dels teutons es troba encara a Teutenwinkel, un llogaret prop de Rostock i Teutendorf, entre Travemünde i Schwartau, a més del famós bosc de Varus (Teutoburger Wald o Teutobergienses Saltus).

Hi ha una ordre religiosa anomenada Orde Teutònic que foren cavallers alemanys que van participar a les croades i que van posseir territoris principalment a Prússia, i per això els prussians són a vegades esmentats com a teutons.