Luci Appuleu Saturní (tribú)
De Viquipèdia
Luci Appuleu Saturní (Lucius Appuleius Saturninus) fou un polític romà.
Era net d'Appuleu Saturní que fou pretor el 166 aC. Era un bon orador però de caràcter dissolut, i probablement no hauria destacat mai si al començament de la seva carrera política no hagués rebut un insult del senat que el va tirar en braços dels enemics dels aristòcrates: era qüestor el 104 aC i estava estacionat a Òstia; Roma patia llavors manca de gra i el senat va encarregar proveir la ciutat a Marc Emili Escaure; això el va molestar i es va passar al partit popular de Gai Mari.
Es va fer popular i fou elegit tribú de la plebs el 102 aC; en aquest temps Quint Cecili Metel Numídic que era censor va provar d'expulsar-lo del senat per immoralitat però el seu col·lega s'hi va oposar. Això el va acostar encara més a Mari, enemic personal de Metel.
El 101 aC fou candidat per ser altre cop tribú de la plebs mentre un altre demagog, Glàucia, era candidat com a pretor i Mari com a cònsol. Abans de les eleccions uns ambaixadors de Mitridates VI Eupator van arribar a Roma, i van subornar a alguns senadors, i Saturní que se'n va assabentar, va aprofitar aquesta circumstancia per atacar als seus enemics polítics i també als ambaixadors; els senadors llavors el van encausar per violació de la llei dels pobles (al atacar als ambaixadors) causa que havia de ser jutjada pels senadors; Saturní, convençut que seria condemnat, va apel•lar al poble i el dia del judici fou absolt pel vot de les tribus.
Als comicis que van seguir Mari fou elegit cònsol, Glàucia pretor, però Saturní no va reeixir a ser elegit tribú de la plebs per causa de la pressió de Aule Noni que fou escollit al seu lloc; però la mateixa nit de l'elecció, Noni fou assassinat per emissaris de Glàucia i Saturní i l'endemà al matí Saturní fou elegit per cobrir la vacant.
En el seu tribunat va fer aprovar una llei agrària que repartia les terres a la Gàl·lia que abans havien estat ocupades pels cimbres, i la norma que establia que una llei votada pel poble havia de ser referendada pel senat en el termini de cinc dies i si un senador refusava fer-ho seria expulsat del senat i pagaria una multa; aquesta clàusula anava dirigida especialment a Metel; aquest va pactar amb Mari refusar la llei, però Mari, al moment de la veritat, va votar a favor i només Metel va refusar aprovar la llei votada i va ser expulsat del senat al dia següent; llavors va fer aprovar una llei que, a més, el condemnava a l'exili; els amics de Metel es volien revoltar però aquest va refusar aquesta possibilitat i va sortir de Roma.
Saturní va fer aprovar altres mesures que van donar satisfacció al poble, de les quals hi ha poca informació; se sap que va aprovar una llei frumentària que venia gra al poble a molt baix preu, i la fundació de noves colònies de Sicília, Acaia i Macedònia.
Als comicis de finals del 100 aC Saturní fou elegit altre cop tribú per l'any següent, junt amb Luci Equici, un esclau fugitiu que pretenia ser fill de Tiberi Grac; Glàucia va optar al consolat amb Marc Antoni i Gai Memmi; com que aquest darrer estava a punt de guanyar l'elecció, fou assassinat per homes contractats per Glàucia i Saturní, al mateix lloc dels comicis, i així Glàucia fou elegit junt amb Antoni.
El senat va decidir donar un cop d'estat i els va declarar fora la llei i va ordenar als consols sortints la seva detenció; Glàucia, Saturní i el qüestor Saufeu es van refugiar al Capitoli i els partidaris del senat van tallar el subministrament d'aigua; Gai Mari no els va poder ajudar, i els assetjats finalment es van rendir a Mari que per la seva seguretat els va tancar a la Cúria Hostília però la gent del poble mobilitzada pel senat hi va entrar i els va matar. Un esclau de nom Scaeva fou qui suposadament va matar a Saturní i va rebre la recompensa del senat. Quaranta anys després el vell senador Rabiri fou acusat d'aquesta mort per Tit Labiè
