Luci Appuleu Saturn?? (trib??)

De Viquip??dia

Luci Appuleu Saturn?? (Lucius Appuleius Saturninus) fou un pol??tic rom??.

Era net d'Appuleu Saturn?? que fou pretor el 166 aC. Era un bon orador per?? de car??cter dissolut, i probablement no hauria destacat mai si al comen??ament de la seva carrera pol??tica no hagu??s rebut un insult del senat que el va tirar en bra??os dels enemics dels arist??crates: era q??estor el 104 aC i estava estacionat a ??stia; Roma patia llavors manca de gra i el senat va encarregar proveir la ciutat a Marc Emili Escaure; aix?? el va molestar i es va passar al partit popular de Gai Mari.

Es va fer popular i fou elegit trib?? de la plebs el 102 aC; en aquest temps Quint Cecili Metel Num??dic que era censor va provar d'expulsar-lo del senat per immoralitat per?? el seu col??lega s'hi va oposar. Aix?? el va acostar encara m??s a Mari, enemic personal de Metel.

El 101 aC fou candidat per ser altre cop trib?? de la plebs mentre un altre demagog, Gl??ucia, era candidat com a pretor i Mari com a c??nsol. Abans de les eleccions uns ambaixadors de Mitridates VI Eupator van arribar a Roma, i van subornar a alguns senadors, i Saturn?? que se'n va assabentar, va aprofitar aquesta circumstancia per atacar als seus enemics pol??tics i tamb?? als ambaixadors; els senadors llavors el van encausar per violaci?? de la llei dels pobles (al atacar als ambaixadors) causa que havia de ser jutjada pels senadors; Saturn??, conven??ut que seria condemnat, va apel???lar al poble i el dia del judici fou absolt pel vot de les tribus.

Als comicis que van seguir Mari fou elegit c??nsol, Gl??ucia pretor, per?? Saturn?? no va reeixir a ser elegit trib?? de la plebs per causa de la pressi?? de Aule Noni que fou escollit al seu lloc; per?? la mateixa nit de l'elecci??, Noni fou assassinat per emissaris de Gl??ucia i Saturn?? i l'endem?? al mat?? Saturn?? fou elegit per cobrir la vacant.

En el seu tribunat va fer aprovar una llei agr??ria que repartia les terres a la G??l??lia que abans havien estat ocupades pels cimbres, i la norma que establia que una llei votada pel poble havia de ser referendada pel senat en el termini de cinc dies i si un senador refusava fer-ho seria expulsat del senat i pagaria una multa; aquesta cl??usula anava dirigida especialment a Metel; aquest va pactar amb Mari refusar la llei, per?? Mari, al moment de la veritat, va votar a favor i nom??s Metel va refusar aprovar la llei votada i va ser expulsat del senat al dia seg??ent; llavors va fer aprovar una llei que, a m??s, el condemnava a l'exili; els amics de Metel es volien revoltar per?? aquest va refusar aquesta possibilitat i va sortir de Roma.

Saturn?? va fer aprovar altres mesures que van donar satisfacci?? al poble, de les quals hi ha poca informaci??; se sap que va aprovar una llei frument??ria que venia gra al poble a molt baix preu, i la fundaci?? de noves col??nies de Sic??lia, Acaia i Maced??nia.

Als comicis de finals del 100 aC Saturn?? fou elegit altre cop trib?? per l'any seg??ent, junt amb Luci Equici, un esclau fugitiu que pretenia ser fill de Tiberi Grac; Gl??ucia va optar al consolat amb Marc Antoni i Gai Memmi; com que aquest darrer estava a punt de guanyar l'elecci??, fou assassinat per homes contractats per Gl??ucia i Saturn??, al mateix lloc dels comicis, i aix?? Gl??ucia fou elegit junt amb Antoni.

El senat va decidir donar un cop d'estat i els va declarar fora la llei i va ordenar als consols sortints la seva detenci??; Gl??ucia, Saturn?? i el q??estor Saufeu es van refugiar al Capitoli i els partidaris del senat van tallar el subministrament d'aigua; Gai Mari no els va poder ajudar, i els assetjats finalment es van rendir a Mari que per la seva seguretat els va tancar a la C??ria Host??lia per?? la gent del poble mobilitzada pel senat hi va entrar i els va matar. Un esclau de nom Scaeva fou qui suposadament va matar a Saturn?? i va rebre la recompensa del senat. Quaranta anys despr??s el vell senador Rabiri fou acusat d'aquesta mort per Tit Labi??