Luci Licini Cras
De Viquipèdia
Luci Licini Cras (Lucius Licinius L. F. Crassus) fou un important orador romà, la relació del qual amb altres membres de la família es desconeguda.
Va néixer el 140 aC i fou educat pel historiador i jurista Luci Celi Antípater. Amb 21 anys (119 aC) va acusar a Gai Carbó. Un esclau de Carbó va donar a Cras una caixa plena de papers del seu rival, però Cras la va retornar al seu propietari sense obrir i amb l'esclau carregat de cadenes. Carbó va escapar a la condemna per mitja del suïcidi (verí).
El 118 aC va defensar la proposat de llei d'establir una colònia a Narbo a la Gàl·lia, a la que s'oposava el senat, i va aconseguir la seva aprovació essent un dels que va fundar la colònia. El 114 aC va defensar a la vestal Licínia, la seva parenta, que era acusada d'incest juntament amb dues vestals mes, Màrcia i Emília, i fou absolta per Luci Cecili Metti el pontífex màxim i pel col·legi de pontífexs, però Luci Cassi va continuar l'acusació com a inquisidor del poble.
Després fou qüestor amb Quint Muci Escevola amb el que va exercir altres magistratures (totes menys el de tribú de la plebs i la censura). Sembla que va governar la província d'Àsia on va tenir com a mestre a Escepsi Metrodor, i va passar per Atenes on va rebre classes de Carmades.
Al seu retorn a Roma va defensar als seus amics entre ella a Sergi Orata acusat d'apropiació d'aigües publiques per a les seves pesqueries. El 107 aC fou tribú de la plebs.
El 106 aC va donar suport a la llei Servília (de Quint Servili Cepió) que privava als cavallers del nomenament de jutges que estava en mans del senat (el 122 aC Gai Grac la va traspassar del senat als cavallers per la llei Semprònia) però no a la llei Servília del 104 aC (de Gai Servili Glàucia) que restablia la situació anterior (122 aC a 106 aC).
El 103 aC fou edil curul junt amb Quint Muci Escevola i va celebrar uns esplèndids jocs en els que es va introduir la lluita de lleons. Després fou pretor i àugur i candidat al consolat pel que fou elegit el 95 aC junt amb Quint Escevola que era Pontífex Màxim, i durant el seu consolat es va aprovar la llei Múcia "de Civibus regundis" que prohibia usurpar la condició de ciutadà romà i als no ciutadans els obligava la sortir de Roma, llei que fou una de les causes de la guerra social. Durant aquell any va defensar a Quint Servili Cepió acusat de traïció (majestas) pel tribú Gai Norbà, però Cepió fou condemnat.
Al final del seu mandat se'n va anar a governar Hispània Citerior i es va limitar a sotmetre algunes petites tribus però no va obtenir els honors del triomf.
Va participar en el plet d'herència entre Marc Curi i Marc Coponi (93 aC) defensats per Cras i per Quint Escevola respectivament i en el que Cras va triomfar. El 92 aC fou censor junt amb Gneu Domici Aenobarb i va prohibir les escoles dels anomenats retòrics llatins.
El seu darrer discurs fou al senat el 91 aC contra Luci Marci Filip, cònsol enemic dels optimats. Allí es va posar malalt i va morir al cap de set dies.
