Cneu Domici Cn. F. Cn. N. Aenobarb

De Viquipèdia

Gneu o Cneu Domici Cn. F. Cn. N. Aenobarb (Cneus Domitius Cn. F. Cn. N. Ahenobarbus) fou fill de Cneu Domici Cn. F. L. N. Aenobarb

Fou elegit cònsol de Roma el 122 aC i enviat contra els al·lòbroges de la Gàl·lia que havien rebut al rei dels sal·luvis, Teutomaius, enemic de Roma, que havia devastat el país dels eduins (aliats romans). El 121 aC va derrotar als al·lòbroges i als seu aliat, Vituitus, rei dels arverns, prop de Vindalum o Vindalium, allà on el Roine s’uneix al Sulga, batalla que va guanyar sobretot degut al terror que van causar els elefants. En commemoració va erigir monuments recordatoris i va anar en processó per la província pujat a un elefant. El 120 aC va rebre els honors del triomf. Fou censor el 115 aC junt amb Cecil Metel i va expulsar a 22 persones del senat. Fou també Pontífex. La seva obra més coneguda és la via Domítia a la Gàl·lia, una via que ell va fer construir.

El fill de l'anterior, anomenat també Gneu o Cneu Domici Cn. F. Cn. N. Aenobarb, fou tribú del poble el 104 aC durant el segon consolat de Gai Mari a Roma. Quant els Pontífexs no el varen elegir com a successor del seu pare en el càrrec, va presentar una llei (Lex Dominici) pel qual el dret d’elecció dels pontífexs passava des el col·legi de Pontífexs ver el poble. Això el va permetre més tard ser elegit Pontífex Màxim. El 96 aC fou cònsol junt amb Gai Cassi; el 92 aC fou censor amb l’orador Licini Cras, i durant aquest període va tancar escoles dels retòrics però fou en l’únic que es va posar d’acord amb el seu col·lega ja que el seu mandat es va caracteritzar per les seves disputes.